bájate el explorer 6 de la pàgina www.microsoft.com

   

 Actualizado con fecha: 01/04/2006 16:12:17

agregar a favoritos

enlaces   todo elo debates
comunidad chat teoría  
  

 

 

 

CAMPEONATO DE VETERANOS DE GIRONA

 

Crònica de la ronda 1 del Campionat Provincial de la Gent Gran Girona 2006.

Avui, 10 de febrer ha començar al local del Club d’Escacs Gerunda la edició d’engunay del Campionat Provincial de la Gent Gran, a la que s’han apuntat 24 jugadors de gairebé tots els clubs gironins.

La llista del rànquing està encapçalada per figuerenc Jordi Montpart, que avui s’ha desfet amb certa facilitat del jugador del Cassà Salvador Masnou, el segon cap de sèrie es en Miquel Camós, del Foment La Bisbal, que se’l veu per primer cop en aquest torneig, i la veritat ha tingut que suar força per derrotar un Josep Xapellí (P.B. Lloret) que ha esgarrapat les taules, però el jugador bisbalenc ha sabut convertir un peó passat en la llunyana columna de torre, que Xapellí no ha pogut contrarestar amb contrajoc del seu cavall pel centre, el que ha portat a que Camós aconseguís situar els peons a salt de cavall i fer inútil l’esforç de Xapellí en la persecució dels peons.

En el tauler 3 ha saltat la primera sorpresa, on un desconegut Manel Nicolau (P.B. Lloret) ha sofert un atac implacable sobre l’enroc llarg per part de Benet Figueiras (Salt i Girona) per acabar amb un atac mortal al centre del teuler després d’haver deixat escapar diversos cops al seu rival que per moments ha semblat que podia refer-se, a la fi el punt per Figueiras, que ha estat l’únic en aconseguir guanyar a un rival superior.

De la resta de partides destacar l’absència dels jugadors d’Els Palaus, on la gran distància que els calia recórrer ha finalitzat amb la incompareixença i retirada del torneig, prèvia comunicació telefònica amb l’àrbitre, un cop estava començat el torneig. I les taules de Francesc Cabello amb Felix Carbonell, que amb alfils de diferent color Cabello no pogut fer valer el peó d’avantatge que tenia, i, després de unes quantes voltes pel escaquer, han signat les taules.

Las setmana propera les partides prometen ser encara mes enconades. Ja veurem.

Elias Muratet.

List of Players
No  Name                      Feder Loc Id Rtg Loc  Club            

1.  Jordi Montpart Pons       CAT   1855       2130 Figueres        
2.  Miquel Camos  Roda        CAT   1859       2125 Foment La Bisbal
3.  Manel Nicolau  Serrato    CAT   7205       2080 Lloret          
4.  Guillem Mirambell Belloc  CAT   6948       2075 Gerunda         
5.  Benet Salinas Garcia      CAT   12421      2055 Gerunda         
6.  Jordi Gil Clariana        CAT   6861       1950 Dotze Castells  
7.  Josep Sabatés Ple         CAT   1686       1935 Salt i Girona   
8.  Antoni Mediña Carreras    CAT   2090       1910 Gerunda         
9.  Francisco Cabello Guzmán  CAT   4110       1900 Montgri         
10. Ferran Garcia Arbussà     CAT   1680       1895 Salt i Girona   
11. José Molinero Ortega      CAT   13449      1895 Gerunda         
12. Albert Robert Sancho      CAT   1839       1880 Lloret          
13. Salvador Masnou Resino    CAT   2067       1865 Cassà           
14. Josep Xapelli Aymerich    CAT   1830       1845 Lloret          
15. Benet Figueiras Allo      CAT   15587      1815 Salt i Girona   
16. Miquel Donate Madrazo     CAT   9663       1805 Cassà           
17. Juan Maria Morato Rovira  CAT   13478      1805 Lloret          
18. Josep Cisterna Ferrer     CAT   1917       1780 Salt i Girona   
19. Josep Lluis Misvacas Saba CAT   16890      1750 Els Palaus      
20. Francesc Soler Lladó      CAT   10228      1740 Els Palaus      
21. Felix Cabornell Fabregas  CAT   9728       1730 Lloret          
22. Joan Juny Serrat          CAT   15980      1720 Santa Eugènia   
23. Josep Camps Torrents      CAT   14245      1705 Gerunda         
24. Artur Antunez Honrado     CAT   12445      1700 Salt i Girona   

Results
No Name                           Loc  Total  Result   Name                         Loc  Total

 1 Jordi Montpart Pons (1)        2130 [0]      1:0    Salvador Masnou Resino (13)  1865 [0]  
 2 Josep Xapelli Aymerich (14)    1845 [0]      0:1    Miquel Camos  Roda (2)       2125 [0]  
 3 Manel Nicolau  Serrato (3)     2080 [0]      0:1    Benet Figueiras Allo (15)    1815 [0]  
 4 Miquel Donate Madrazo (16)     1805 [0]      0:1    Guillem Mirambell Belloc (4) 2075 [0]  
 5 Benet Salinas Garcia (5)       2055 [0]      1:0    Josep Cisterna Ferrer (18)   1780 [0]  
 6 Josep Lluis Misvacas Saba (19) 1750 [0]      -:+    Josep Sabatés Ple (7)        1935 [0]  
 7 Antoni Mediña Carreras (8)     1910 [0]      +:-    Francesc Soler Lladó (20)    1740 [0]  
 8 Felix Cabornell Fabregas (21)  1730 [0]      ½:½    Francisco Cabello Guzmán (9) 1900 [0]  
 9 Ferran Garcia Arbussà (10)     1895 [0]      1:0    Joan Juny Serrat (22)        1720 [0]  
10 Josep Camps Torrents (23)      1705 [0]      0:1    José Molinero Ortega (11)    1895 [0]  
11 Albert Robert Sancho (12)      1880 [0]      1:0    Artur Antunez Honrado (24)   1700 [0]  
12 Jordi Gil Clariana (6)         1950 [0]      0:0    BYE                                    
13 Juan Maria Morato Rovira (17)  1805 [0]      0:0    BYE                                    

Crònica de la ronda 2 del Campionat Provincial de la Gent Gran. Girona 2006.

La igualtat entre els jugadors s’ha demostrat quan els taulers 1 i 2 han estat justament els darrers en finalitzar.

Antoni Mediña (President del Gerunda, club organitzador) ha ofert una gran resistència a Jordi Montpart (Figueres) , però a la fi ha comés una imprecisió que li ha costat la partida. En el tauler 2 Miquel Camós (Foment La Bisbal) ha iniciat un atac pel centre aconseguint un peó passat d’avantatge, anihilant la defensa que tenia muntada Ferran Garcia Arbussà (Salt i Girona), amb el temps, ha consolidat la pressió central amb l’entrada de les peces pesants i finalment s’han endut la partida. Miquel Camós i Jordi Montpart es perfilen com a principals favorits. En el tauler 3 Guillem Mirambell (Gerunda) ha guanyat per l’incompareixença d’Albert Robert (P.B. Lloret) que ha sofert un atac de ciàtica que li ha impedit de assistir a la partida, esperem que per la setmana que ve estigui en condicions; (ens consta que s’ha punxat per tal de mirar de venir (i jugar “infiltrat”, com els futbolistes d’elit), però no ha pogut ser. En el tauler 4 Benet Salinas (Gerunda) ens ha fet una demostració de que és millor una bona posició i la iniciativa que el material, doncs ha cedit material a canvi d’una posició molt agressiva i dinàmica i, davant del company d’equip José Molinero, ha aconseguit una victòria molt treballada i candidata al premi a la bellesa (si n’hi hagués).

Montpart, Camós, Mirambell i Salinas son les únics amb 2 de 2 i per divendres que ve, els enfrontaments seran : Mirambell – Montpart i Salinas – Camós.

Manel Nicolau (P.B. Lloret) segueix en el seu estil “generós” iniciat la setmana passada, a l’obertura s’ha deixat peça i ha estat tota l’estona “esgarrapant” el tauler per igualar la partida, però, el President del Montgrí, Francisco Cabello no ha perdut la calma i amb el seu joc tranquil ha aconseguit mantenir la posició, malgrat que en perdre un peó ha semblat que el punt se li podia escapolir, però amb el seu joc ha anat “apretant” fins a culminar amb una preciosa i preciosista xarxa de mat amb cavall i dama. També “generós” ha estat Josep Camps (Gerunda) que davant Salvador Masnou (Cassà) ha acabat signant taules una partida que ha tingut molt superior durant gran part del match.

Jordi Gil (Dotze Castells) s’ha desfet amb molta facilitat (i una cadena de peons que anava des de b2, c3, d4, e5 ... (però això des de la jugada ... 6), i partia el escaquer en dues meitats. Ha sabut passar les peces al atac i ha fulminat a Félix Carbonell (P.B. Lloret).

