bájate el explorer 6 de la pàgina www.microsoft.com

   

 Actualizado con fecha: 18/11/2006 10:48:40

agregar a favoritos

enlaces   todo elo debates
comunidad chat teoría  
  

 

 

Grupo MC

Grupo FIDE

Grupo C

 

 

1ERS TANCATS “CIUTAT DE MATARÓ”

 

CRÓNICA RONDA 1

 

El passat divendres 29 de setembre va començar la primera edició dels Tancats “Ciutat de Mataró” que organitza el Club d’Escacs Cirera.

El torneig es divideix en tres grups de 10 jugadors: Grup A, vàlid per norma de Mestre Català; Grup B, vàlid per obtenció de bloc FIDE i Grup C de promoció.

 

Dins del Grup A no hi ha cap Mestre Català i per aquest motiu està garantida la lluita fins el final  a cada partida, doncs tots els participants volen aspirar a la norma.

La primera ronda ja va enfrontar a dos dels favorits. El jove Adrià Pérez de l’Ateneu Colon, amb 2 normes, es va imposar amb les peces blanques a Jordi Herms, del Granollers. La partida va transposar a una Holandesa Leningrado on el barceloní va imposar-se gràcies a un perillós peó passat a setena.

La més jove del grup, Elisabeth Riera, va perdre davant Agustín Díaz, del Canovelles. La mataronina va abandonar després d’un error tàctic en una Defensa Escandinava.

Jordi Llonch i Xavier Sánchez van signar taules en una coneguda variant de l’Obertura Espanyola.

La marató del dia va disputar-se entre Joan Bosco Prats i Lluis Casanelles. El jugador de l’Incresa va plantejar la Variant Tancada contra la Siciliana del gironí. Després d’una llarguíssima lluita es va arribar a una posició amb dama, torre i dos peons contra dama, alfil i cavall del negre, que no va poder coordinar les seves peces petites i va haver d’abandonar.

La partida Ruiz-Sadusea no es va poder jugar degut a que el segon jugador tenia assumptes familiars ineludibles.

 

Al segon grup, quatre jugadors compten amb elo FIDE, de manera que els altres cinc només amb de puntuar contra ells per aconseguir un bloc.

Juan Carlos Monroy s’enfrontava a Hèctor Aparicio amb una Obertura Anglesa que va esdevenir una Siciliana amb colors canviats. El jugador del Masnou va sacrificar una peça en una posició on tenia peó de menys i va aconseguir crear complicacions, però no va poder salvar el punt.

Un altre local, Marc Costa, va guanyar al gironí Josep Maria Escute amb un Sistema Maroczy. El gironí va perdre una peça en passar per alt un tema tàctic i no va poder recuperar-se.

La sorpresa de la jornada la va protagonitzar Antoni Foix davant Josep Maria Benítez. El jugador del Cirera va aconseguir una posició millor després d’un Atac Torre, però una imprecisió no li va permetre treure més de mig punt.

Joaquín Quintana va fer valer la lògica de l’elo davant José Nicomedes en una variant secundària d’una Benoni Moderna.

L’experiència de Daniel Flores es va imposar a la joventut de Pau Díaz-Flores en un Atac Grand Prix. El badaloní va perdre una peça per dos peons, que no va ser suficient per salvar la partida.

 

Finalment, al grup de promoció, només es van disputar 2 partides per motius laborals i de salut de diversos jugadors. Pablo González i Samuel Mañá no van poder jugar doncs el primer jugador té per endavant 2 nits de divendres de feina. Mora i Olleta no van poder disputar el derbi masnoví perquè el primer jugador va caure víctima d’una grip que comencen a fer estralls en aquesta època. Parreu i Almenta tampoc van haver d’ajornar la partida per motius de salut d’un familiar del jugador de Sant Adrià. Des d’aquí li desitgem que tot vagi bé.

Pere Fernández va plantejar un valent gambet de rei davant Jordi Canadell que juga la seva primera partida com a casat (enhorabona Jordi!!!). Les negres, però, es van saber moure bé en l’obertura i van acabar aconseguint avantatge material suficient per llençar un fort atac.

Albert Vergès va respondre amb un Mur de Pedra al peó de dama de Josep Maria Fernández.  Les negres van tenir bones possibilitats d’atac que es van anar diluint, tot i que va aconseguir un final amb dos peons de més però amb alfils de diferent color. El punt es va repartir entre tots dos.

 

Des de l’organització volem donar les gràcies a tots els jugadors i agrair la seva participació i el bon comportament i esportivitat que han mostrat durant tota la ronda.

.

 

El Club d’Escacs Cirera organitza els primers tancats “Ciutat de Mataró”. Els competidors disputaran una lliga a una volta dividits en 3 grups: grup A vàlid per norma de MC, grup B vàlid per obtenció d’elo FIDE i grup C de promoció.

