1. GM Fernando Peralta (2585) - GM Viktor Moskalenko (2591) 1/2
2. MI Pablo Lafuente (2489) - MI Joan Pomés (2433) 0-1
3. MI Horacio Saldaño (2435) - MI Alexandre Pablo (2445) 1/2
4. MI Juan Rohl (2416) - MC Enver Sadrija (2325) 1-0
5. MF Josep Maria Baron (2421) - MF Marcel Ubach (2365) 1-0
6. MF Juan Carlos Escandell (2345) - MC Joaquim Armengol (2325) 0-1
7. MF Antonio Fernández (2290) - MC Joan Canal (2301) 0-1
8. MC Adrian Randazzo (2274) - MC Antoni González (2341) 1/2
9. MF Gabriel Castellet (2294) - Errol Dickl (2269) 1/2
10. MC Marc Pascual (2262) - MC Salvador Martínez (2266) 1-0

El Cerdanyola empata amb el Terrassa. Bé, és un resultat que per a nosaltres ni està bé, ni està malament. Evidentment no està bé perquè sempre volem guanyar, però veiem com ha anat el match, crec que podem donar gràcies d'haver aconseguit l'empat a 5. De les tres derrotes, potser Escandell i Lafuente podrien haver aconseguit les taules de no ser pel pingpong que es produeix a les jugades decisives. En el cas de Fernández, el post-mortem ha portat a tota una discussió teòrica sobre el gambit Jaenisch de l'obertura espanyola. Al final, sembla ser que Fernández podria haver guanyat i tot.

Podeu triar el titular que volgueu:

“El Barberà presenta un equip de circumstàncies i aconsegueix empatar enfront el Sitges”

“El Sitges amb un promig elo de 2302 empata amb el Barberà amb un promig elo de 2298”

“Repartiment de punts en un matx equilibrat”

“Lluita tensa de tu a tu amb empat final”

“El Barberà no passa de taules devant el Sitges”

Qualsevol representa el que avui ha passat a Can Gorgs. Cap partida ha acabat taules i, no obstant, globalment s’ha acabat en resultat de taules. El primer punt l’hem obtingut del jove jugador que debutava a Divisió d’Honor (si no m’erro) en Víctor José Ramírez Carrizo que està fent un inici de campionat molt bo. Després el Sitges empatava amb la victòria de José Luis Maroto Borrás enfront Alexandre José Iraeta. Remuntada del Barberà en el primer tauler on Fidel Corrales Jiménez ha vençut a Santiago Beltran Rueda. Nou empat del Sitges quan Antoni Ayas Fernández ha fet inclinar el rei a en Teodoro Asensio Liñán. Ana Matnadze ens posava de nou amb avantatge en derrotar a Enrique Fernández Aguado. Aleshores l’Àngel Pascual Sauch aconseguia véncer a Miquel Àngel Roca Díaz. Acte seguit escurçava distàncies pel Sitges l’Antoni Marcet Bisbal en superar el nostre cinquè tauler, en Josep Pellús Ruiz. En Roberto Villa Izquierdo ha cercat un bon camí per endur-se el punt sencer i aconseguia el cinquè pel Barberà enfront el jugador del Sitges Jesús Nicolás Lecha González. Així doncs Barberà 5 Sitges 3...Però no ha estat suficient. Teniem una partida inferior en el segon tauler on en Josep Anton Lacasa Díaz ha fet el punt sencer davant en Jonatan Alonso Moyano, i ens quedava una darrera partida que estava perfectament equilibrada però que el jugador del Sitges n’Antoni Escobar Torres s’ha encarregat de decantar al seu favor enfront del nostre jugador també debutant a Divisió d’Honor (repeteixo: si no m’erro!) en Marc Ferrer Roche.

Una cosa per acabar: a part la gran educació i esportivitat de tots dos equips avui s’ha afegit una pàgina més en l’inventari dels campionats de Catalunya que no haurà decebut a cap afeccionat (que n’hi havia seguint les partides!) pel seu compromís de lluitar fins l’últim punt tal com hauria de ser en tota competició esportiva.