Josep Xapellí (P.B. Lloret) ha fet davant Josep Cisterna (Salt i Girona) una partida semblant a la de Camós (no es estrany que la setmana passada fos tan anivellat el matx Xapellí-Camós) doncs ha pressionat pel centre fins a aconseguir un peó d’avantatge i passat central, i amb aquest argument ha forçat l’entrada de les torres, amb les que ha desarborat al seu rival fins a fer-lo abandonar.

Destacar les absències en els darrers taulers de Joan Juny (Santa Eugènia) i Artur Antunez (Salt i Girona) que esperem no hagi estat per cap motiu que els impedeixi comparèixer la setmana que ve. Elias Muratet.

Round 2
Results
No Name                         Loc  Total  Result   Name                          Loc  Total

 1 Antoni Mediña Carreras (8)   1910 [1]      0:1    Jordi Montpart Pons (1)       2130 [1]  
 2 Miquel Camos  Roda (2)       2125 [1]      1:0    Ferran Garcia Arbussà (10)    1895 [1]  
 3 Guillem Mirambell Belloc (4) 2075 [1]      +:-    Albert Robert Sancho (12)     1880 [1]  
 4 José Molinero Ortego (11)    1895 [1]      0:1    Benet Salinas Garcia (5)      2055 [1]  
 5 Benet Figueiras Allo (15)    1815 [1]      ½:½    Josep Sabatés Ple (7)         1935 [1]  
 6 Francisco Cabello Guzmán (9) 1900 [.5]     1:0    Manel Nicolau  Serrato (3)    2080 [0]  
 7 Jordi Gil Clariana (6)       1950 [0]      1:0    Felix Carbonell Fabregas (21) 1730 [.5] 
 8 Salvador Masnou Resino (13)  1865 [0]      ½:½    Josep Camps Torrents (23)     1705 [0]  
 9 Josep Cisterna Ferrer (18)   1780 [0]      0:1    Josep Xapelli Aymerich (14)   1845 [0]  
10 Joan Juny Serrat (22)        1720 [0]      -:+    Miquel Donate Madrazo (16)    1805 [0]  
11 Artur Antunez Honrado (24)   1700 [0]      -:+    Juan Maria Morato Rovira (17) 1805 [0]  
Round 3

MIQUEL CAMOS (Foment La Bisbal) ENCAPÇALA EN SOLITARI EL CAMPIONAT AMB 3 DE 3.

La tercera ronda del Campionat Provincial de Gent Gran ha estat marcada per les victòries dels jugadors que conduïen les peces negres, ja que en 7 dels 11 encontres ha passat i, a més a més, dues de les victòries blanques (Garcia Arbussà i Juan Ma. Morató), ho han estat en partides que se’ls ha escapolit a les negres en finals amb avantatges decisius que han malmès per errors de magnitud.

En el tauler 1 taules entre Guillem Mirambell (Gerunda) i Jordi Montpart (Figueres). De fet el gironí portava peó de més en posició molt tancada i tenia menys temps que el seu rival, en demanar taules, han estat acceptades immediatament per Jordi Montpart, que ha posat cara de satisfacció. (Han estat analitzant les continuacions i totes eren favorables a Mirambell).

En el tauler 2 Miquel Camós, del Foment La Bisbal (amb negres), amb una bonica combinació de cavall ha aconseguit qualitat d’avantatge i ha sentenciat a Benet Salinas amb molta precisió. Amb aquest resultat Miquel Camós esdevé líder en solitari i la setmana propera jugarà contra Mirambell.

El duel entre Josep Sabates (Salt) i Francisco Cabello (Montgri) ha estat dels mes disputats, en una posició pràcticament simètrica de rei i 7 peons per banda, sense altres peces, posició que semblava de taules. En aquest punt Sabates ha intentat un atac a l’ala de rei, respost per Cabello amb un altre atac a la mateixa ala, Sabatés, s’ha equivocat en els càlculs del peó que tenia que prendre i Cabello, jugant com un Mestre amb un joc magnífic, ha aconseguit generar un peó (doblat) passat llunyà a la columna de torre, que li ha permès guanyar, al tenir que marxar el rei de Sabatés a aturar els peons llunyans. Tot per un temps. La victòria de Cabello el situa en el selecte grup dels perseguidors de Camós a mig punt del líder.

El President del Gerunda, Antoni Medinya, ha caigut en el parany de les blanques que li ha preparat Benet Figueiras, que amb aquesta victòria es situa també amb 2,5 de tres i se les veurà amb Cabello la setmana que ve en el tauler núm. 2. Benet Figueiras que sortia amb el núm. 15 del rànking i es el degà dels jugadors (nascut l’any 1925), està donant sorpresa rere sorpresa i es manté imbatut.

Xapelli (P.B. Lloret) ha comés un error de càlcul en el seu atac, on Jordi Gil (Dotze Castells) en transposar les jugades, ha aconseguit, amb una captura que feia un escac inesperat per Xapellí, peça de més i al poc temps la partida.

Salvador Masnou (Cassa) ha aprofitat el encerclament de la peça de Carbonell (un cavall) per mobilitzar el seu rei fins l’altre banda del tauler (ha anat de l’enroc curt fins a 6 de cavall a l’altre costat) per tal de encaminar a la coronació el seu peó de torre, punt molt treballat el aconseguit per Masnou.

Manel Nicolau (P.B. Lloret) no ha estat "generós" avui, davant el jugador del Santa Eugènia Joan Juny, ha fet una partida molt seriosa, (no s’ha deixat cap peça en l’obertura) i ha estat sobri en l’aturada del atac, un xic prematur, de Juny. Capablanca deia que l’atac ho tenia que ser "en massa" i crec que Juny ho ha intentat amb poques peces, Nicolau ha "lligat" molt be els seus cavalls i atacant la dama ha fet caure una peça de Juny, aquest, ha perseverat en el seu atac, i això li ha costat, immediatament, una segona peça, sense compensació posicional. En poques jugades més ha rendit el rei.

En el darrer tauler, Josep Cisterna ha aconseguit peça d’avantatge en front Artur Antunez, i ha portat tranquil•lament la partida a un final guanyador.

Els dos drames han estat en les partides Morató - Molinero i Albert Robert (P.B. Lloret) - Ferran Garcia Arbussà (Salt i Girona).

Molinero (amb negres) ha aconseguit molt material d’avantatge (peça i peons), pero en deixar "escapar" peons de Morató i embolicar-se amb les seves pròpies peces, ha tingut que tornar la peça per impedir una coronació, de totes formes han quedat rei dama i 3 peons (Molinero) contra rei dama i dos peons (Morató). Molinero ha incrementat la pressió fins a aconseguir canviar un peó i atacar el darrer peó de Morató, però en el seu afany per acostar el reial peó de Morató no s'ha adonat que ha posat el rei en l’únic quadre "sense sortida" i l’escac de Morató ha estat mat, deixant perplex a Molinero.

La darrera partida en acabar ha estat la de Ferran Garcia Arbussà contra Albert Robert. Albert Robert, a la jugada 21, amb un Cavall g4 portentós que amenaçava mat, ha aconseguit un cert avantatge en canviar molt de material i quedar amb dues peces per torre, amb molta pressió sobre les torres de l'Arbussà, que havia arribat tard (i ell que normalment s’apura de temps ...).

Doncs be, Robert ha anat tancant i tancant al "Popeye" Ferran, fins que un moviment de cavall de Robert semblava sentenciar, amenaçava torre i dama i hi havia entrades de mat, però... el cavall es podia prendre amb torre. A Arbussà li quedaven menys de tres minuts, Robert menja la torre però no s’adona que li cau la torre, que es menjada per la dama amb escac i acte seguit perd l’alfil, quedant per tant amb dama contra dama i torre ... amb el dos minuts escassos Garcia Arbussà ha aconseguit la victòria. Final dramàtic. Ben cert que una partida no acaba fins que la planilla no està signada.

La setmana que ve, de ben segur mes emoció.

Elias Muratet.