CRÓNICA RONDA 2

 

Apassionant segona ronda de lluita a la seu del Club d’Escacs Cirera: només es van produir dues taules després de llargs finals.

Adrià Pérez se situa líder en solitari amb 2 victòries. Lluís Casanelles va plantejar un sistema irregular contra la Siciliana del seu rival amb un ràpid fianchetto de dama. El jove jugador del Colon va semblar quedar una mica descol·locat en l’obertura, però gràcies a una interessant entrega de peça va obrir la columna h contra l’enroc curt del gironí i gràcies a això va poder fer-se amb el punt sencer.

Aquest divendres també veuria l’enfrontament entre els dos jugadors de més elo FIDE del torneig. Jordi Herms va fer servir la sempre perillosa variant amb Ae3 i Ad3 contra la Taimanov d’en Xavi Ruiz. Les blanques van aconseguir una bona posició d’obertura seguint un fort pla del GM Hector, fet que li va permetre un recurs tàctic que amenaçava caçar la dama del rival. Ruiz va poder salvar la dama però va perdre un peó i el seu valuós alfil de caselles negres. El de Granollers va saber anul·lar les amenaces del rival i va poder acabar imposant-se en una posició d’atac sobre els respectius enrocs.

Dos aspirants a la norma s’enfrontaven també a la taula 4. Joan Bosco Prats jugava un Escandinava amb Dd8 davant Xavier Sánchez. El mataroní va aconseguir una bona posició d’obertura enrocant-se llarg i preparant-se per atacar al monarca rival. Malgrat, el jugador de l’Incresa es defensava correctament a la seva fortalesa. La partida va entrar en un final on el blanc disposava de dos perillosos peons passats a les columnes a i b, mentre que el negre amenaçava a coordinar les seves torres contra el rei blanc. Finalment, Sánchez va endur-se el punt sencer gràcies a un tema tàctic basat en la coronació del peó b.

En la darrera partida del tancat per norma de Mestre Català, Jordi Llonch utilitzava la variant Portuguesa de la Defensa Escandinava contra Elisabeth Riera. La jove jugadora del Cirera va quedar amb més espai en l’obertura, però no va poder concretar i el negre va anar alliberant-se del seu tancament. Al final, els problemes de temps van fer caure a la mataronina en un truc tàctic que li va fer perdre una peça i la partida.

 

Al Grup FIDE totes les partides van acabar amb victòria per al conductor de les peces negres, i és que en aquell costat del tauler sempre trobàvem al jugador amb més elo i, encara que sigui teòricament, el favorit.

Nicomedes va plantejar una tranquil·la antisiciliana davant Benítez. Però el mataroní va iniciar ràpidament una sèrie d’accions temàtiques al flanc de dama que li van permetre agafar la iniciativa. El jugador del Canovelles va intentar crear algun pla propi al flanc de rei però no se’n va sortir i les forces negres van penetrar el seu territori per les columnes a i b aconseguint un botí material decisiu.

El derbi del Club d’Escacs Cirera el van protagonitzar Juan Carlos Monroy i Marc Costa. Monroy va voler jugar un sistema Colle-Zuckertot. Una errada posicional va proporcionar al negre un fort control del centre que va tancar les peces blanques al flanc de dama. Al mateix temps, va iniciar un ferotge atac contra l’enroc curt del blanc per la diagonal negra b8-h2 fins que va poder superar les defenses enemigues i endur-se el punt sencer.

Antoni Foix va voler jugar un Atac Iugoslau contra el Drac Accelerat d’en Pau Díaz-Flores, però el badaloní va poder evitar els atacs blancs i va aconseguir un sòlid centre de peons encara que havia quedat amb un mal alfil de caselles blanques. Una magnífica maniobra d’activació de la torre negra de f8 a través de la casella h5 van permetre al jove jugador del Badalona pressionar amb força el flanc de rei enemic. Això, sumat al fort cavall que tenia li van permetre guanyar prou material com per que el jugador gironí inclinés el seu rei.

L’enfrontament més igualat es preveia entre dos dels jugadors més forts del grup. Quintana plantejava una Sveshnikov de la que Escuté treia una bona posició d’obertura. El bon joc de peces del gironí li van permetre obrir el flanc de rei i iniciar un fort atac quan el jugador del Badalona no havia desplegat encara totes les seves forces. Però durant la lluita, Quintana va aconseguir canviar la seva dama per les dues torres blanques i quedar amb un fort cavall contra un alfil dolent blanc. El badaloní va taponar totes les possibles entrades de la dama blanca i a poc a poc va anar progressant en la creació d’un fortíssim atac contra el rei enemic.

Una altra Siciliana, Taimanov, és la que es va veure a la partida Aparicio-Flores i això sembla una plaga. El jugador del Masnou es va llençar a un valent atac contra l’enroc curt negre, però un descuit tàctic li va deixar el rei al centre del tauler. El de Canovelles no va desprofitar l’oportunitat per assetjar el desprotegit monarca blanc que li va donar la victòria.

