Fases Finals

Diumenge, 4 de maig de 2008  9,30 hores

 

Play - Off d'ascens a Primera Divisió
Segona eliminatòria

 

(1) Gerunda 4 - 6 (6) Cornellà

(2) Congrès 5'5 - 4'5 (4) Terrassa "B"

 

 

Final de Categoria Preferent

 

Peona i Peó 5'5 - 4'5 Escola d'Escacs de Barcelona

PEONA I PEÓ 5'5 - ESCOLA D'ESCACS DE BARCELONA 4'5

La final de Catalunya en Categoria Preferent. Era un matx complicat per a nosaltres perque l'Escola d'Escacs és un equip molt dur. S'enfrontaven dues entitats amb una tasca d'escacs base a la ciutat molt important i ja històrica.

El matx ha començat amb 0 a 1 a favor de l'Escola d'Escacs ja que el 2on tauler nostre no ha vingut. Les partides s'anaven jugant i el matx semblava igualat perque hi havia certament posicions de tot tipus; posicionals, tàctiques, i amb avantatges diferents pels dos equips.

Aleshores s'han decantat per a nosaltres alguns punts a favor. El Guillem Subirats i el Carles Moya, que han fet una temporada extraordinària, han guanyat. Al cap d'una estona ha guanyat l'Albert Ezquerro, que avui debutava amb l'equip A. L'Escola d'Escacs ha reduit distàncies a 3 a 2 guanyant el tauler 7, després d'aturar i defensar bé un fort atac. Just després es produeixen les taules del Jordi Poblet.

La meva partida ha estat força posicional. Semblaven taules, però just abans del final alfil contra cavall el meu adversari s'ha tancat una posible via d'entrada del seu rei i he pogut progressar peons per l'altra flanc. Finalment he guanyat la partida, 4'5 a 2'5. Particularment m'ha donat moral, poc temps després d'haver perdut algun punt decissiu amb l'equip B.

Moments finals: Quedaven tres partides. El tauler 4 estava perdut. Les partides als taulers 1 i 3 han estat molt emocionants per a tots els espectadors. L'Héctor Mestre ha fet un gran final de partida; era una posició difícil de valorar desde fóra, podia passar qualsevol cosa. Dama, torre i cavall contra dama, alfill i torre. Finalment han fet taules. El Marc Capellades també de manera brillant ha forçat taules per repetició i hem guanyat per la mínima el matx. Ha resultat espectacular veure com quasi els quatre amb poc temps s'anaven aixecant en alguna ocasió per veure com anava progressant l'altre partida en joc.

1ªreflexió: El Peona i Peó, ubicat ara al Guinardó a la entitat Grup Torxa, hem guanyat el Campionat de Catalunya de Preferent. Ho hem aconseguit certament amb un equip molt jove. Els nostres adversaris de play off ho han posat molt difícil i hem guanyat amb diferències molt mínimes (5 - 5 i 5'5 - 4'5).

Enric Garcia

2ª reflexió: Aquesta serà durant temps la meva darrera crònica a Dardo. He decidit durant la propera temporada deixar d'enviar. Altra gent va progressant amb il•lusió d'anar redactant vivències en els matxs, arriba el moment del relleu. En els tres equips on he acostumat a enviar cròniques (Frederic Mistral, Peona i Peó A i B) m'ho he passat molt bé fent-les. Crec que el tema de les cròniques Dardo es un gran acert per a la promoció i intent de difusió dels escacs. Entenc que hagi gent que no els hi agradi massa, perque potser es pugui tergiversar o malinterpretar certes realitats d'un matx, però en general aquests redactats penso que donen cert caliu al espectador i contribueixen també a generar cert ambient d'equip. Resulta un intent interessant de crear un "periodisme" digital en els escacs, amb els seus punts a favor i en contra; penso que amb més pes general els primers.

Enric Garcia

 

 

Play - Off d'ascens a Segona Divisió

 

Catalunya 4'5- 5'5 Berguedà

 

CATALUNYA 4,5 - BERGUEDÀ 5,5

La final del play-off d'ascens s'ha decantat pel cantó visitant en un matx emocionant i ajustat. No perdíem des del llunyà 27 de gener, amb el Cerdanyola Mataró, en la primera ronda, cosa que ens va impedir quedar primers de grup. I la derrota d'avui ens priva definitivament d'un ascens que haurà d'esperar com a mínim un any més. Entremig, 10 victòries que no hem fet valer avui, a causa de petits detalls que decanten un matx.