Results
No Name                          Loc  Total  Result   Name                         Loc  Total

 1 Guillem Mirambell Belloc (4)  2075 [2]      ½:½    Jordi Montpart Pons (1)      2130 [2]  
 2 Benet Salinas Garcia (5)      2055 [2]      0:1    Miquel Camos  Roda (2)       2125 [2]  
 3 Josep Sabatés Ple (7)         1935 [1.5]    0:1    Francisco Cabello Guzmán (9) 1900 [1.5]
 4 Benet Figueiras Allo (15)     1815 [1.5]    1:0    Antoni Mediña Carreras (8)   1910 [1]  
 5 Josep Xapelli Aymerich (14)   1845 [1]      0:1    Jordi Gil Clariana (6)       1950 [1]  
 6 Ferran Garcia Arbussà (10)    1895 [1]      1:0    Albert Robert Sancho (12)    1880 [1]  
 7 Juan Maria Morato Rovira (17) 1805 [1]      1:0    José Molinero Ortego (11)    1895 [1]  
 8 Josep Camps Torrents (23)     1705 [.5]     0:1    Miquel Donate Madrazo (16)   1805 [1]  
 9 Felix Carbonell Fabregas (21) 1730 [.5]     0:1    Salvador Masnou Resino (13)  1865 [.5] 
10 Joan Juny Serrat (22)         1720 [0]      0:1    Manel Nicolau  Serrato (3)   2080 [0]  
11 Artur Antunez Honrado (24)    1700 [0]      0:1    Josep Cisterna Ferrer (18)   1780 [0]  

Crònica ronda 4 del Campionat Provincial de Gent Gran.

EL CAMPIONAT ES QUEDA SENSE JORDI MONTPART (Figueres), GUANYADOR EN MOLTES DE LES DARRERES EDICIONS, QUE PATEIX UN ATAC DE COR ABANS DE LA RONDA I MIQUEL CAMOS (Foment La Bisbal) SEGUEIX AL CAPDAVANT EN SOLITARI AMB 4 DE 4.

La quarta ronda del Campionat Provincial de Gent Gran ha estat marcada per l’absència del tantes vegades guanyador d’aquest campionat Jordi Montpart, que està actualment a la UVI del Dr. Trueta després de patir un atac de cor. Esperem que es millori ràpidament i puguem gaudir tots del seu excel•lent joc.

Josep Xapellí també ha estat absent per malaltia.

El primer en acabar ha estat Sabatés que ha guanyat a Salvador Masnou, després de que aquest cometés un error que li ha costat una torre neta, i immediatament ha abandonat. Josep Camps i Felix Carbonell han signat taules, després de donar moltes voltes amb alfils del mateix color, de fet han acordat les taules després de porfiar tots dos per passar el seu rei a l’altre costat.

Josep Cisterna s’ha aprofitat del error de Molinero, que ha permès un atac d’alfil a la dama, quan darrera hi tenia torre, ha perdut qualitat, i Cisterna ha sabut molt hàbilment treure partit de la qualitat i ajudar als seus peons a acostar-se cap a la coronació, Molinero ha plegat quan Cisterna tenia un peó a set.

En Manel Nicolau ha desfermat un atac central amb els cavalls (ja la setmana passada va donat un disgust gràcies als cavalls lligats) en que ha aconseguit qualitat de més, semblava que la partida era seva i que seria la primera en acabar, però Albert Robert ha ofert molta resistència i en guanyar un peó semblava que podia tenir possibilitats de no perdre, però el Manel ha estat molt agressiu i finalment a Robert no li ha quedat més remei que inclinar el rei. En Nicolau ve de submarí i ja s’acosta als llocs de privilegi.

La partida del tauler 1 entre Camós (2125) amb 3 punts i Mirambell (2075) amb 2,5 punts, tenia un cert aire de final en saber-se l’absència de Montpart. Ha estat una anglesa per transposició, que s’ha convertit en el Sistema London molt ben portat per Camós (Mirambell a trigat en jugar e6 i això li ha dificultat molt el seu desenvolupament). Després de situar molt be Camós el seu alfil negre, tan fort en aquest sistema, ha pressionat el rei de Mirambell, que ha sortit de “viatge” columna de cavall amunt, Camós, ha sabut treure profit d’aquesta incòmoda posició de Mirambell i ha guanyat amb més facilitat de la prevista inicialment. Amb això aconsegueix 4 de 4 i es perfila com el màxim candidat al títol.

En el tauler 5 Garcia Arbussà ha fet un atac amb entrega de dama que ha culminat perfectament.

La següent partida en acabar ha estat la de Jordi Gil Clariana (Dotze Castells) contra Joan Maria Morató (P.B.Lloret). Ha estat un partida força estranya. Jordi Gil ha permès que el seu rival li entrés per l’ala de rei fins a obligar-lo a avançar el rei i quedar en una posició molt delicada, però l’atac de Morató no ha tingut continuïtat i Jordi Gil ho ha aprofitat per situar molt be les peces majors en contratac. Morató ha fet una entrega de cavall incorrecta, ja que no tenia atac i de fet perdia encara més material, però Jordi Gil ha estat un xic passiu i només ha guanyat peça. A partir d’aquí el joc ha estat molt embolicat i finalment Jordi Gil ha fet valer la seva major experiència i Elo, i en un error de Morató ha sentenciat, guanyat torre i entrant en xarxa de mat.

Joan Juny i Artur Antunez han jugat una partida en que el millor per tots dos ha estat el resultat de taules per repetició quan a Juny li quedava menys d’un minut.

La darrera partida en acabar ha estat la més intensa. En el Tauler 2 Francisco Cabello (President del Montgrí) s’enfrontava a Benet Figueiras (del Salt i Girona i fins avui revelació del torneig), tots dos amb 2,5 punts.

Cabello ha jugar al seu ritme i Figueiras a una velocitat espectacular, quan a Cabello li quedaven 15 minuts, a Figueiras li quedava més d’una hora i 20 minuts. Cabello ha aprofitat un “lapsus” del degà dels jugadors d’enguany, per guanyar peó i entrat en un atac contra l’enroc de Figueiras en que ha guanyat encara més material, després d’una colla de canvis el final era de Dama, alfil i 4 peons per Cabello contra Torre, Alfil i cinc peons de Figueiras. El rellotge de Cabello baixava de jugada en jugada, i Figueiras ha començat a jugar més lent, però així i tot tenia més de una hora. Cabello amb molta precisió ha anat tancant el rei de Figueiras i amb tan sols 3 minuts al rellotge ha aconseguit entrar en una xarxa de mat. Aquesta victòria el situa en segona posició a mig punt de Camós, amb qui jugarà la setmana que ve, amb blanques per Cabello.

La classificació està encapçalada per Camós amb 4, seguit de Cabello amb 3,5 i després, amb 3 punts, Benet Salinas, Garcia Arbussà i Gil Clariana (que no va estar aparellat la primera ronda i porta un 100 per 100 d’efectivitat).

La setmana que ve, duel en el tauler 1 entre Cabello (Montgri) 3,5 i Camós (Foment La Bisbal) amb 4, que pot decidir bona part del Campionat. En el tauler dos Ferran Garcia Arbussà (Salt i Girona) contra Benet Salinas (Gerunda), tos dos amb 3 punts. En el tauler 3 Josep Sabatés (Salt i Girona) amb 2,5 contra Jordi Gil (Dotze Castells) amb 3. En el 4rt tauler, Guillem Mirambell (Gerunda) amb 2,5 contra Benet Figueiras (salt i Girona), també amb 2,5.

Esperem, sobre tot, tenir aviat bones noticies sobre l’estat de salut de Jordi Montpart.

Elias Muratet.

Results
No Name                         Loc  Total  Result   Name                          Loc  Total

 1 Miquel Camós Ramió (2)       2125 [3]      1:0    Guillem Mirambell Belloc (4)  2075 [2.5]
 2 Francisco Cabello Guzmán (9) 1900 [2.5]    1:0    Benet Figueiras Allo (15)     1815 [2.5]
 3 Jordi Montpart Pons (1)      2130 [2.5]    -:+    Benet Salinas Garcia (5)      2055 [2]  
 4 Jordi Gil Clariana (6)       1950 [2]      1:0    Juan Maria Morato Rovira (17) 1805 [2]  
 5 Miquel Donate Madrazo (16)   1805 [2]      0:1    Ferran Garcia Arbussà (10)    1895 [2]  
 6 Salvador Masnou Resino (13)  1865 [1.5]    0:1    Josep Sabatés Ple (7)         1935 [1.5]
 7 Manel Nicolau  Serrato (3)   2080 [1]      1:0    Albert Robert Sancho (12)     1880 [1]  
 8 Antoni Mediña Carreras (8)   1910 [1]      +:-    Josep Xapelli Aymerich (14)   1845 [1]  
 9 José Molinero Ortego (11)    1895 [1]      0:1    Josep Cisterna Ferrer (18)    1780 [1]  
10 Josep Camps Torrents (23)    1705 [.5]     ½:½    Felix Carbonell Fabregas (21) 1730 [.5] 
11 Artur Antunez Honrado (24)   1700 [0]      ½:½    Joan Juny Serrat (22)         1720 [0]  

Crònica ronda 5 del Campionat Provincial de Gent Gran.

LA ABSENCIA DE CABELLO (Montgri) SITUA A MIQUEL CAMOS (Foment La Bisbal) AMB UN PUNT SENCER D’AVANTATGE ALS SEGONS I L’ACOSTA AL TRIOMF FINAL, I JA PORTA 5 DE 5.