 

Al Grup de Promoció, un altre cop els problemes laborals i de salut van permetre només la disputa de dues partides.

Jordi Olleta aconseguia una bona posició gràcies a una Obertura Anglesa on en Josep Maria Fernández havia quedat amb greus problemes d’espai. Les blanques centraven les seves operacions en el centre i flanc de rei aconseguint un perillossíssim peó passat que va arribar fins a e7. Per la seva banda, les negres havien intentat aconseguir contrajoc per la columna a sense gaire èxit. La partida va arribar a un final de torres on el jugador del Masnou tenia dos peons d’avantatge, però una enorme paciència i l’assetjament al rei blanc van permetre al mataroní aconseguir unes sorprenents taules.

La partida Almenta-Canadell va arribar a una Siciliana amb colors canviats. El jugador del Cirera tenia una còmoda posició però el blanc li va atrapar una peça. Malgrat tot, les negres van iniciar un ràpid atac contra el debilitat enroc rival que el jugador de Canovelles va aconseguir aturar a canvi d’un segon peó per la peça. Així doncs, quedaven dos peons negres passats i molt avançats a les columnes f i g però que el blanc va saber bloquejar i després de canviar dames, es va endur el punt sencer.

CRÒNICA RONDA 3

 

Adrià Pérez es manté com a líder en solitari després de la seva victòria davant Xavier Sánchez. La partida es va iniciar amb un esquema simètric per part dels dos contrincants. Les negres, però, van cometre alguna petita imprecisió que els hi va fer perdre un temps que el jugador del Colon va aprofitar per fer-se amb la iniciativa, primer en el flanc de dama i després en el flanc de rei.

En el grup de perseguidors es manté Jordi Llonch que ja suma 2,5 de 3 punts possibles. El passat divendres va plantejar un Atac Torre contra Agustín Díaz. Gràcies a un bon treball de l’estructura de peons, el jugador de l’Amistat va sortir amb avantatge posicional de l’obertura, per acabar guanyant una qualitat amb un cop tàctic. Al final, va poder imposar la seva torre davant el cavall rival, sense fer necessari que el seu rei entrés en la lluita.

Les úniques taules del grup es van produir entre Johnny Sadusea i Jordi Herms. La partida va arribar a un Atac Panov de la Defensa Caro-Kann per transposició. Després d’entregar una peça, el jugador de Granollers va poder mantenir el rei blanc al centre del tauler i donar-li escac continu.

Un altre Atac Panov és el que va plantejar Francesc Ruiz davant Lluis Casanellas. En un cop tàctic, el gironí va guanyar un peó. El jugador del Peona i Peó va realitzar una entrega a f7 aprofitant la seva millor activitat de peces per intentar complicar la partida. Finalment, les negres es van defensar correctament i van quedar amb 2 peces i peó per torre, fet que va decidir la partida.

 

Trio de líders al grup FIDE.

Joaquín Quintana suma el seu tercer punt davant el jugador local Juan Carlos Monroy. La partida va ser una Defensa Índia de Rei on el negre va portar bona part del pes de la partida amb el seu temàtic atac contra el flanc de rei rival. El de Badalona, però, va poder forçar la simplificació de peces arribant a un final on semblava que el jugador del Cirera tenia les seves possibilitats. Finalment, però, el peó blanc de d5, a qui se li havia perdonat la vida, va donar la victòria a Quintana.

Josep Maria Benítez compta també les seves partides per victòries. Després d’arribar per transposició a la Variant del Canvi del Gambet de Dama, el blanc va aconseguir alguns avantatges posicionals, com el control de la única columna oberta i un fort cavall contra un fluix alfil de caselles blanques. Malgrat tot, Josep Maria Escuté va aconseguir canviar el seu alfil pel cavall rival i anul·lar l’activitat de les torres blanques per la columna d. Malgrat l’aparent igualtat, el jugador del Cirera va jugar molt bé les seves cartes i va endur-se el punt sencer en el final de torres.

Una altre jugador que continua amb pas ferm és Daniel Flores. Després d’un peó de dama irregular, el jugador del Canovelles va entregar una peça contra l’enroc d’Antoni Foix que el gironí no es podia menjar. Poques jugades més tard, Flores va reprendre l’atac i va obligar al jugador del Sant Gregori a inclinar el seu rei.

Pau Díaz-Flores ha sumat la seva segona victòria consecutiva, aquest cop davant José Nicomedes. El jove jugador va plantejar un Atac Grand Prix amb Ab5, però el negre va quedar millor d’obertura. No obstant això, en el mig joc, el blanc es va recuperar i va iniciar els plans temàtics d’atac al flanc de rei que van fer que el jugador del Canovelles s’arrisqués a enrocar-se llarg. Amb bon criteri, el de Badalona va continuar el seu atac malgrat que el rei enemic estigués a l’altra banda del tauler i això li va permetre guanyar material suficient per endur-se el punt sencer.

