Dardo 2008

PLAY OFF RONDA 4

Actualizado con fecha: 14/05/2008 09:12:33

 

Diumenge, 11 de maig de 2008  9,30 hores

 

Play - Off d'ascens a Primera Divisió
Tercera eliminatòria

 

(1) Gerunda 7'5 - 2'5 (4) Terrassa "B"

 

Som i serem gent de 1ª

A la tercera ha anat la vençuda. No va poder ser a la lligueta ni tampoc la setmana passada, avui ha estat la bona i l’ascens obtingut confirma el bon campionat realitzat, amb 8 victòries, 4 empats i només 1 derrota.

Mirant el marcador pot semblar que ha estat un passeig per part nostre, res més lluny de la realitat. Els de Terrassa han apretat i hem hagut de clavar el cul a la cadira. L’Alvar s’ha trobat amb un tango a l’escaquer que l’agafat amb el pas canviat; al quart escaquer en David Flores ha entregat un peó a canvi de fer malbé la estructura de peons d’en Gusó, que ha estat una pesadilla tota la partida; en Parramon ha vist com li sacrificaven dos peces i ha hagut de tornar-ne una o se li venia tot l’exèrcit enemic a sobre; etc. A aquest trio de patidors m’hi he afegit jo, amb un final de cavalls una mica inferior.

Les alegries venien de mig equip en avall. Montpart tenia dos peons de més en un final i ha confirmat el punt, que ha sabut a glòria. Li ha seguit l’Andreu, confirmant un final de temporada brillant (5 punts les últimes 5 partides, curiosament totes amb blanques). La posició d’en Marc prometia, en Huici tenia qualitat de més i en Carles era una incògnita. Anem 2 a 0.

En aquest punt he ofert taules i me les han acceptat. Parramon ha fet el mateix i també han estat acceptades aquí. Vist com ha anat el match està clar que no ha estat una bona decisió per part del Terrassa, el rival d’en Parramon podia seguir apretant amb 3 peons perillosíssims a canvi d’una peça, en el meu cas és probable que el resultat hagués acabat en taules però la millor posició del rei contrari feia que la posició fos com a mínim delicada de jugar per part meva. Anem 3 a 1, aquí ja ensumàvem l’ascens.

La sorpresa l’ha donada en Gusó, donàvem el seu punt per perdut però el seu rival no ha sabut definir l’atac i la truita s’ha girat, feliçment per nosaltres. En Flores estava visiblement afectat, perdre quan estàs guanyat sempre fa mal, i quan et passa jugant per equips en fa més encara. Tot seguit en Huici ha confirmat el seu punt i en Marc ha signat unes taules en un final de torres. Anem 5,5 a 1,5!

En Martí ha patit força durant tota la partida, s’ha refet i ha arribat a tenir 3 peons d’aventatge. Així i tot la posició era complexa i s’ha arribat a taules per jac continu. L’Àlvar ha liat el seu rival, que no s’ha volgut conformar amb les taules i ha acabat amb un final de torres perdedor. Anem 7 a 2.

L’últim d’acabar ha estat en Carles (qui si no). Final de partida igualat, taules. Resultat final: 7,5 a 2,5.

La veritat és que estàvem tots amb moltes ganes de pujar, no haver-ho aconseguit hagués estat un gran desencís després de l’esforç realitzat aquests tretze diumenges. Tenim un equip molt jove amb ganes de donar guerra i jugar al màxim nivell possible, i com més amunt estiguem millor. L’any que ve sabem que serà dur però militar a primera ja no ens ve de nou i tenim jugadors en franca progressió, tot plegat ens fa ser optimistes pel que fa a consolidar el primer equip a 1ª divisió, fet que esportivament seria un salt de qualitat important i una gran fita pel club.

Ha estat un plaer fer les cròniques per AjedrezND, salutacions a tots els escaquistes i fins l’any que ve.