La cinquena ronda del Campionat Provincial de Gent Gran ha seguit presidida per les absències, en primer lloc la de Jordi Montpart, a qui desitgem una recuperació tan aviat com sigui possible, també, en el tauler 1 Francisco Cabello (Montgrí) ha faltat per malaltia, fet que ha propiciat la victòria de M. Camós i per tant ja porta 5 de 5.

Destacar que dels 10 taulers en joc només en dos han vençut les blanques i en sis les negres.

De fet en la primera hora han acabat 4 partides, (totes victòries negres) Salvador Masnou (Cassà) ha guanyat dama i Josep Cisterna s’ha rendit. En un dels duels entre jugadors de la P.B. Lloret, Manel Nicolau ha evidenciat que ve de “submarí”, però “atòmic”, ja que amb un joc molt agressiu ha tancat les peces majors de Morató, que sota la pressió ha comés alguna imprecisió i ha estat aixafat pel joc precís de Nicolau. El Manel ja estarà situat en el tauler 4 la setmana que ve i s’enfrontarà a Ferran Garcia Arbussà.

Jordi Gil (Dotze Castells), amb una preciosa miniatura de només 12 jugades, ha estat molt inspirat davant un desconegut Josep Sabates (Salt i Girona) que ha semblat un xic absent i ha facilitat la victòria de Gil. Gil, que va demanar “bye” en la primera ronda, porta un cent per cent d’efectivitat i la setmana que ve, amb blanques, s’enfrontarà al líder, Camós, en el tauler 1.

La quarta partida en acabar, en la primera hora de joc, ha estat la incompareixença de Cabello davant Camós.

La resta de partides han trigat força en finalitzar.

Guillem Mirambell (Gerunda) ha atacat molt be a Benet Figueiras (Salt i Girona) que ha comés alguns errors estratègics, ja que ha permès l’obertura de les columnes centrals abans d’enrocar-se, a més a més, ha llençat un atac de peons per l’ala de dama sense desenvolupar l’ala de rei. Mirambell ha sabut aprofitar les deficiències del joc de Figueiras i primer ha aturat l’avanç dels peons, per, acte seguit, deixar immobilitzada l’ala de rei, per tant, en la pràctica jugava amb tres peces de més. Ha anihilat els peons avançats de l’ala de dama i ha obligat a Figueiras a entregar material i, finalment, a executat l’avenç dels peons fins a deixar com a única alternativa del seu rival la opció de plegar.

L’altre duel de jugadors de la Penya Barcelonista de Lloret ha estat entre dos amics : Josep Xapellí i Albert Morató, sort que son amics, perquè la partida ha estat una lluita de poder a poder, un “toma y daca” extremadament posicional, i, amb avantatges incerts, finalment i, en un tauler força tancat, han acordat les taules.

Antoni Mediñà (Gerunda) ha vençut en una partida fonamentalment posicional, on Mediñà ha culminat el seu avantatge posicional (peons passats, fermament lligats) i m’ha semblat que el rival es rendia sense que Mediñà tingués material de més, però amb una posició “aplastant”. De fet m’ha comentat després de la partida que en les darreres jugades havia agafat algun peó de més.

Garcia Arbussà (Salt i Girona) s’ha deixat peça en l’obertura davant Benet Salinas (Gerunda) en el tauler núm. 2. Benet ha mantingut una tensió cercant el canvi de peces, i Garcia Arbussà ha volgut cercar contrajoc desesperadament, tant desesperadament que Salinas ho ha aprofitat per incrementar el seu avantatge de material i tenir guanyada la partida de forma clara i evident, conduint-la fins al abandó de Garcia Arbussà.

Josep Molinero (Gerunda) ha portat el seu avantatge de la manera més difícil, però ha sabut convertir els peons de més amb una coronació impecable, que ha provocat la rendició de Félix Carbonell (P.B. Lloret).

La darrera partida en acabar ha estat la que, en el darrer tauler, enfrontava a Joan Juny (Santa Eugènia) amb Josep Camps (Gerunda), es curiós que el final ha estat semblant al de Juny de la setmana passada, taules per repetició. Els tafaners, en acabar aquesta darrera partida, uns deien que ho tenien guanyat les blanques i altres que les negres, cal dir que en el moment d’acordar l’empat, Juny tenia Rei, alfil i tres peons (dos d’ells a 6 i 5), i Camps tenia Rei, torre i un peó (travat), després de mirar varies combinacions, han coincidit tots que el resultat de taules era l’únic possible (si no cometien errors de magnitud).

Elias Muratet.

Round 5
Results
No Name                          Loc  Total  Result   Name                        Loc  Total

 1 Francisco Cabello Guzmán (9)  1900 [3.5]    -:+    Miquel Camós Ramió (2)      2125 [4]  
 2 Ferran Garcia Arbussà (10)    1895 [3]      0:1    Benet Salinas Garcia (5)    2055 [3]  
 3 Josep Sabatés Ple (7)         1935 [2.5]    0:1    Jordi Gil Clariana (6)      1950 [3]  
 4 Guillem Mirambell Belloc (4)  2075 [2.5]    1:0    Benet Figueiras Allo (15)   1815 [2.5]
 5 Juan Maria Morato Rovira (17) 1805 [2]      0:1    Manel Nicolau  Serrato (3)  2080 [2]  
 6 Antoni Mediña Carreras (8)    1910 [2]      1:0    Miquel Donate Madrazo (16)  1805 [2]  
 7 Josep Cisterna Ferrer (18)    1780 [2]      0:1    Salvador Masnou Resino (13) 1865 [1.5]
 8 Felix Carbonell Fabregas (21) 1730 [1]      0:1    José Molinero Ortego (11)   1895 [1]  
 9 Albert Robert Sancho (12)     1880 [1]      ½:½    Josep Xapelli Aymerich (14) 1845 [1]  
10 Joan Juny Serrat (22)         1720 [.5]     ½:½    Josep Camps Torrents (23)   1705 [1]  
11 Artur Antunez Honrado (24)    1700 [.5]     1:0    BYE                                   
12 Jordi Montpart Pons (1)       2130 [2.5]    0:0    BYE        

Crònica ronda 6 del Campionat Provincial de Gent Gran.

MIQUEL CAMOS (Foment La Bisbal) FA TAULES AMB JORDI GIL CLARIANA (Dotze Castells) I MANTE UN PUNT SENCER D’AVANTATGE SOBRE ELS SEUS PERSEGUIDORS QUAN MANQUEN NOMES DUES RONDES.

GEST DE MEDINYA QUE L’HONORA COM A JUGADOR D’ESCACS, M’ENORGULLEIX DE HAVER-HO PRESENCIAT I M’AVERGONYEIX DEL QUE JO PENSAVA MENTRESTANT.

La sisena ronda del Campionat Provincial de Gent Gran podia haver estat decisiva pel títol si Miquel Camós (Foment La Bisbal) hagués vençut, ja que a manca de dues rondes portaria punt i mig als seus perseguidors, però no ha estat així, i en alguns moments ha semblat que Jordi Gil Clariana (Dotze Castells) podia endur-se la victòria i posar molta igualtat entre els primers en les rondes finals. A la fi les taules han mantingut a M. Camós en el liderat i la setmana que ve defensarà la seva privilegiada posició amb Cabello (Montgri) amb qui el sorteig ja els havia emparellat fa dues rondes, però que va guanyar Camós per incompareixença pel malaltia de Cabello. Els únics tres jugadors que no han hagut d’inclinar el seu rei són precisament Camós (tot victòries i l’empat d’avui), Gil (absència el primer dia, tot victòries i l’empat d’avui) i Cabello (Tot victòries, menys la derrota per incompareixença amb Camós i un empat en la primera ronda amb Carbonell). Però anem a explicar que ha passat avui.

En el tauler 1 Camós ha presentat una siciliana, semblant a la variant Najdorf amb el fianxet de rei, els canvis han deixat als dos jugadors amb torres i la parella d’alfils i Jordi Gil en avançar els peons del enroc (ala de rei) ha deixat un xic inoperatius els alfils de Camós, tots dos situats a les diagonals llargues, però que al estar darrera dels peons travats semblava que jugaven poc. Jordi Gil en avançar els peons del enroc s’ha vist empès a impedir l’entrada de les torres i ha entrat en una simplificació molt agressiva per la columna oberta, que ha culminat en quedar amb alfil del mateix color (blanc) i un peó passat (que fàcilment ha arribat a sis) central de Camós que semblava un monstre. Però Gil ha sabut treure molt profit de que el seu rei era a prop del peó i per contra el rei de Camós no tenia per on passar amb la xarxa de peons travats de tots dos jugadors. En acostar Jordi Gil el seu rei ha fet que Camós perdés “el monstre”, però hàbilment ha salvat el seu alfil. En aquest punt ha semblat guanyar força la possibilitat de que Gil Clariana es podia endur la partida i omplir d’emoció la resta del Campionat. Camós ha jugat a “tapar forats” portar darrera els seus peons l’alfil i incitar a Jordi Gil a avançar el peó d’avantatge que tenia, en aconseguir-ho i travar-lo en quadre blanc las taules han estat evidents.