Hèctor Aparicio aconsegueix la seva primera victòria del campionat en perjudici d’un dels líders, el local Marc Costa. La partida va començar com una Siciliana invertida, però el del Cirera va preferir transformar-la en un peó de dama. Amb un cop tàctic, les blanques van guanyar dos peons del flanc de dama rival i no semblava que el jugador del Masnou tingués prou compensació. Però a poc a poc va poder construir un atac que va tenir èxit gràcies als dubtes i algunes imprecisions de Costa.

 

Al Grup C, el derbi local entre Pere Fernández i Albert Vergés el va guanyar el segon jugador en una variant secundària contra la Defensa Siciliana. El blanc va poder aconseguir avantatge d’obertura expandint el seu centre, però no es va decidir i va ser el negre qui finalment va colpejar guanyant el peó e blanc. Després d’això Vergès va tancar el centre i va iniciar una sèrie de maniobres típiques pel flanc de dama, mentre Fernández intentava atacar l’enroc rival, però no va tenir èxit i les negres van imposar el seu avantatge material en el final.

En l’altra partida del grup, Jordi Olleta plantejava una Defensa Moderna davant Samuel Mañá. Les negres van guanyar un peó en l’obertura però es van complicar la vida davant l’activitat d’una torre blanca que atacava els seus peons febles. La segona torre del jugador del Cirera va coordinar-se amb la primera recuperant el material perdut. Més endavant, un atac doble del cavall blanc va guanyar l’alfil enemic, fent que el del Masnou es rendís davant la imminent coronació d’un peó.

 

CRÒNICA RONDA 4

 

El líder continua el seu pas ferm cap a la norma de MC. La quarta ronda va veure l’enfrontament entre els dos jugadors més joves del grup. Adrià Pérez va aconseguir la seva quarta victòria davant Elisabeth Riera plantejant la seva habitual Najdorf. En un cop tàctic, el jugador del Colon va guanyar un peó que no va deixar més remei a la mataronina que intentar buscar un atac que no va tenir èxit i durant el qual va perdre un segon peó, fet pel qual va haver d’abandonar.

Lluis Casanellas va plantejar un Sistema Zuckertot davant Johnny Sadusea davant el qual el de Canovelles va executar un pla idèntic al del Sistema Colle que va aconseguir posar en funcionament abans que les blanques poguessin reaccionar. Les negres van aconseguir la parella d’alfils però el blanc va construir un fort centre. El gironí no va veure una combinació tàctica per la que va perdre una qualitat. Sadusea va poder immobilitzar el perillós centre blanc i imposar així el material d’avantatge.

En la partida més curta de la jornada, Jordi Llonch va acabar jugant amb blanques una Índia de Dama. Joan Bosco Prats no va tenir el seu dia i va haver d’abandonar ràpidament a causa d’un parell d’imprecissions i és que quan un no té la sort de cara no pot demostrar el seu nivell real. Ànims al jugador de l’Incresa que conserva opcions de norma i no dubten que pugui aconseguir-la.

Finalment, taules ràpides en un Obertura Vienesa entre Agustín Díaz i Jordi Herms.

 

Al Grup FIDE, Hèctor Aparicio va sortir en tromba contra la Caro-Kann d’Antoni Foix i va aconseguir un peó d’avantatge en plena obertura. Malgrat tot, el jugador del Sant Gregori va poder organitzar la defensa i amb un joc seriós no només va recuperar el peó, sinó que en va guanyar un altre i va aconseguir arribar a un final de cavalls. Però en aquesta fase de la partida, el masnoví va imposar la seva major experiència i va donar la volta a la truita enduent-se el punt sencer.

Marc Costa va abandonar la seva habitual anglesa per plantejar sense por una Siciliana Oberta davant Joaquín Quintana. El jugador del Cirera va quedar amb peons doblats en columna oberta en plena oberta, sense que les negres poguessin aprofitar aquesta debilitat, sinó que van ser les blanques les que van explotar el peó endarrerit enemic de d6 i amb una combinació tàctica van guanyar qualitat per peó. A partir d’aquest moment, les blanques van perseguir desesperadament el canvi de peces, fet que va ser aprofitat pel badaloní per activar el tàndem dama-cavall recolzats per uns perillosos peons que baixaven pel flanc de dama. Finalment, el blanc va retornar la qualitat entrant en un final de dames perdut.

El derbi de Canovelles enfrontava a José Nicomedes amb Daniel Flores. Nicomedes va plantejar un esquema poc ortodox contra la Siciliana de Flores aconseguint, però, un còmode avantatge d’espai. Les negres no van quedar-se de braços plegats i van dedicar-se a erosionar i pressionar el fort centre blanc deixant-lo amb peons doblats a la columna d oberta. Un cop tàctic final va acabar de decantar la partida a favor del negre.