L'encontre mai no s'ha decantat clarament per cap dels dos equips, fins i tot ha semblat començar de forma esperançadora per nosaltres. El nostre número 1 Rubén Martín escombrava del tauler el MF Antoni Picañol, confirmant el seu dolç moment. Pedro Serrano feia taules i Sulleva guanyava la seva partida, però quasi simultàniament Vicenç Font per perd temps contra Companyó, en un final inferior però jugable. En circumstàncies similars, un sevidor també perd per temps en posició inferior però no definitiva. Aquests dos punts han estat una llosa per al marcador final i per al desempat holandès (taulers 3 i 4), cosa que ha condicionat el matx, sabedors els visitants que el 5-5 els valia. Les taules de Xavi Serrano contra Huesca posaven el 3-3 en el marcador, que ens obligava a guanyar 2,5 punts amb l'holandès perdut, perquè el 5è tauler del Catalunya, Jordi Ferrer, tenia clar desavantatge. Al cap de poc, Ferrer cedia contra Espelt, i Pascual guanyava Kochan. Un 4-4 insuficient, perquè de les dues partides restants no era possible treure més d'un punt. La derrota previsible des de feia jugades d'Albert Sánchez contra Duran han sentenciat el matx (4-5) i Baeza ha donat taules en un final de dames amb dos peons de més, que hagués calgut treballar molt per aconseguir una victòria estèril.

Cal felicitar el Berguedà perquè sens dubte és un equip de Segona i ho ha lluitat tant com nosaltres, i consolar-nos pensant que la temporada del Catalunya a nivell esportiu i social és força exitosa. En qualsevol categoria, pujar és una empresa ben difícil, però sobretot ho és a Primera Catalana i a Preferent, on només pugen un 10 i un 11% dels equips, respectivament. Per molt ben armat que tinguis l'equip, sempre te'n surten d'iguals o millors. Sigui com sigui, ara cal disfrutar els diumenges d'una altra manera, que ja anava sent hora.

Jordi Morcillo (Catalunya E.C.)

 

Final de Primera Categoria

 

Cirera 4'5 - 3'5 Castellet

 

 

Final de Segona Categoria

 

Jake "C" 4 - 4 Colonia Guell

 

 Final de Tercera Categoria

 

Moia 3 - 1 Colmena "C"

Moià – Colmena ‘C’   3 – 1  

 

Ricard Vila (1861) – Felipe Calderón (1951)           ½  – ½ Obertura Sokolsky

Jordi Cànovas (1818) – Lluís Bieto (1928)             1 – 0    Defensa Semieslava

Eduard Arcusa (1813) – Jorge Morán (1860)          ½  - ½  Defensa Siciliana

Ramon Casassas (1708) – Tauler Vacant                + - -    

 

 

 

Foc, gel i ombra…..a semifinals!!!

 

           Els nostres ancestres creien que tot estava fet de foc, terra, aigua i aire. De fet, i atesa l’època, no estava mal pensat. Avui, però, sabem que no és així: hi ha molècules, àtoms, partícules subatòmiques, etc. No obstant, mai no està de més mantenir un cert component romàntic a la vida que et permet fer certs paral·lelismes. Per exemple, el que s’ha esdevingut avui a la nostra vila en el que ha estat, sense dubte, un dels duels més antològics que ha disputat el Moià.

 

                                          

  

            Eduard Arcusa                                                Jordi Cànovas

 