L’emoció final ha estat al tauler 3 (Francisco Cabello – Antoni Medinyà) però ja hi arribarem, anem un xic per ordre de l’acabament de les partides.

Cal esmentar que avui ha comparegut tothom, i les malalties no han fet cap estrall entre els participants

En el tauler 9, Josep Xapellí (P.B. Lloret) ha preparat “el tren” (alfil a c2 i dama a d3) encarant el mat a h7. Amb discreció, i atacant les peces de Josep Camps (Gerunda) ha obert els peons centrals, Camps, preocupat per l’atac central no ha estat conscient del perill del seu rei i ha permès que en la jugada 15 Xapellí li dones un mat sec en h7.

En el tauler 8 (i físicament al costat de Xapellí) Miquel Donate (Cassà) ha preparat el mateix tren i Artur Antunez (Salt i Girona) ha caigut en el mateix parany. Mat sec en h7 a la jugada 16. Xapellí, amb molt d’humor li ha esmentat : “Ets un copión!!” fet que ha generat les rialles generals a la sala, que han obligat a l’àrbitre a demanar silenci.

Cal dir que l’Artur Antunez se’n va de viatge 15 dies a les Balears, amb tot pagat, i per aquest motiu no jugarà les dues rondes que queden. Tot content m’ha explicat les “superofertes” del INSERSO i malgrat la derrota s’ha acomiadat força feliç.

En el darrer tauler, un nou duel de jugadors del Lloret. Albert Robert i Felix Carbonell. Albert Robert ha agafat la iniciativa, i semblava que faria valer la diferència d’Elo en el seu favor, però Carbonell entregant un cavall i en aconseguir obrir la columna del enroc, ha entrat en un escacs continu (amb alfil i torre) inevitable per Robert. Taules.

En el tauler 7, Juan Maria Morató (P.B. Lloret) s’enfrontava amb Josep Cisterna (Salt i Girona) després dels canvis ha quedat Morató amb els dos cavalls i amb peons i Cisterna amb alfil, cavall i el mateix nombre de peons. Morató ha jugat molt be la parella de cavalls i ha anat perseguint els peons fins a agafar-ne tres d’avantatge. Cisterna ha intentat oposar resistència però ha estat en va. Punt amb molt de mèrit (els Elos son semblants) per Morató.

Salvador Masnou (Cassà) s’ha deixat peça en els canvis de material davant de Benet Figueiras (Salt i Girona), ha intentat dinamitzar el seu material sense aconseguir-ho. Punt per Figueiras.

En la taula 6 s’enfrontaven José Molinero (Gerunda) amb Josep Sabatés (Salt i Girona), encara que sembli mentida, Sabatés prepara “el tren” d’alfil i dama, Molinero es despista li dona mat sec contra l’enroc. Tercer mat “a la Xapellí” del dia. Es curiós perquè en la resta de jornades no se’n havia donat cap i avui tres, en taulers gairebé seguits (6,8 i 9).

Faltava per acabar una hora i mitja i només restaven en joc els 4 primers taulers. En un moment que vaig al lavabo, al tornar veig que Manel Nicolau (P.B. Lloret) esta signant la planilla juntament amb Ferran Garcia Arbussà (Salt i Girona), en demanar que ha passat, en Manel em diu que “el submarí estava armat amb míssils nuclears”. En repassar la partida veig que a la jugada 28 fa un Tf8 + que fa saltar pels aires les defenses de “Popeye”. Era veritat, el míssil era nuclear. Amb això acaba el “submarinisme” de Nicolau que es situa la setmana que ve a la taula 3 (contra Benet Salinas) i actualment està a només a mig punt del segon lloc. Després de perdre les dues primeres partides ha encadenat 4 victòries consecutives que l’han dut a “sortir a flote” a dues rondes pel final i amb aspiracions d’aconseguir estar al podi final ... a menys que els “cirerers florits” li facin perdre alguna ronda (ell ja sap de que va, i no es cap cançó del Serrat, ni ens treu la son el “murmuri d’abelles”).

Benet Salinas s’enfrontava al company d’equip Guillem Mirambell, la partida ha estat força lluitada, l’atac de Salinas semblava guanyador, però Mirambel oferia tanta resistència com li era possible, quan ha desfermat l’atac final Salinas ha errat la seqüència i el darrer escac de cavall a permès a Mirambell prendre d’alfil (que estava amenaçat) i amb això a quedat amb peça de més. Salinas ha plegat. Poc desprès ha acabat la partida de Camós amb Gil Clariana ja comentada.

Només quedava en joc la partida dels “Presidents”: Francisco Cabello del Montgrí contra Antoni Medinyà del Gerunda. Per aquells que no coneixen els dos jugadors cal explicar abans que es tracta de dos personatges singulars i que cal qualificar a cada un d’ells de “hombre tranquilo”, es a dir, era una partida entre dos jugadors tranquils, cap del dos perd mai la parsimònia, i el “savoir faire” en el joc. De veritat que el que ha passat avui mereixeria la crònica sencera.

La partida estava força travada, per donar una idea de com anava, cal dir que al mateix moment que a Camós i Gil només els quedava a cadascú alfil i peons, a la partida Cabello - Medinyà només s’havien menjat un alfil i un peó. Cabello amb la seva tranquil•litat habitual exhauria força temps, Medinyà jugava amb la seva parsimònia de sempre però força més de pressa (en un moment del joc Jordi Gil m’ha fet un comentari que en aquell moment no he sospitat de la transcendència que tindria desprès. En Jordi Gil m’ha dit: “T’ha fixat com fa els moviments Medinyà, amb la elegància i noblesa de com es ell. De fet si et fixes com juga la gent t’adones de com es realment”. Amb un somriure li he reconegut la veracitat de la seva afirmació.

Medinyà entra en una proposta de canvi de dama per dues torres, però en el interregne dels canvis hi ha algun detall que se li escapoleix, ja que queda Cabello amb Dama, cavall i tres peons, contra dues torres i sis peons de Medinyà, el rellotge es converteix en un element important, a Medinyà li queda un xic més d’una hora, a Cabello només 10 minuts. Cabello medita molt cada moviment, i aconsegueix situar el seu peó passat a sis, li queden 2 minuts, a Medinyà 45 minuts. Una entrada de cavall “tocant” el quadre de coronació fa que Medinyà calculi meticulosament els seus moviments, pren peó i cavall a canvi de una torre. A Medinyà li queden 30 minuts, a Cabello un minut i mig. Medinyà te una torre i cinc peons, Cabello Dama i dos peons. Corren els peons de Medinyà, Cabello els persegueix molt be, i els va caçant un a un, però a costa de segons del rellotge. Cabello canvia Dama per Torre i peó. A Medinyà li queden 14 minuts a Cabello 42 segons. Cabello te el rei centralitzat i peons lligats de torre i cavall, Medinyà te el rei a l’ala dels peons de Cabello i un peó central fàcil de capturar per Cabello si hi acosta el rei.

Com a àrbitre estava assegut al costat del tauler (feia ja temps que era la única partida en joc) de forma que veia perfectament el rellotge. El jugador del Gerunda Benet Salinas era l’altre únic testimoni de la partida, assegut davant meu (i absolutament concentrat en el rellotge i la partida).

Pels que no coneixeu al Sr. Cabello, te una certa dificultat física, això fa que segons jo calculava trigava entre dos i tres segons en accionar el rellotge fins i tot jugant al toc.

Com a àrbitre m’assaltaven moltes preguntes :

Sap Cabello que no te obligació d’apuntar si li quedem menys de 5 minuts? Sap Medinyà que com que li queden més de cinc minuts te la obligació d’anotar les jugades ? Ja que era evident que si Medinyà es posava a jugar al toc (sense apuntar les jugades), li cauria la bandera a Cabello Sap Cabello que dins dels dos darrers minuts em pot demanar taules per superioritat manifesta? Ajorno la decisió i el faig seguir jugant, o les concedeixo ? Sap Cabello que si pren el darrer peó de Medinyà ja no pot perdre perquè Medinya no te material per guanyar?

Intento calcular el nombre mínim de jugades per tal de que Cabello doni mat : A Cabello li cal anar a caçar el peó, Medinyà interposarà el rei entre els peons, Cabello ha de tornar amb el rei per ajudar als peons, en fa entrar un, (o els dos), i amb una dama (o dos) donar mat a Medinya, quantes jugades .... no menys de 17 ó 20 ... Em sembla que Cabello no te temps material si triga dos o tres segons per moviment. Pot cercar Medinyà que l’ofegui ??