Pep Escuté va plantejar el seu habitual Mur de Pedra amb blanques davant el jove Pau Díaz-Flores. El badaloní se’n va sortir prou bé amb negres i quan semblava que quedaria amb millors peces petites, va realitzar una intermitja innecessària, però que semblava que l’ajudava a millorar la posició, i que li va fer perdre una peça. A partir d’aquí, el jugador del Lloret d’origen tarragoní (especifiquem això perquè la dona del Pep no li faci més conya a aquest pobre home, aprofitem aquest excursus per matisar que Antoni Foix és valencià... està bé que la gent no perdi els seus orígens encara que visquin a Girona ;-)) no va perdonar i va fer-se amb la victòria fàcilment.

 

Al Grup C, Antoni Mora va plantejar una Obertura Larsen davant Josep Maria Fernández. La partida va arribar a una posició d’enrocs oposats on el mataroní va iniciar un ràpid atac contra l’enroc llarg del de Masnou. Gràcies a l’allau de peons va poder obrir les columnes a i b per on van entrar les peces grans del negre aconseguint avantatge material guanyador.

El derbi mataroní entre Albert Vergès i Jordi Canadell va començar com una Pelikan. Canadell va obrir l’enroc blanc però no va poder treure’n res de profit. Per la seva banda, Vergès fixava el peó endarrerit negre de d6 amb una forta pressió central dels seus peons. Finalment, es van acordar taules en una posició on el blanc tenia un peó d’avantatge però poc temps en el rellotge.

Jordi Olleta va jugar una Anglesa davant Pere Fernández que va acabar convertint-se en un Sistema Maroczy. El blanc va poder debilitar les caselles negres del seu rival, però Fernández va poder treure’s la pressió de sobre. Es va arribar a un complicat mig joc de dues torres i alfil contra dues torres i cavall pel negre, on cada jugador podia mobilitzar peons a diverses parts del tauler. Finalment, Olleta va imposar un peó passat en un final de torres.

CRÒNICA RONDA 5

 

L’intractable líder del grup A, Adrià Pérez, s’enfrontava a la sorpresa del torneig, Jordi Llonch, que anava segon amb 3,5 punts de 4.  Llonch es va enfrontar a l’Anglesa de Pérez amb un ràpid fianchetto al flanc de dama i canviant a la primera oportunitat el seu alfil de caselles blanques pel cavall blanc de f3, amb idea de fer-se amb el control de la casella d4. El maresmenc va anar treballant la seva estratègia (encara que semblava millor fianchettar-se i desenvolupar el cavall de rei per e7 i així assegurar-se el control de “d4” de manera gairebé permanent) però es va precipitar amb un contracop tàctic que se li va escapar de les mans i li va fer perdre una peça molt aviat. A partir d’aquell moment el jove jugador del Colon no va donar cap opció al seu rival i va aconseguir la seva cinquena victòria.

Jordi Herms va plantejar la variant de l’avenç contra la Caro-Kann de Lluís Casanellas. El de Granollers va aconseguir un fort control de les caselles negres i avantatge d’espai. En una posició bastant bloquejada al centre i al flanc de rei, les blanques van iniciar una perillosa expansió pel flanc de dama. Casanellas va intentar evitar els progressos del seu rival en aquesta part del tauler però ràpidament es va obrir la columna b per on Herms va maniobrar i entrar amb precisió posant en greu perill el rei negre i enduent-se el punt sencer.

Joan Bosco Prats va plantejar un gambet escocès davant Agustín Díaz. El negre va quedar amb parella d’alfils i pitjor estructura de peons, al temps que el jugador de l’Incresa es feia amb el control de la columna e. Es va arribar a una mig joc amb torres i alfils de diferent color que Prats va saber explotar molt bé per crear un perillós atac que pràcticament immobilitzava al rei negre, mentre el seu propi monarca avançava cap el centre del tauler.  El de Canovelles no va poder resistir la pressió i es va trobar en un final de torres amb peó de menys i enfrontant-se a dos perillosos peons passats blancs que avançaven amb força pel flanc de rei. Finalment, Prats va retornar el peó a canvi de forçar el canvi de torres i entrar en un final de peons guanyat.

Un duel entre dos jugadors necessitats de punts es va viure entre Francesc Xavier Ruiz i Elisabeth Riera. El jugador del Tres Peons va plantejar un Atac Indi de Rei davant la Siciliana de les negres. Elisabeth va perdre algun temps en les maniobres típiques del flanc de dama i això va permetre a Ruiz obrir línies i crear amenaces al flanc de rei. Però quan semblava que el blanc havia d’intentar rematar la partida, per la seva millor posició i els problemes de temps de la jugadora del Cirera, es va complicar la partida. Les blanques situaven un perillós peó a e7 i guanyaven una qualitat. Però les negres tenien un monstruós alfil a b7 que controlava tota la diagonal a8-h1 i podia ser mortal en un atac contra el rei blanc. Ruiz va haver de tornar la qualitat de seguida però uns canvis de peons centrals van obrir més línies i Elisabeth va poder traslladar la seva dama al flanc de rei per iniciar un atac mortal contra el rei blanc. Un vibrant final amb problemes de temps pels dos jugadors on les negres van aconseguir la victòria.