Brillant primera victòria del Figueres “B” a Primera divisió

En la tercera ronda del “Campionat de Catalunya per Equips” el primer equip del C.E. Figueres ha estat clarament derrotat 1,5 a 8,5 per un Montcada molt superior en ELO en tots els taulers. El Montcada és el campió de Catalunya de les dues darreres edicions i enguany no s’ha pogut repetir la gesta de l’any anterior on el Figueres es va imposar per 4,5 a 5,5. El Montcada ha alineat al seu equip tres Grans Mestres i cinc Mestres Internacionals a més d’un Mestre Fide i un Mestre Català. Cal destacar la partida que ha fet el darrer tauler del Figueres, Simon Mogro, davant un jugador molt superior, que després de tenir la partida amb aventatge decissiva, no ha sabut rematar la partida i acabat perdent. Molt meritòries les taules del MF Jordi Cuadras davant el GM Del Rio, que després de la victòria de l’altre ronda contra el GM Felgaer, el situen com un dels jugadors més en forma de l’equip amb 2,5 punts de 3 possibles. Els altres 2 jugadors imbatuts de l’equip són els dos titulats internacionals, el GM Eric Prie i el MI Jorge Gonzalez que avui han aconseguit entaular les seves partides, tot i que en alguns moments han disposat de lleugera aventatge que feia pensar que podrien aconseguir el punt sencer.
Els resultats individuals han estat:

FIGUERES 1’5 - MONTCADA 8’5

Prié GM 2445 - Narciso GM 2548 taules
González MI 2451 - Kalod GM 2528 taules
Cuadras MF 2378 - Del Rio GM 2504 taules
Colls MC 2324 - Cuartas MI 2503 0 a 1
Serra MC 2310 - Vidarte MI 2457 0 a 1
Pijuan MC 2298 - Vehi MI 2429 0 a 1
Mundet 2259 - Hernando MI 2387 0 a 1
Barrera 2250 - Rios MI 2390 0 a 1
Puig 2123 - Garcia Cano MF 2349 0 a 1
Mogro 2027 - Luna MC 2333 0 a 1

Pel que fa a l’equip del Figueres “B”, avui torna a ser un dia històric, doncs ha aconseguit el primer punt a la recent estrenada 1ª Divisió Catalana. I ho ha fet amb gran contundència contra la Rubinenca per 7’5 a 2’5, un rival directe en la lluita per salvar la categori . Cal destacar les noves victòries de Josep Manera i Victor Lillo, que se situen amb amb 2’5 punts de 3 possibles. L’única derrota de l’equip ha estat per Juan Carlos Camacho que després d’anar tota la partida amb aventatge, no ha sabut gestionar bé els problemes de rellotge en el final de la partida. Aquesta gran victòria manté intactes les esperances de salvació del Figueres “B”

A la Preferent de Girona, el Figueres “C” ha perdut en el seu desplaçament a Sant Feliu de Guixols davant el Guixolenc per 6’5 a 3’5 i continua sense puntuar.
També a Segona Provincial, el Figueres “D” ha perdut en el seu desplaçament a Vilobí per 6 a 2 i encara no ha puntuat en els tres enfrontaments disputats.

Lopez Agustench 0 Magem 1
Jimenez 0 Cristian Cruz 1
Jordi Miralles 0 O. Perez 1
Pares 0 Perpinya 1
Delgado 0 Raul O. Gzlez 1
Echarri 0 C. Alonso 1
Jordi Corominas 0 V. Rivas 1
D. Serra 0 M. Fdez.-Diaz 1
M. Gonzalez 0 M. Artigas 1
O. Gines 0 I . Grau 1