Cal dir que sempre que arbitrant havia estat en una situació similar, els jugadors (normalment tots dos) havien entrat en dinàmiques dignes de reprovació, (sols justificades pel estat de nervis general): deixar les peces en mig de dos escaquers, apretar el rellotge amb l’altre ma, que les peces caiguessin per terra, jugar abans que el rival premés el rellotge després d’haver mogut, no anotar encara que et quedin més de 5 minuts, etc. etc. En aquesta partida, com deia abans entre “dos hombres tranquilos” cada moviment de Medinyà era : Anota el moviment amb la dreta, després alça la ma esquerra pausadament, agafa la peça i la col•loca al bell mig de la casella de destí, parsimoniosament mou la mateixa ma esquerra cap al rellotge (que estava a la seva dreta) i el prem. Cabello s’espera a que Medinyà hagi apretat el rellotge, agafa la seva peça amb la ma dreta i la mou a la casella de destí, acte seguit desplaça la ma dreta al rellotge (que te a l’esquerra) i el prem, agafa el bolígraf i anota el moviment.

Tinc que renyar a Medinyà per anotar abans de jugar, com mana la nova legislació FIDE? Penso que està fora de lloc en aquell moment amonestar a Medinyà, potser després de la partida li comento, sí, millor quan hagin acabat.

Tinc la sensació de que en qualsevol moment esclatarà la tempesta que m’obligarà a intervenir com a àrbitre.

Medinyà acosta el rei als dos peons, Cabello ara n’avança un, ara els lliga. Medinya s’hi pensa molt i avança el peó, Cabello hi acosta el rei.

Medinyà s’hi pensa ... miro el rellotge Cabello 32 segons (ha necessitat 10 segons per fer, al toc, els darrers 3 ó 4 moviments), a Medinyà ja només li queden 5 minuts i mig, però em sembla una eternitat a la vista de l’altre rellotge.

Medinyà mira el rellotge, aixeca la vista i amb aquest somriure tant seu fa un comentari que no acabo d’entendre (jo estic força constipat i tinc les orelles i el nas tapat, i no he entès el que ha dit a Cabello, sincerament penso que li ha ofert taules ja que Cabello no te temps per materialitzar els seu avantatge) Cabello li don la mà ... pregunto : “Que ha passat?!”, Medinyà em diu “Que no se com puc aturar els peons ... ell m’ha guanyat!” Salinas i jo ens mirem incrèduls. Cabello diu, “por tiempo perdía”, Medinyà li contesta “vostè m’ha guanyat i es mereix el punt, el temps es secundari”.

M’avergonyeixo de tot el que m’ha passat pel cap mentre es disputava la fase final de la partida. No em crec amb cap dret per dir-li que: “La nova legislació FIDE exigeix que s’anoti la jugada després de fer-la, no abans”. Crec que el Sr. Medinyà ha demostrat conèixer millor l’esperit del joc que el compliment escrupolós (tantes vegades distorsionat!!) de les normes FIDE, i penso que, a voltes, encara no està seca la tinta que las ha escrit, i ja hi ha mil comentaris sobre com vulnerar-les, desvirtuar-les o distorsionar-les.

Avui la lliçó d’escacs l’he rebuda jo. Em sento molt gratificat en haver estat espectador d’un fet així i em sap greu per tots aquells que han marxat i se l’han perdut ... i molt més greu em sap tots aquells (que autoqualificant-se de jugadors d’escacs) no entendran l’actitud del SENYOR ANTONI MEDINYÀ.

Elias Muratet.

 1 Jordi Gil Clariana (6)       1950 [4]      ½:½    Miquel Camós Ramió (2)        2125 [5]  
 2 Benet Salinas Garcia (5)     2055 [4]      0:1    Guillem Mirambell Belloc (4)  2075 [3.5]
 3 Francisco Cabello Guzmán (9) 1900 [3.5]    1:0    Antoni Mediña Carreras (8)    1910 [3]  
 4 Manel Nicolau  Serrato (3)   2080 [3]      1:0    Ferran Garcia Arbussà (10)    1895 [3]  
 5 Benet Figueiras Allo (15)    1815 [2.5]    1:0    Salvador Masnou Resino (13)   1865 [2.5]
 6 José Molinero Ortego (11)    1895 [2]      0:1    Josep Sabatés Ple (7)         1935 [2.5]
 7 Josep Cisterna Ferrer (18)   1780 [2]      0:1    Juan Maria Morato Rovira (17) 1805 [2]  
 8 Miquel Donate Madrazo (16)   1805 [2]      1:0    Artur Antunez Honrado (24)    1700 [1.5]
 9 Josep Xapelli Aymerich (14)  1845 [1.5]    1:0    Josep Camps Torrents (23)     1705 [1.5]
10 Albert Robert Sancho (12)    1880 [1.5]    ½:½    Felix Carbonell Fabregas (21) 1730 [1]  
11 Joan Juny Serrat (22)        1720 [1]      1:0    BYE                                     
12 Jordi Montpart Pons (1)      2130 [2.5]    0:0    BYE       

Crònica ronda 7 del Campionat Provincial de Gent Gran.

MIQUEL CAMOS (Foment La Bisbal) ES PROCLAMA CAMPIO A MANCA DE UNA JORNADA.

La setena (i penúltima) ronda del Campionat Provincial de Gent Gran ha estat relativament tranquil•la, fins i tot tant que algun jugador s’ha adormit.

També ha trigat molt en acabar la primera partida, i per contra es el dia que hem acabat més aviat.

La primera partida en acabar ha estat en el darrer tauler quan Josep Cisterna s’ha deixat dama davant del jugador del Lloret Felix Carbonell. Poc després Benet Figueiras ha fet taules amb el company d’equip (tots dos del Salt i Girona) Ferran Garcia Arbussà, quan Figueiras tenia superioritat de material.

En el tauler 2 l’enfrontament entre Guillem Mirambell (Gerunda) i Jordi Gil Clarina (Dotze Castells) podia decidir part del podi en funció del resultat, ha estat una partida molt anivellada i que ha conclòs en un final de molts peons (set per banda), que ha culminat amb unes taules, fet que deixava a Camós el camí lliure per endur-se el torneig. I amés a més posen molta emoció per saber quins seran els afortunats que acompanyaran a Camós als Campionats de Catalunya (que encara no sabem on es jugaran).

A la resta de partides Josep Xapellí (P.B. Lloret) ha jugat molt seriosament contra un inspirat Joan Juny (Santa Eugènia) però Xapellí ha anat imposant la seva experiència i de peó en peó ha arribat a un final amb massa superioritat. José Molinero (Gerunda) s’enfrontava a Albert Robert (P.B.Lloret) ha desfermat un atac de peces majors (Dama i dues Torres) contra l’enroc de Robert, que ha aconseguit culminat amb una entrada en xarxa de mat. Punt per Molinero que no ha fet un gran torneig.

Donate (Cassà) ha arribat mitja hora tard ( de fet ha avisat que sortia tard de Cassà), s’ha trobat amb un Josep Sabates (Salt i Girona) molt ben posicionat, que li ha obligat a entregar peça, i amb un atac de peces majors ha sentenciat amb molta superioritat.

La primera anècdota destacada ha estat en la partida entre Manel Nicolau (P.B. Lloret) i Benet Salinas (Gerunda) al tauler 3, Salinas s’ha concentrat tant i tan ... que s’ha adormit davant del tauler. El temps dedicat a la “migdiada” l’ha trobat a mancar després, on Manel Nicolau ha desplegat el millor escacs del seu repertori i ha aconseguit un canvi de 2 torres per Dama, que l’ha deixat amb un final, que malgrat ser teòricament igualat (2 torres per dama), la posició del tauler feia que Nicolau estigués molt còmode en la seva superioritat, un ràpid intercanvi de pressions ha fet entregar a Salinas la qualitat i immediatament Nicolau ha sentenciat guanyat torre. El Manel Nicolau que va perdre les dues primeres partides, ha comptat la resta en victòries i el situa en el tauler 1 (enfront Camós) en la darrera ronda.

Antoni Mediñà (Gerunda ... President del Gerunda) s’enfrontava a Juan Maria Morató (P.B. Lloret) ha estat una partida curiosa, on en primer lloc Morató ha obert l’enroc del seu rival per situar-hi les peces majors (torres i dama) i pressionar, de forma que per moments ha semblat que seria definitiu, per contra Mediñà ha respost amb la mateixa medicina:Torres i dama girant per darrera el seu rei per enfilar la columna de torre i atacar l’enroc rival. Morató ha tingut un moment de dubte i ha estat un xic passiu, Mediñà ho ha aprofitat per desenvolupar el seu atac sense contemplacions,com passa en aquests casos, el més decidit s’emporta “el gat a l’aigua” i Mediñà ha aconseguit quedar amb un peó d’avantatge, de fet la posició era curiosa amb Morató amb tots els peons, 5 de seguits en la filera 6 i Mediñà amb un peó més , i tots seguits i enfrontats, però a la filera 4, el intercanvi de peons a deixat amb peó de més i llunyà a Medinya, Morató ha plegat al moment.

