Diumenge, 20 d'abril de 2008  9,30 hores

 

Primera Divisió

 

L'Ateneu Colón es proclama campió per la renúncia del SCC Sabadell a disputar la Final

 

Final de Segona Divisió

 

La Lira  7 - 3  Sant Feliu

 

 

Play - Off d'ascens a Primera Divisió
Primera eliminatòria - encontres d'anada

 

(7) Vilafranca  4'5 - 5'5 (1) Gerunda

(8) Gavà 4 - 6 (2) Congrès

(6) Cornellà 6 - 4 (3) Montmeló

(5) Aragonés 4 - 6 (4) Terrassa "B"

Vilafranca 4,5

Gerunda 5,5

El primer round amb el Vilafranca ha estat realment igualat, la eliminatòria es decidirà a Gerunda.

Avui l’expedició gerundenca ha estat extensa, entre jugadors, pares de jugadors i acompanyants hem desplaçat quinze persones cap a Vilafranca. Afrontàvem aquest desplaçament amb ganes, només cal veure en Huici, que de tant animat que estava el primer quilòmetre l’ha fet a peu… quan ha vist que a aquell ritme no arribava a temps ha acceptat venir en cotxe. ;-)

No recordo massa bé l’ordre en que han anat queient els punts, però tant se val. Diria que el primer d’acabar ha estat el nostre nº1, el seu contrincant ha plantejat un mig joc de maniobra i s’ha deixat innocentment un peó en el centre, a partir d’allà l’Alvar ha ficat la trinxadora en pilot automàtic i no ha donat opció al seu rival. 0 a 1.

El següent punt ens l’ha donat l’Andreu, arribant a un final de torres amb peó de més que l’altre ha jugat bastant passiu. 0 a 2.

El primer en caure ha estat en Parramon, que ens ha sorprès a tots amb la seva elecció d’obertura, a mig camí entre la originalitat i la extravagància, que al final no li ha servit per obtenir una bona posició, el seu rival ha estat capaç de plantar-li dos peons lligats en sisena absolutament demolidors. 1 a 2.

La sorpresa la hem tingut amb les derrotes d’en Gusó i en Marc Prujà, dos jugadors que s’han fet un fart de fer punts en aquest campionat però que avui no han estat gaire inspirats. Tots dos han tingut opcions de guanyar i no poques opcions de taules o joc igualat, però les ganes d’aconseguir la victòria se’ls ha girat en contra. 3 a 2.

El match s’ha igualat gràcies a la victòria d’en Martí, la partida es presentava de caire posicional però ben aviat tots dos jugadors han començat a liar-la grossa, amb complicacions tàctiques i amenaces mútues. El temps anava en contra d’en Martí, que ha hagut de jugar fletxat les últimes jugades. Sorprenentment, però, ha anat eixugant tota la diferència de temps que li tenia el rival, i al final ha sigut l’altre el que se li ha caigut la bandera. Un final d’infart. 3 a 3.

Ens tornem a avançar gràcies a en Huici, que segueix ratxat i que a aquest pas pot arribar als 2200, una puntuació que no ha tingut mai però que ens ha confessat que li faria molta il.lusió d’arribar-hi. 3 a 4.

Tot seguit en Franke ha empatat, tot i estar sempre millor li ha costat molt de progressar i el joc ha derivat en un final de dames amb el seu rei exposat, no ha estat possible evitar el jac continu. 3,5 a 4,5.

El punt de la victòria l’he donat jo al guanyar la meva partida, 3,5 a 5,5.

L’últim en acabar ha estat (com no) en Carles Serra, que avui ha estat especialment espès i li ha sortit una partida bastant fluixa, sobretot en el mig joc i en el final. 4,5 a 5,5.

La vetllada ha finalitzat al restaurant Ca’n Eyxalà, on hem guadit d’un bon dinar i on hem tingut una mica de tot: revel.lacions inesperades, recital de cançons del Polònia de l’Eduard Prujà i una remullada amistosa per en Marc per fer-li baixar una mica els fums. Marc, la pròxima vegada no serem tant benevolents…

Diumenge que ve Gerunda – Vilafranca, to be continued.

Salutacions.

Jordi Garcia

 

Final de Categoria Preferent

 

 Tàrrega 4 - 6  Santa Eugènia

Descansan : Cerdanyola Mataró, Peona i Peó i Escola d'Escacs de Barcelona

 

 

 

Play - Off d'ascens a Segona Divisió

 

 Taradell Centelles 4 - 6  Berguedà

 Lleida "B"  1'5 - 8'5  Catalunya

 

Stanila           2144                                 0          Ruben Martin         2302                  1

 

Villa              2123                                  0          Xavi Serrano          2239                  1

 

Frances         2113                                  1          Jordi Morcillo        2203                   0

 

Moreno          2089                                  0          Vicenç Font          2201                  1

 

Aranzana       2085                                  0          Pedro Serrano       2129                  1

 

Burgues         2020                                  0          Jose Miguel Baeza  2112                1

 

Esparbí          2019                                  0          Albert Sanchez      2092                  1

 

Beobya          1996                                  0.5       Albert Pascual       2044                  0.5

 

Princen          1990                                  0          Xavi Guerrero         2033                  1

 

 

 Castelldefels 6'5 - 3'5  Valls

 Gerunda "B" 5'5 - 4'5  Tarragona "C"