En la partida ajornada del grup, Johnny Sadusea va plantejar una Variant Voronezh de la Defensa Alekhine del canvi davant Xavier Sánchez. Com acostuma a ser habitual, el blanc va quedar amb un còmode avantatge posicional, i és aquesta variant és una de les creus de les negres. El blanc gaudia d’un còmode avantatge d’espai i la parella d’alfils, però després d’una sèrie de cops tàctics per tots dos costats, el Sánchez va aconseguir simplificar la posició i arribar a un còmode final de torres. Sadusea va voler forçar la partida, però les dues torres a setena del jugador del Mataró van inclinar la balança del costat de les negres.

 

Al grup FIDE es produïa un derbi local entre Josep Maria Benítez i Marc Costa. Benítez va plantejar una obertura irregular que va arribar per transposició a un Sistema Londres. Costa va tancar el centre i va iniciar un prometedor atac de peons al flanc de dama, però va deixar el pla a mitges per maniobrar artificialment amb les seves peces per poder jugar un f5 que evités la ruptura central de les blanques. Aleshores Benítez va contraatacar al flanc de dama fent-se amb la iniciativa en aquell costat del tauler, al temps que donava la parella d’alfils per situar un poderós cavall a e5 que només podia ser eliminat si el negre estava disposat a entrar en un final d’alfils molt inferior. En vista del desavantatge posicional i material (un peó de menys) Costa va intentar un atac desesperat al flanc de rei que no va tenir èxit i la partida va derivar a un final de torres que va ser fàcilment guanyat per Benítez.

Pau Díaz-Flores va jugar un Atac Grand Prix contra Juan Carlos Monroy. El jove jugador del Badalona va realitzar correctament les maniobres típiques d’atac al flanc de rei, però una errada tàctica li va costar un important peó central. Monroy va poder bloquejar el flanc de rei activar les seves peces, que fins aleshores semblaven dormides, aconseguint un segon peó d’avantatge. El jugador del Cirera va rematar la partida amb un atac contra el rei blanc que li va permetre guanyar qualitat i la partida.

La partida Foix-Nicomedes va arribar a una Siciliana Taimanov per transposició. El blanc va aconseguir una còmoda posició d’obertura, però no va poder mantenir la iniciativa amb jugades actives, fet que va permetre a Nicomedes trencar el centre i quedar-se amb parella d’alfils encara que amb una posició una mica restringida. La partida va derivar a un mig joc on l’alfil del negre semblava més fort que el cavall blanc que a sobre tenia un peó aïllat a d4. Després d’una vibrant seqüència de cops i contracops, el de Canovelles va poder arribar a un final de torres amb dos peons d’avantatge que li van donar el punt sencer.

 

Al grup C, Canadell va aconseguir avantatge d’obertura davant Olleta. Quan apareixia un prometedor atac contra l’enroc llarg del masnoví, les blanques van permetre un canvi de dames que no li van permetre explotar totes les possibilitats de les que gaudia. Un joc precís per part d’Olleta li va permetre activar les peces i anul.lar la iniciativa del blanc. La partida va arribar a un final de torres amb millors perspectives pel negre, però on es van acabar signant taules.

 

 

La sisena ronda del campionat ha portat una bona i merescuda recompensa pel jove Adrià Pérez Campos: la seva 3a i definitiva norma de Mestre Català que li permetrà sortir a la llista d’elo de gener amb dues lletres que sembla ser que li permetran tenir descomptes en les discoteques. Fora bromes, el jugador del Colon va aconseguir la seva sisena victòria consecutiva en una disputada partida davant Joan Bosco Prats i aconsegueix la norma i el títol a tres rondes del final.  Prats va jugar una Variant Tancada contra la Siciliana de Pérez. Es van produir uns canvis molt ràpids i cap a la jugada 30 es va entrar en un complicat final de cavalls, on cada jugador tenia 2 peons passats i lligats, que va durar gairebé 40 jugades més. Després de moltes maniobres, el barceloní va poder acostar el cavall als propis peons passats mitjançant  un valuós escac i va aconseguir coronar un peó a canvi del qual el jugador de l’Incresa va haver de donar el seu cavall, però no va poder salvar la partida.