En el tauler 1 (que avui hem situat al bell mig de la sala) s’han enfrontat Miquel Camós (Foment La Bisbal) amb Francesc Cabello (Montgrí), amb més de 200 punts d’elo d’avantatge podia fer preveure un matx fàcil per Camós, però res més lluny de la realitat. Cabello ha posat una defensa aferrissada i ha mantingut la igualtat fins ben entrada la partida. Camós, amb molta precisió ha aconseguit guanyar un peó, però que li quedava doblat, semblava poca renda per guanyar i ha mantingut la pressió. Cabello en veure’s cada cop amb menys espai ha llençat un atac potser un xic extemporani i Camós ha respòs amb un atac, enfilant una xarxa de mat imparable, quan Cabello s’en ha adonat, ha plegat. Amb aquest punt Camós es proclama campió ja que amb 6,5 punts porfta un punt d’avantatge al dos immediats perseguidors : Nicolau, Gil Clariana i Mirambell que tenen 5 punts cadascun.

Tenen possibilitats de classificar-se no només Nicolau, Gil Clariana i Mirambell, que tenen 5 punts, sinó Cabello i Sabatés (amb 4,5) encara tenen possibilitats, ja que els jugadors amb 5 punts juguen tots ells amb jugadors de puntuació diferent.

La setmana que ve fi del torneig (tot lo bo s’acaba).

Elias Muratet.

Round 7
Results
No Name                          Loc  Total  Result   Name                          Loc  Total

 1 Miquel Camós Ramió (2)        2125 [5.5]    1:0    Francisco Cabello Guzmán (9)  1900 [4.5]
 2 Guillem Mirambell Belloc (4)  2075 [4.5]    ½:½    Jordi Gil Clariana (6)        1950 [4.5]
 3 Manel Nicolau  Serrato (3)    2080 [4]      1:0    Benet Salinas Garcia (5)      2055 [4]  
 4 Josep Sabatés Ple (7)         1935 [3.5]    1:0    Miquel Donate Madrazo (16)    1805 [3]  
 5 Ferran Garcia Arbussà (10)    1895 [3]      ½:½    Benet Figueiras Allo (15)     1815 [3.5]
 6 Antoni Mediña Carreras (8)    1910 [3]      1:0    Juan Maria Morato Rovira (17) 1805 [3]  
 7 Joan Juny Serrat (22)         1720 [2]      0:1    Josep Xapelli Aymerich (14)   1845 [2.5]
 8 José Molinero Ortego (11)     1895 [2]      1:0    Albert Robert Sancho (12)     1880 [2]  
 9 Felix Carbonell Fabregas (21) 1730 [1.5]    1:0    Josep Cisterna Ferrer (18)    1780 [2]  
10 Josep Camps Torrents (23)     1705 [1.5]    1:0    BYE                                     
11 Jordi Montpart Pons (1)       2130 [2.5]    0:0    BYE                                     
12 Salvador Masnou Resino (13)   1865 [2.5]    0:0    BYE                                     
13 Artur Antunez Honrado (24)    1700 [1.5]    0:0    BYE                                     

Crònica ronda 8 del Campionat Provincial de Gent Gran.

MIQUEL CAMOS (Foment La Bisbal) ES PROCLAMA CAMPIO AMB UNS ESPECTACULARS 7,5 PUNTS DE 8 POSSIBLES, SEGUIIT PER GUILLEM MIRAMBELL (Gerunda) I JORDI GIL CLARIANA (Dotze Castells) AMB 6 PUNTS.

La darrera ronda del Campionat Provincial de Gent Gran ha estat emocionant fins al darrer segon on s’ha decidit el sots-campionat.

La jornada ha començat amb unes paraules del delegat de la Gent Gran de la actual Junta Directiva gironina: Sr. Albert Robert, que ha fet un elogi (merescut) de tots els participants, als que ha agraït la seva participació i esportivitat demostrada, i ha esperonat a seguir en les competicions de gent gran. Acte seguit ha informat a tots que la fase final nacional catalana tindrà lloc del 18 al 26 de juliol i posteriorment, després de parlar amb el President de la Federació Catalana (Sr. Antoni Ayza), ha pogut informar que es disputarà a Andorra.

Si anem en les partides en sí, direm que hi ha hagut dos grups força diferenciats, per un costat dels tauler 1 al 4 i per altre la resta, on ha semblat que els jugadors han notat un xic que era la darrera ronda i s’han comés més imprecisions de les previstes, i alguns resultats de taules, que ha semblat més per esgotament que no pas pel joc en el tauler.

En el marc de les imprecisions cal situar les partides de Felix Carbonell (P.B. Lloret) amb Joan Juny (Santa Eugènia) i de Josep Camps (Gerunda) amb Josep Cisterna (Salt i Girona), Felix Carbonell ha desfermat un atac contra l’enroc de Juny al que s’ha imposat amb facilitat i Josep Camps s’ha deixat peça en l’obertura que Cisterna ha sabut mantenir fins a un final de cavall i peó contra rei, en que ha coronat el peó i obligat a abandonar al seu rival.

La resta de partides (del tauler 5 en endavant) han estat taules, excepte la victòria de A. Robert (P.B. Lloret) davant la incompareixença de Salvador Masnou (Cassà). Xapellí (P.B. Lloret) no ha sabut concretar el avantatge de un peó central i passat i davant la ferma defensa de Benet Figueiras (Salt i Girona) ha ofert taules, immediatament acceptades. Ferran Garcia Arbussà (Salt i Girona) s’ha ficat en un embolic, on el seu rival Juan Maria Morató (P.B. Lloret) amb una senzilla combinació guanyava dama, no ho ha vist i a “aconseguit” (segons ell) una repetició de jugades que ha fet signar taules. La partida José Molinero (Gerunda) amb Miquel Donate (Cassà) ha estat una partida per oblidar, Molinero aconsegueix un avantatge de tres peons (cavall i cinc peons, contra cavall i dos), s’embolica (tots dos entrem dames simultàniament, i després les canvien) i va cedint material fins a un final de cavall i dos peons contra cavall i un, a la fi es deixa encara un peó i les taules son evidents. Llàstima perquè Molinero ha fet un campionat per sota de les seves possibilitats en deixar-se escapolir masses punts en partides guanyades. Més d’un cop, (i de dos), en les partides de Molinero m’ha vingut al cap la dita escaquística que diu que: “el més difícil es guanyar una partida guanyada”.

En aquestes alçades de la ronda només quedaven les 4 partides en joc, les dels quatre primers taulers.

Ha estat curiós, que malgrat ser obertures i defenses diferents, totes quatre han guardat una paral•lelisme considerable, en totes elles les blanques han desfermat un avenç general considerable amb l’objectiu de deixar sense espai a les negres i sota aquesta superioritat anihilar al rival. El resultat ha estat lleugerament diferent.

La partida del tauler 4 era entre els jugadors del Gerunda Benet Salinas i Antoni Mediñà, Benet primer ha deixat sense espai a Mediñà, per desprès entrar amb tot contra l’enroc llarg de Mediñà, aquest havia cercat un xic d’espai per l’ala de rei, on ha aconseguit dos peons passat (de torre i cavall) però, amb una mestria envejable, Benet ha sacrificat torre neta per entrar en una xarxa de mat aprofitant que les peces de Mediñà eren a l’altre ala intentant ajudar als peons, la impossibilitat de portar material per ajudar el seu rei ha fet claudicar a Mediñà davant la xarxa inevitable.

En el tauler 1 Camós (Foment La Bisbal) ha deixat sense aire a Manel Nicolau (P.B. Lloret), aquest ha fet un intent creatiu canviant alfils i llançant la dama contra el fianxet de rei de Camós (que encara no s’havia enrocat), però el contraatac central de Camós contra el rei, (ja se sap: contra un atac per l’ala, contraatac pel centre), que estava encara al centre, ha fet recular la dama de Nicolau, amb la consegüent pèrdua de temps, i la repercussió ha estat de encara menys espai per Nicolau, Camós amb un càlcul precís ha reconvertit el seu avantatge posicional, en un avantatge de dos peons passats llunyans i lligats. Els esforços de Nicolau per contrarestar la superioritat no han reeixit, una superioritat d’aquesta mena, amb un jugador de la qualitat de Camós esdevé definitiva. En coronar la segona dama de Camós, Nicolau ha plegat. Amb aquesta victòria Camòs assoleix 7,5 punts de 8 possibles (només cedint taules davant Gil Clariana i guanyant la resta de partides) i conclou un campionat on ha demostrat una superioritat remarcable damunt la resta de jugadors.