 

 

Final de Primera Categoria

 

  Castellet 8 - 0 Flix

 Cirera 5'5 - 2'5 SCC Sabadell "C"

Descansa : Collblanc Aurora i Ateneu Barcelonès

 

Final de Segona Categoria

 

 Ideal Clavè "B" 3'5 - 4'5  Arenys de Munt

 Blanes  3'5 - 4'5  Jake "C"

 SCC Sabadell "D"  3'5 - 4'5  Colonia Guell

 Catalunya "B" 4 - 4 Mollet "B"

 

Final de Tercera Categoria

 

 Catalunya "C" 1 - 3  Balafia "B"

 Moia 2 - 2  Castellar "B"

 

Descansen : Abrera, Cervelló "B", Colmena "C", Cirera "B", Ideal Clavè "C", Terrassa "E", SCC Sabadell "H", El Prat "B", Castelldefels "B", Congrès "E", Balafia, Santa Eugènia "D", Salt i Girona "B" i Santa Eugènia "C"

Moià – Castellar ‘B’ 2 – 2

Sebastià Renom (1971) – J. Navinés (1963) 1 – 0 Def. Escandinava (2.-…Cf6)
Ricard Vila (1861) – P.Vilellas (1865) 0 – 1 Def. Escandinava (3.-…Da5)
Jordi Cànovas (1818) – S. Bassa (1831) 1 – 0 Ob. Espanyola Var. Steinitz
Eduard Arcusa (1813) – M. Aymerich (1807) 0 – 1 Defensa Pirc-Ufimtsev

Desempat: 6 – 4 (Sistema holandès)

Poesia i fenomen climàtic a Moià però…A VUITENS!!!!!!!

“I corren,
corren per Moià corren,
partides que no s’esborren,
i lluites per no oblidar.
I volen,
volen per Moià volen,
vells somnis que mai no moren
i herois gairebé immortals…”

(Adaptació lliure de “Corren” dels Gossos)

Sí tu, avui m’ha entrat la vena poètica. I és que al Moià comencem a creure que amb aquest equip farem coses realment grans. Després de l’agònic ascens de la setmana passada, el sorteig de la Fase Final va determinar que tocava jugar a casa contra un Castellar ‘B’ que ha presentat l’equip de gal•la (o quasi). Vistos els ELOs respectius, tot feia presagiar un enorme duel de titans tauler a tauler. I certament, així ha estat: sense concessions, sense pietat, s’han viscut quatre enfrontaments on l’emoció ha assolit quotes impensables i on els atacs despiatats i les fèrries defenses han fet vibrar l’univers escaquià, alterant fins i tot la temperatura de la vila. De fet, podem dir que tots els components de l’equip, especialment en Sebastià, han estat herois.
Les batalles han començat amb força puntualitat i en tot moment ha regnat el respecte mutu (mai ens havíem enfrontat), però ben aviat s’ha vist que tots dos conjunts anaven a buscar la victòria. El primer punt, com ja ve essent habitual, ha caigut del nostre costat de mans d’un Cànovas (a qui hem batejat a la riera com “El Gran” després de la partida) que està oferint un extraordinari rendiment que, de ben segur, el catapultarà per la via ràpida als 1900 punts ELO. Després d’una espanyola en la variant Steinitz, ha plantejat un duríssim atac amb torre, alfil i dama que ha deixat en Bassa amb dos peons menys i un final demolidor que no pagava la pena lluitar: 1 – 0. Però com sòl passar, el rival s’ha crescut i ens ha posat contra les cordes. El primer a caure ha estat l’Eduard, que després de plantejar una Pirc i tenir al moviment 25 la possibilitat d’assolir una posició de clar avantatge, no ha encertat la continuació i poc després entrava en una inapelable xarxa de mat. Amb empat al marcador, l’escandinava del Ricard començava a fer aigües al temps que la del Sebastià es complicava per moments. I aquí és on, un cop més, hem demostrat ser un equip. Amb peons de menys i un final clarament perdedor, la murreria del Ricard li ha permès de sostenir la partida mentres la temperatura de Moià iniciava un fort descens. Sí, sí, i no pel canvi climàtic. Resulta que el Sebastià, a qui fins ara consideràvem mamífer de sang calenta, és…un rèptil de sang freda!!!! El tio, en una posició que empal•lidiria a qualsevol amb atacs mutus brutals als reis, es veu que té la capacitat de rebaixar la temperatura corporal i l’ambiental. Al Servei Meteorològic de Catalunya, en Tomàs Molina i en Melcior Mauri no sabien quin pla d’emergència s’havia d’activar davant les dades que enviava el Meteosat, i al local, l’agradable temperatura inicial davallava fins a dificultar els moviments bàsics del cos humà. Sembla ser que aquest procediment sobrenatural li permet al nostre tauler 1 destinar tota la potència del seu magnífic cervell al Departament de Creativitat Escaquística, perquè guanyar aquella posició semblava inverossímil. El cert, però, és que ho ha aconseguit i, consecutiva rendició del congelat Ricard, s’ha arribat a un 2 – 2 final que, pel criteri de desempat, ens afavoreix a nosaltres.
Així doncs, la setmana vinent tindrem vuitens de final. Esperem, no obstant, no destorbar altra vegada els nostres homes del temps.

Ramon Casassas