Una altra Siciliana Tancada és la que va utilitzar Elisabeth Riera davant Johnny Sadusea. La jugadora del Cirera, mitjançant un ordre de jugades poc habitual va aconseguir una ràpida ruptura a d4 que li va donar una bona posició. Gràcies a un bon cop tàctica va poder guanyar un peó i deixar el rei negre al centre del tauler. A partir d’aquí el negre va estar molt de temps amb totes les seves peces apilonades a les dues primeres files del tauler, però Riera no va rematar la posició i el de Canovelles va poder canviar la majoria de peces, alleugerint els seus problemes d’espai. Després, la torre negra i l’alfil blanc van començar una cacera de peons enemics però amb millor resultat per Sadusea que va guanyar dos peons entrant en un final de torres amb un peó de més que no va ser suficient per guanyar la partida i es van signar les taules.

Lluis Casanellas va canviar la seva habitual Caro-Kann per una Francesa en la seva partida davant Agustín Díaz. El de Canovelles va plantejar la Variant de l’Avenç a la que el gironí va respondre amb Dd7, b6 i Aa6. Les negres van aprofitar l’avenç del peó “a” blanc per instal·lar-hi al flanc de dama els seus cavalls i la dama que van ser un malson per les blanques. Casanellas va aconseguir dos peons d’avantatge en les seves incursions pel flanc de dama que va saber administrar bé fins arribar a un final on va entregar una qualitat per fer inevitable la coronació del seu peó “b”.

Taules ràpides es van signar tant a la partida Sánchez-Herms, després d’un Gambet Fajarowicz, i a la partida Llonch-Ruiz on les blanques van plantejar un Atac Trompowsky.

 

En el grup B, tots els jugadors de la part alta van empatar les seves respectives partides. Quintana, líder en solitari amb 5 de 5, s’enfrontava a un dels immediats perseguidors, Josep Maria Benítez amb 4,5 punts. La partida va començar com una Defensa Eslava, però al mig joc es va convertir en una Escandinava, on el blanc tenia peons a d4 i c4 i el negre controlava la situació des de la reraguarda. El negre va doblar-se a la columna “d” contra el peó de d4 blanc. Quintana no va encertar el desplegament de peces i finalment va perdre un peó en un truc tàctic. El jugador del Cirera, però, no va poder consolidar la seva posició i el badaloní va desenvolupar una iniciativa que li va permetre recuperar el material de desavantatge, arribant a un final on tenia un perillós peó passat a la columna “a”. Malgrat tot, el negre va posar setge al rei blanc i es van signar taules per repetició.

Daniel Flores, l’altre perseguidor també amb 4,5 punts, conduïa les peces negres davant Juan Carlos Monroy que li va plantejar una Obertura Catalana. El jugador del Cirera va realitzar un sacrifici massa prematur, del que el negre va defensar-se aconseguint peça per dos peons. Monroy, però, va aconseguir mobilitzar la seva gran massa de peons i va posar en certs problemes a Flores, que no va trobar la forma adequada d’imposar la seva superioritat. En un final d’alfil i cavall contra alfil i dos peons, es van signar taules.

El derbi entre els dos gironins amb orígens del sud, va enfrontar a Pep Escuté contra Toni Foix. Escuté va obrir la partida amb una Defensa Anglesa que va convertir-se en un Sistema Maroczy. Les blanques no van jugar a consolidar la posició i van avançar prematurament el seu peó a e5 que es va convertir en objecte d’atac per part de Foix.  El de Santa Eugènia va guanyar dos peons i la posició del blanc es va enfonsar.

Marc Costa va plantejar també un Sistema Maroczy contra Pau Díaz-Flores que va amenaçar ràpidament amb trencar el centre mitjançant el temàtic avenç d7-d5. Les blanques podien haver-ho evitat  posicionalment però van intentar una defensa tàctica que no va funcionar. El jove badaloní va obrir el centre especulant amb que el rei blanc encara estava al centre. Va esclatar una lluita d’amenaces mútues però sembla que el blanc es va oblidar d’enrocar-se i va pagar-ho car havent d’abandonar després d’un cop tàctic que va acabar en un doble de rei i dama.

Hèctor Aparicio va aconseguir una bona posició d’obertura davant la Siciliana Clàssica que li va plantejar José Nicomedes. La partida va derivar ràpidament en un final de torres on el negre tenia una seriosa debilitat en forma de peó endarrerit a d7. El de Masnou es va doblar contra aquest peó però no el va bloquejar i Nicomedes va poder avançar-lo i recolzar-lo en el seu company de e6. El blanc tenia molt bones opcions en el final, però va cometre algunes imprecisions que el de Canovelles no va perdonar i va acabar forçant l’arribada a un final de peons guanyat per les negres, enduent-se la victòria.

 

En el Grup C, Antoni Mora va jugar un Sistema Maroczy davant Pere Fernández. La partida es desenvolupava de manera tranquil.la fins que les negres van perdre un cavall que va quedar caçat al flanc de rei. Amb enrocs oposats, Fernández es va decidir per llençar un allau de peons contra l’enroc curt de Mora. El jugador del Cirera va deixar malament col.locats la torre i rei adversaris i va poder tornar-li la moneda al blanc caçant-li el cavall al flanc de dama. Es va arribar, doncs, a un final de torres on el blanc conservava un peó d’avantatge. Però el jugador del Masnou es va complicar la vida deixant viu un peó passat negre a la columna “a” que li va donar la victòria al mataroní.