Jordi Garcia
Delegat Gerunda A

Final de Categoria Preferent

 

CAMPIÓ : Peona i Peó

SOTS CAMPIÓ : Escola d'Escacs de Barcelona

 

Play - Off d'ascens a Segona Divisió

 

PUJA A SEGONA DIVISIÓ : Berguedà

 

Final de Primera Categoria

 

CAMPIÓ : Cirera

SOTS CAMPIÓ : Castellet

 

 

Final de Segona Categoria

 

CAMPIÓ : Colonia Guell

SOTS CAMPIÓ : Jake "C"

 

 Final de Tercera Categoria

 

Salt i Girona "B" 2 - 2 Moia

hola molt bona nit a tothom
 
el salt-girona b ha donat una sorpresa derrotan a un altre gran entitat com la del Moia que cal felicitar-los per el paper que han protagonitzat a l'inici i al final del matx.
 
en primer lloc mai em cansa-re de donar gràcias el senyor president de la nostre entitat en Jaume Garcia Navarra, seguidament en David Pou i per finalit-zar la nostre afició que cada cop son més degut a l'esdeveniment que vivim.
 
cal dir aixó no es un somini arribar perqué entre tots hem aconseguit el nostre objectiu;
 
anem per el matx que ha estat molt intens desde el minut 1 fins als ultims segons de les partides, per nostre part hem recuperat el nostre argenti que es Alonso aquesta persona es diguesim el motor de equip i sempre respon avui el seu rival no li ha posat cap problema en la obertura ni en el final que li ha fet un mate de "lo mas lindo" segons les seves paraules seguidament el nostre heroi de la semana passada a caigut d'un grandissim rival peró la sort del nostre malaguenyo ha jugat en contre ja que sempre ha anat de remolc en temps i el quart tablero el nostre "kaiser" avui se li ha apagat la llum degut d'un mal sacrifici peró rex la historia continuara en fi per ara ens haviem complicat la vida perqué el Moia es l'unic equip que estava remontan el matx en el camp més dificil de tota la provincia de girona com nosaltres anomen el nostre camp el Veïnat defet el nostre camp cap equip ha pogut puntuar amb 2 punts cal felicitar el Moia peró una sang dura com la meva li ha posat unes paraules en el món dels escacs ben dures al meu contrari que no ha pugut amb el meu aferiçat atac incluent-li el sacrifici d'una qualitat a canvi del seu inméns cavall i donant espai al meu cavall he pogut arrivar en posició de mate en una i també cla dir que els últims 5 minuts han estat de mort i d'infart ; cada cop que em tocava i alçava la meva vista em deien "a per totes " i aixi com he pogut guanyar amb el soport dels aficionats
 
en fi es lo que té jugar a casa et sents com un de la familia
 
al final el matx ha quedat 2 a 2 i pasem gràcies a tots
 
cal dir després per celebraro hem fet el dinar i partides
 
ara dedico unes paraules que crec tenen el sentit tot hi que mai hu he fet donar gràcies els nostres esponsors per confiar en nosaltres ( BRILLANT, RESTAURAN VILANOVA, MERCAT DE SALT, TOT OCI, AJUNTAMENT DE SALT, DIPUTACIÓ DE GIRONA i per descomptat el nom que porta el nostre camp d'escacs EL BAR VEÏNAT) i finalment els nostres rivals diguesim los beticos perque nosaltres som els sevillestes per el seu apollo com els de Santa Eugenia i a totes les mares i el petit Pou per el seu Sant.
 
Aixi que ara que hem arrivat a la final només cal disfrutar i per cert que es una cosa esportiva al acabar la foto el capità del Moia ha dit els seus jugadors que ens faci el pasillo i nosaltres els hem respost mitjançant un aplaudiment que s'hu han merescut
 
Adéu i fins un altre que sera la semana que bé només sabem una cosa quin BALAFIA ens pot tocar

Salt i Girona ‘B’ – Moià 2 – 2 (desempat: 6 – 4)

Jorge Alonso (1773) – Sebastià Renom (1971) 1 – 0 Gambet de dama
Raúl Gallego (1738) – Jordi Cànovas (1818) 0 – 1 Defensa Siciliana
Anass Jaaidi (1708) – Eduard Arcusa (1813) 1 – 0 Defensa Pirc-Ufimtsev
Claus Rex (1700) – Ramon Casassas (1708) 0 – 1 Defensa Siciliana

Un gran Moià cau davant d’un extraordinari Salt i Girona ‘B’: hora d’agrair.