Puntual s’ha presentat un rival, el Colmena ‘C’, que malauradament només ha pogut comptar amb tres magnífics jugadors. Tot i el punt d’avanatge inicial que això suposava, veient els ELOs la cosa no era, precisament, per vendre res abans d’hora. Un servidor, que ha patit de valent les tres hores llargues que ha durat l’enfrontament, ha pogut comprovar com de diferents poden arribar a ser tres partides d’escacs. L’Arcusa rebutjava de pla la siciliana proposada per un molt meditatiu Morán amb una Alapin (2.-c3) que descol·locava una mica els seus plans inicials. En Cànovas “El Gran” plantejava una semieslava ferragosa al Lluís que, molt més endavant, ha convertit en partida digna d’encloure’s en qualsevol manual de teoria de finals. I en Ricard, que a l’igual que en Jordi, tenia un rival netament superior, en lloc de no complicar-se la vida ha agafat benzina, encenedor i….1.-b4!!! El tió li planteja una Sokolsky a un Calderón que, lluny d’acollonir-se per la frivolitat del seu rival, li ha respost de llibre (1.-…,e5 2.-Ab2, Axb4, etc) m’entres una matinal suor freda inutilitzava la dutxa que m’havia donat. Amb aquest inici, el primer que he fet ha estat comprovar els sistemes antiincendis del local i avisar als bombers per si el foc s’estenia a d’altres taulers. Després de la bulla corresponent que m’han fotut, les partides han anat continuant una estona amb certa normalitat m’entres les campanes de l’església (hi havia comunions) no deixaven de tocar els…de tocar (de bon rotllo, calien tantes campanades?).

 

               

                     

 

Ricard Vila                                                       Vista general

 

 

           Lentament, però, les batalles prenien caires molt diferents. La de l’Eduard i el Jorge començava a enfosquir-se com els boscos tenebrosos d’”El Senyor dels Anells” de J.R.R. Tolkien. D’aquelles que fan por, d’aquelles en les quals cada moviment requereix molt de temps, i la resposta del rival t’endinsa en una obscura aventura de la qual no saps com en sortiràs. La del Jordi i el Lluís virava bruscament cap a intercanvis massius de material a la recerca d’un final favorable que acabaria amb un altre fenomen paranormal. I la del Ricard generava un perill addicional d’explosió en una posició que s’anava tensant fins al límit al temps que jo els havia de protegir les mans als dos per evitar cremades. Arribats a aquest punt, la balança s’ha decantat del nostre costat. En Cànovas, que anava amb un peó de més que el seu rival ha recuperat, ha ofert un altre espectacle escaquístic (l’enèsim aquesta temporada) i ens ha obsequiat amb nou procediment: el refredament quàntic neuronal!! Millorant el procediment que comentava la setmana passada del Sebastià, el seu consisteix a rebaixar la temperatura del cervell fins al punt d’aconseguir que les connexions esdevinguin superconductors, amb la qual cosa pot processar moltíssima més informació per segon estalviant, a més, energia. Total, que ha jugat un final de llibre que ha desarmat el rival fins obligar-lo a abandonar. A tot això, s’ha produït l’explosió posicional al tauler del Ricard que li ha permès de guanyar qualitat. Amb 2 – 0, i veient que passava al tauler 1, l’equip rival ha desistit. Ens han ofert taules als taulers 1 i 4 i les hem acceptades. Val a dir que, com la setmana passada, ens han desitjat sort a les semifinals. De ben segur que ens farà falta.

           I bé, aquí estem, els darrers guerrers de la demarcació de Barcelona. La setmana vinent farem un nou viatge per enfrontar-nos al Salt i Girona ‘B’. Ens comencem a sentir una mica com el darrer dels Mohicans, però pagarà la pena intentar-ho!!

 

 

Ramon Casassas

 

Abrera 1 - 3 Balafia "B"

Terrassa "E" 1 - 3 Salt i Girona "B"

el salt-girona té segurat el pase de la semifinal i amb una gran brillantor derrotan a una gran entitat com es la Terrassa amb un condunten 3 a 1 amb victorias destacades d'en malaguenyo en Raul amb un peça de més a un 1900 i la meva partida cal destacar el salt del meu cavall era d'or amb dos peons de més els resto dels meus companys cal felicitar-los per la participació i els 20 de la plantilla i també evidentment el suport dels 10 primers amb els seus anims que no s'han cregut mai que el salt arrivaria tan lluny.

a per cert cal felicitar els colegues de santa eugenia per els seus anims i que aquesta victoria la dedico per el david que s'hu curra tan els dilluns o els divendres fen alinecions i que fijo la entitat el renovara per el papelon que ha fet al llarg d'aquest mesos i anys

nomes cal donar gràcias a tohtom

 

Santa Eugènia "C" 0'5 - 3'5 Balafia