El derbi entre jugador del Cirera va enfrontar a Josep Maria Fernández amb Samuel Mañá. Fernández va plantejar una Obertura Anglesa en la que Mañá va endarrerir el seu enroc per fer greus destrosses en l’estructura de peons del blanc. Finalment es va arribar a un final de torres on les negres van aprofitar les diverses debilitats blanques per aconseguir el punt sencer.

 

 

 

DIES

Les partides es disputaran tots els divendres al vespre entre els dies 29 de setembre i el 24 de novembre. Això és: 29 de setembre; 6, 13, 20 i 27 d’octubre; 3, 10, 17 i 24 de novembre.

 

HORARI

Les partides començaran a les 21:30.

 

LOCAL

El torneig es jugarà al local social del Club d’Escacs Cirera: Carrer Cáceres 12-14.

 

RITME DE JOC

El ritme de joc serà el mateix a tots els grups: 90 minuts + 30 segons d’increment per a tota la partida.

 

DESEMPATS

1) Número de victòries.     2) Particular.     3) Sonnenborn-Berger.     4) Ràpides al millor de 3 (sorteig inicial de color).

 

INSCRIPCIÓ

Les inscripcions es podran fer per telèfon al 639268663 (Ferran Gómez) o per email tirteo@hotmail.com fins el divendres 22 de setembre a les 22:00 o fins que s’omplin els grups. S’enviarà confirmació per email.

El preu serà de 15 euros per jugador/a  i de 10 euros per a veterans, sub16 i minusvàlids.

La inscripció serà gratuïta pels socis i sòcies del Club d’Escacs Cirera.

 

PREMIS

Hi haurà trofeu pels 3 primers classificats de cada grup.

El divendres 1 de desembre a les 22:00 hores es jugarà un torneig de ràpides per sistema Masnou de 2 hores, després es realitzarà l’entrega de premis i un pica-pica per a tothom.

 

ARBITRATGE

L’àrbitre principal serà el Sr. Ferran Gómez.

 

COMITÈ DE COMPETICIÓ

Estarà format pel Director del torneig, el Sr. Eloy Pera, més 3 jugadors escollits durant la primera ronda. Les decisions arbitrals podran apel·lar-se al comitè de competició fins a mitja hora després d’acabada la ronda corresponent. Per tal de no perjudicar la marxa del torneig, les resolucions del comitè de competició seran inapel·lables.

 

HOMOLOGACIÓ

Els tancats A i B seran vàlids per elo FIDE i català. El tancat C serà vàlid per elo català.

L’informe del torneig serà entregat a temps per ser avaluat a la llista d’elo de gener de 2007.

 

ALTRES

  • Tot allò no previst en aquest reglament es resoldrà segons la normativa de la Federació Catalana d’Escacs o de la FIDE.
  • L’organització es reserva del dret de canviar algun punt del reglament avisant sempre amb un mínim de 2 setmanes d’antelació.
  • La participació en aquest torneig suposa l’acceptació de totes les seves normes.
  • Hi haurà servei de bar a disposició dels i les participants.
  • Per a qualsevol dubte podeu contactar amb Ferran Gómez (639268663  o per email a tirteo@hotmail.com).

COM ARRIBAR

 

 

TRANSPORT PÚBLIC:

Des de l’estació de RENFE:

Agafant l’autobús número 4 a la mateixa estació de RENFE, s’ha de creuar la carretera (surt a les 20:59) i baixant a la parada Cirera (arriba a les 21:19).

Agafant l’autobús número 5 a la mateixa estació de RENFE (surt a les 21:08) i baixant a la Parada Plaça França (arriba a les 21:21) i des d’aquí 5 minuts caminant fins al local de joc.

 

Des de Barcelona en autobús:

Agafant l’autobús directe Barcelona-Mataró C2 que surt de la Ronda Universitat (a l’alçada del número 25 aproximadament) i que es pot agafar també a la Plaça Tetuan (a l’alçada del número 42, just al davant de l’edifici de la mútua sanitària). Aquest autobús triga uns 30 minuts i para a la mateixa Carretera de Cirera, la primera parada que fa a Mataró, a 3 minuts del local de joc.

Per tornar hi ha autobusos nocturns cap a Barcelona que surten a intervals d’una hora.

 

TRANSPORT PRIVAT:

En cotxe:

Agafant la sortida Mataró Oest de l’autopista que arriba a la rotonda de la Plaça França (a la part superior esquerra del mapa).

Hi ha facilitat per aparcar a les rodalies del local de joc.

 

 

ORGANITZA:

© AJEDREZ NOTICIAS DIARIAS

toniaiza@infonegocio.com

 

 

 

  

  


!-- Begin Nedstat Basic code -->

 

1