Avui, encara que pugui sonar a broma, ha estat un gran dia. Ho ha estat perquè si fa un any ens haguessin dit que pujaríem de categoria i que arribaríem a les semifinals de la Lliga de Campions (així anomenem la Fase Final) ens hauríem fotut a riure. Si, a més, ens haguessin dit que cauríem pel criteri de desempat lluitant fins al final contra el magnífic Salt i Girona ‘B’, la guasa s’hauria sentit des de Vladivostok. I és que, tot i que a ningú li agrada perdre, hem de reconèixer que ho hem fet contra un rival noble, molt atent, i que ha sabut jugar les seves cartes a la perfecció. De manera que si us ve de gust seguir llegint, us suggereixo poseu una combinació musical (l’ordre al vostre gust): “El darrer dels Mohicans”, “Rèquiem de Mozart” i “El Gladiador”.
La jornada ha començat amb el nostre segon viatge a les terres gironines. A diferència de fa dues rondes, en aquesta ocasió no ens hem perdut (bé, només una mitja marató ens ha liat una mica) i a les 9:15 estàvem al local de joc. La rebuda ha estat realment encomiable: que anéssim a esmorzar tranquils, que ja començaríem, si calia, a les 10. Ah! I ens han convidat a dinar!! De fet, jo havia parlat amb en David i m’ho havia comentat, però la meva memòria de peix m’ha impedit de recordar-ho. En tot cas, per compromisos personals no ha pogut ser. Honestament, hem de dir que el tracte rebut ha estat exquisit. Així, l’enfrontament ha començat cap a tres quarts de deu…i quin enfrontament!!!
A priori, pot semblar que els maleïts ELO ens afavoririen, però ja estàvem al cas que el nivell de joc del rival era superior. L’Alonso ha sortit de dama i en Sebastià ha respost amb tranquil•litat uns moviments inicialment correctes. En Cànovas veia com havia de fer front a una Najdorf molt ben plantejada pel Raúl i l’Eduard li jugava una Pirc al seu rival. A tot això, jo he hagut de combatre una mena de Drac que s’acabaria convertint en un circ de cavalls, alfils i torres (amb el permís de les dames). Anaven passant els minuts i res es decidia. Caldria arribar a les 13:15 per veure acabar una partida. Com sempre, Cànoves el “Gran”. Molt lentament, amb paciència i tenacitat, ha assolit una posició clarament favorable i el seu rival ha decidit no perllongar l’agonia: 0 – 1. Malhauradament, en Sebastià, gairebé al mateix temps, ha rebut mat en un intent desesperat de salvar una situació impossible. Amb empat a un punt ha començat la tragèdia. Un servidor, després d’un sacrifici de cavall mal calculat del Claus, veia la partida guanyada, però l’Eduard…l’Anass ha fet el que havia de fer. Amb posició inferior però tenint més temps ha sacrificat l’insacrificable. Tècnicament, l’Eduard hauria pogut guanyar, però si et resta un minut badar és molt fàcil. Quan el meu rival ha tombat el rei m’he adonat que el 1 – 2 no servia per a res. L’Eduard perdia una partida que hauria guanyat si jo li hagués comentat una estona abans que jugués tranquil perquè la meva pintava molt bé. Errada meva. Realment ho lamento, però la tensió, de vegades, provoca això. Si més no, ens enduem un gran record del Salt i Girona. Només ens resta, des d’aquí, desitjar-los el millor la setmana vinent: recordeu, amics del nord, que als escacs, com a la vida, res no està escrit, per molt superior que pugui ésser el rival…Sort!!!
I bé, així acaba una gran temporada per al Moià, però ateses les circumstàncies en què la vàrem començar, penso que és just agrair a moltes persones la seva col•laboració directa o indirecta en aquesta fita. Pot ser ho trobareu exagerat, però mentres se’m fa un nus a la gola, miraré de no deixar-me ningú:
• Gràcies Joan Carles Vila (C.E. Catalonia) per deixar-nos quatre rellotges ja que alguns dels nostres no donaven més de si.
• Gràcies Cristina (Federació Catalana d’Escacs) per haver-me atès tants cops com ha estat necessari en ares d’impedir una errada en una alineació, d’adquirir actes i planilles, etc.
• Gràcies Ramon Tarter (Consorci del Moianès) i Carles Padrós (Ajuntament de Moià) per creure en el nostre projecte, per deixar-nos la sala a punt ronda rere ronda, i per tenir sempre esperit constructiu.
• Gràcies a tots els rivals a qui ens hem enfrontat: per la vostra noblesa, perquè ha estat un honor jugar amb vosaltres, i per haver-nos obsequiat sempre amb una envejable cortesia.
I en el cercle de l’equip:
• Gràcies Joan Sala per haver ajudat l’equip quan més ho necessitava tot i saber que no podries, per motius personals, compartir les emocions amb nosaltres.
• Gràcies Formatjé per no deixar que anéssim amb tres jugadors aquella ronda i, de passada, guanyar la partida.
• Gràcies Anna i Sergi per seguir essent el nostre futur. A tu, Anna, dir-te que encara ens dol aquella cruel derrota a la ronda 7, i a tu, Sergi, que la teva actitud a la mateixa ronda, emprenyat i lluitant fins al final, no ens passarà per alt.
• Gràcies Miquel per la teva constància, per estar sempre disponible, pels teus tres triomfs i, per damunt de tot, per obsequiar-nos als vuitens de final amb la que podríem anomenar la “Immortal del Moianès”.
• Gracias Juan por tu coraje, por tener siempre ese espíritu de ataque que a muchos nos convendría, pero, sobre todo, por disputar una partida (ronda 9) sin estar en las mejores condiciones.
• Gràcies Ribé pel teu esperit “catxondo” i per ser el millor teòric de finals. Desitjo, com hem fet aquest any, compartir rient uns bons entrepans de beicon.
• Gràcies Eduard per la teva tenacitat, pel teu esforç personal i per la teva col•laboració; i també per ser, en bona mesura, el pare escaquístic de qui escriu aquestes liníes. Avui no ha pogut ser…tranquil, ja arribarà el dia.
• Gràcies Cànovas, el “Gran”, per aconseguir 11,5 de 13 punts possibles. Xerres com una mallarenga, analitzes sense descans, però noi, com jugues!!!
• Gràcies Joan Codina, de tot cor, per jugar quan t’ho demanem, per ser més murri (per no dir una altra cosa) que les gallines i per haver fet possible els escacs a la nostra vila.
• Gràcies Ricard “Cor de Sokolsky” perquè difícilment hauríem passat a semifinals sense la teva frivolitat a quarts. Ara, et tocarà inventar-te una obertura rara amb negres.
• I, finalment, gràcies Sebastià per tot, no per res en concret, sino per tot. Per haver mantingut l’equip aquests anys, per ser el “Roc”, pel teu caràcter, pel teu joc i, més enllà d’això, per haver sabut encaixar la derrota amb tanta esportivitat.
En fi, gràcies a tots per tot. Pel que fa a mi, penso que he fet una bona temporada, i, malgrat l’amarg regust de la derrota d’avui, aquest romandrà per sempre compensat per l’immensa satisfacció de ser el capità del millor equip de la província de Barcelona, d’un Moià, el cor del qual torna a bategar amb força, amb molta força. L’any vinent retrobarem vells amics, en coneixerem de nous i gaudirem de setanta-dues batalles que, certament, disputarem amb passió. Ja les comencem a preparar…

Ramon Casassas i Brosa
(President del C.E. Moià)

 

Balafia "B" 0'5 - 1'5 Balafia

 
 
Local
 
Visitant
 
         
1 GONZALEZ PRUNERA, SERGI (1821)
     variació elo: +0.75
½-½
GONZALEZ PRUNERA, XAVIER (1856)
     variació elo: -0.75
1
2 BARO CORRAL, KEVIN (1700)
     variació elo: -12.50
0-1
TERRE SOLE, GUILLEM (1700)
     variació elo: +12.50
2
3 TAULER VACANT
-.-
TAULER VACANT 3
4 TAULER VACANT
-.-
TAULER VACANT 4

 

 

 

1