Al tauler 3 l’emoció residia en que el vencedor assolia el podi (el mateix que passava en el tauler 2) i amb això la classificació per anar a Andorra amb totes les despeses pagades. Jordi Gil (Dotze Castells) s’enfrontava a Francesc Cabello (Montgrí), altre cop les blanques conduïdes per Gil han deixat sense espai a Cabello, aquest ha jugat forçat i no ha situat còmodament les peces, i el rei, al mig, era un inconvenient per la coordinació del material. Gil, amb seguretat ha seguit “apretant”, no gaudia de material de més, però la posició i dinamisme de les seves peces auguraven un final vencedor, Cabello tenia serioses dificultats per sincronitzar les seves peces, per exemple, el cavall estava a 1 de torre, aquesta manca de coordinació ha facilitat els moviments de Gil per anar estrenyent el llaç. Molt ha trigat en caure el primer peó de Cabello, però ja feia temps que semblava sentenciada la partida. En cercar Cabello espai a l’ala de rei, Gil ha entrat amb les peces majors per la vuitena, amb amenaces de mat insalvables. Cabello s’ha rendit.

Excel•lent campionat de Gil Clariana, que finalitza invicte el Campionat, ha estat l’únic que no ha inclinat el seu rei davant Camòs i ha vençut en la resta de partides, excepte unes altres taules amb Guillem Mirambell, però amb el seu no aparellament a la primera ronda ha cedit 2 punts en total.

Només quedava la taula 2 en joc, Josep Sabates (Salt i Girona) contra Guillem Mirambell (Gerunda). Mentre estava encara en joc la partida la classificació era: Camós campió (ja des de la setmana passada) ara amb 7,5 punts, Gil Clariana en guanyar a Cabello tenia 6 punts, darrera estava Nicolau amb 5 i Cabello i Figueiras amb 4,5 i per tant, els que estaven jugant Mirambell amb 5 i Sabates amb 4,5 punts feia que si guanyava Sabates assolia el tercer lloc a mig punt de Gil i per davant de Mirambell, si feien taules Mirambell era tercer a mig punt de Gil i si Mirambell guanyava empatava amb Gil a 6 punts i els desempats decidirien.

Com ja deia abans, les blanques (Sabates) deixen sense espai a les negres (Mirambell), aquest s’aferra a la seva defensa i ho posa tot a defensar l’enroc, Sabatés ho posa tot a sobre. Tots els jugadors que ja han acabat el campionat (es a dir tots) encerclen la taula 2, algú ha fet el comentari de que caldria cobrar entrada davant del meravellós espectacle que significa una boina partida d’escacs, jugada de poder a poder, amb l’emoció de la repercussió del seu resultat a la classificació final i amb molta incertesa davant de la gran complicació i nombre de variants possibles a cada moviment. Mirambell proposa taules, Sabates no les accepta, evidentment no li serveixen de res, i tal com està el joc sembla tenir prou dinamisme i activitat per sentenciar. Mirambell es defensa, Sabatés apreta, es evident que si l’atac de Sabatés no prospera pot existir un canvi de tornes, amb el peó d’alfil rei intenta reforçar l’atac a l’enroc, Mirambell fa una jugada agressiva, que encara que sembli increïble es: Rh7 (de h8 a h7 tocant la torre que Sabates te a g6), Sabatés s’hi repensa, tots els espectadors calculem variants i alternatives ... Sabatés s’adona que ha de retirar el seu atac ... la partida no està perduda, però resulta evident que no la guanyarà ... davant de l’expectació general ... abandona. El gran perjudicat es Gil Clariana que veu com Mirambell l’empata a la classificació ... a més a més, els desempats són favorables a Mirambell que assoleix el sotscampionat.

La Classificació final encapçalada per Miquel Camós amb 7,5 punts, seguit de GuillemMirambell i Jordi Gil Clariana amb 6 punts, per davant de Benet Salinas i Manel Nicolau amb 5, i després Francesc Cabello, Josep Sabates i Benet Figueiras amb 4,5.

Repartiment de premis final i aplaudiments pels guanyadors, de fet tots els jugadors s’ho han guanyat amb la molta esportivitat demostrada al llarg de tots aquests divendres d’escacs de molt nivell en alguns moments.

Be, fins aquí les cròniques del Campionat de Gent Gran 2006, esperem que l’any que ve siguem més i només em resta dedicar una forta abraçada al gran absent, Sr. Jordi Montpart, a qui desitgem tenir ben aviat plenament recuperat i jugant amb tots nosaltres.

Elias Muratet.

Round 8
Results
No Name                          Loc  Total  Result   Name                         Loc  Total

 1 Miquel Camós Ramió (2)        2125 [6.5]    1:0    Manel Nicolau  Serrato (3)   2080 [5]  
 2 Josep Sabatés Ple (7)         1935 [4.5]    0:1    Guillem Mirambell Belloc (4) 2075 [5]  
 3 Jordi Gil Clariana (6)        1950 [5]      1:0    Francisco Cabello Guzmán (9) 1900 [4.5]
 4 Benet Salinas Garcia (5)      2055 [4]      1:0    Antoni Mediña Carreras (8)   1910 [4]  
 5 Benet Figueiras Allo (15)     1815 [4]      ½:½    Josep Xapelli Aymerich (14)  1845 [3.5]
 6 Juan Maria Morato Rovira (17) 1805 [3]      ½:½    Ferran Garcia Arbussà (10)   1895 [3.5]
 7 Miquel Donate Madrazo (16)    1805 [3]      ½:½    José Molinero Ortego (11)    1895 [3]  
 8 Salvador Masnou Resino (13)   1865 [2.5]    -:+    Albert Robert Sancho (12)    1880 [2]  
 9 Josep Camps Torrents (23)     1705 [2.5]    0:1    Josep Cisterna Ferrer (18)   1780 [2]  
10 Felix Carbonell Fabregas (21) 1730 [2.5]    1:0    Joan Juny Serrat (22)        1720 [2]  
11 Jordi Montpart Pons (1)       2130 [2.5]    0:0    BYE                                    
12 Artur Antunez Honrado (24)    1700 [1.5]    0:0    BYE                                    

Standings
Place Name                       Feder Rtg  Loc  Score Buch. Progr. M-Buch.

  1   Camós Ramió, Miquel        CAT        2125 7.5    40.0   34.5    29.5
 2-3  Mirambell Belloc, Guillem  CAT        2075 6      37.5   27.0    27.5
      Gil Clariana, Jordi        CAT   1979 1950 6      37.0   25.5    26.5
 4-5  Salinas Garcia, Benet      CAT   1884 2055 5      36.0   25.0    26.0
      Nicolau  Serrato, Manel    CAT   2030 2080 5      33.5   20.0    24.5
 6-8  Cabello Guzmán, Francisco  CAT   1881 1900 4.5    40.5   25.0    30.5
      Sabatés Ple, Josep         CAT   1877 1935 4.5    35.5   21.5    26.0
      Figueiras Allo, Benet      CAT        1815 4.5    34.5   22.0    26.0
9-11  Mediña Carreras, Antoni    CAT   1930 1910 4      34.0   19.0    26.0
      Garcia Arbussà, Ferran     CAT   1815 1895 4      32.5   20.5    23.5
      Xapelli Aymerich, Josep    CAT   1894 1845 4      31.0   14.5    22.0
12-15 Morato Rovira, Juan Maria  CAT   1872 1805 3.5    31.5   16.5    22.5
      Carbonell Fabregas, Felix  CAT        1730 3.5    28.5   11.0    20.0
      Donate Madrazo, Miquel     CAT        1805 3.5    26.5   16.5    19.0
      Molinero Ortego, José      CAT        1895 3.5    26.5   14.5    20.0
16-17 Robert Sancho, Albert      CAT   1834 1880 3      32.0   12.5    24.0
      Cisterna Ferrer, Josep     CAT        1780 3      27.5   12.0    21.0
18-20 Montpart Pons, Jordi       CAT   2100 2130 2.5    32.5   18.0    24.0
      Masnou Resino, Salvador    CAT        1865 2.5    29.0   13.5    22.0
      Camps Torrents, Josep      CAT        1705 2.5    27.0   10.0    20.5
 21   Juny Serrat, Joan          CAT        1720 2      28.5    7.5    21.5
 22   Antunez Honrado, Artur     CAT        1700 1.5    26.5    6.5    20.5
23-24 Misvacas Saba, Josep Lluis CAT        1750 0       4.0    0.0     4.0
      Soler Lladó, Francesc      CAT        1740 0       3.0    0.0     3.0

© AJEDREZ NOTICIAS DIARIAS

toniaiza@infonegocio.com

 

 

 

  

  


 

1