La imatge pintoresca del dia que se'm quedarà gravada ha estat la de l'amable escombriaire que li indicava al Orelbis Perez, el nostre jugador cubà, a travès del mòbil del Christian que tenia la Suni, la dona del Raul Omar, com s'havia d'arribar al club Maragall. Un xic complicat , tot plegat, però cal dir que ha tingut una intervencíó important, l'amic escombriaire, perque l'Orelbis ha arribat 55 minuts tard. De fet, la història comença quan Orelbis no es troba amb Christian al metro, per arribar a la parada de Guinardó plegats on els esperava jo, i en Cristhian i jo decidim anar passant (juntament amb un paquistanés que hem conegut que resulta que jugava a la UGA i anava al Peona i Peó, situat molt a prop del Maragall). Al arribar al club Maragall en Cristian rep una trucada dOrelbis que es trobava a l'estació de Sants (¿hauria arribat amb TAV?) i en Cristian li deixa el mòbil a la Suni per si la tornen a trucar. Ella s'ofereix a esperar a la Plaça del Nen de l'Aro, al davant del club. Quan a les 10,15 surto a investigar què passa, em trobo al nostre amic escombriaire dirigint la maniobra "siga por el paseo y tuerza a la izquierda"·Realment no sé si ha estat molt important la seva indicació perque l'Orelbis ha arribat per l'oest i no per l'est però el cas és que ha arribat.
Del matx pròpìament dit poca història es pot explicar. El primer a guanyar ha estat el Cayetano Alonso i el darrer el Lluis Perpinyà. I en mig hem guanyat tots els altres, també.Esperem que el Lleida hagi quedat totalment impressionat. Fins al proper diumenge.

Hospitalet del Llobregat, 10 de febrero de 2008

Jornada de gran emoción la vivida hoy en el Jake Club. Emoción por todo…por ambiente, por contexto deportivo, por aspiraciones, por partidas y hasta por robos. Ambos equipos hemos vivido con una especie de” guerra fría” especulando sobre alineaciones…que si jugara Ferrón, que si no jugará, que si jugara Mayans, que si no jugará. Al final de todo, presentación de alineaciones, nosotros del 1 al 10, y ellos con dos bajas.
Decir que el trato que ha reinado ha sido muy cordial y no ha habido ningún tipo de incidente a parte de los dos peones en 14 jugadas que se ha dejado un servidor solamente empezar la partida. Pero antes que me dejara los dos peones, Luis ya había firmado tablas con Fco Javier García. “ Es que no he dormido y las negras ya han igualado” afirmaba el FM Oms. A partir de aquí la cosa, para variar, se nos ha vuelto a poner fea fea fea. Íbamos 0,5 – 0,5 y con partidas inferiores… Yo para variar he robado un poco con dos peones menos … y aunque esta vez me quedado a mitad de camino he logrado tablas con el “exbarcelonetista” Felipe Porras. Pere perdía mientras que Aoíz se anotaba la primera victoria desde que es jugador de la Barceloneta. 2 -2. Emoción , emoción. El MC Alejandro Barbero se dejaba peón en un final con Almeida y este vencía 3-2. Denis entablaba una difícil posición con calidad de más y Pepo hacía lo mismo. Llegados con el 4-3 al marcador quedaban los de siempre, Principal y Mariano, además del primer tablero. Mariano se ha dejado un truco en un final que pintaba tablas mientras que Tomy en una de sus tan añoradas partidas de ataque se ha impuesto al otro exmilitante del Barceloneta, MI Carlos Burgos. 5-4 y la partida que decidía el match era la de Principal con Juanma Sánchez. Principal tras estar un poco apretado en la partida ha entregado correctamente una calidad suficientemente compensada en un final para forzar un final de tablas que daba el medio punto para la victoria final.

Destacar , para que mentir, las ganas que habían de ganar en este match “especial” y la moral que nos da de cara al siguiente enfrentamiento con el siempre peligroso Sant Boi.

Segona Divisió : Banyoles 5,5 Sant Adrià “B” 4,5.

El Banyoles ha aconseguit guanyar amb un resultat ajustat al màxim: Banyoles 5,5 Sant Adrià “B” 4,5. La veritat es tractava d’un matx que ens feia molta por, ja que era fonamental per les nostres aspiracions, i aquesta setmana teníem baixes molt sensibles, de fet el equip era el mateix que l’any passat amb el únic canvi en el tauler 1 del GM Levan Aroshidze, enlloc del Mestre Internacional de l’any passat.

El Sant Adrià “B” ha portat un equip que era inferior (segon l’Elo) en els dos primers taulers i en els tres darrers, però superior en els altres cinc, fet que ja donava peu a pensar en un resultat igualat. Els nostres jugadors de davant han estat molt fins, ja que 4 punts s’han assolit en els 5 primers taulers.

El primer tauler en acabar ha estat el 7 on German Naharro (reincorporat després de la “bessonada”) ha empatat amb Rodenas. Poc després en el tauler 8 Hans Van Arkel ha vist el seu rei acorralat per Molina, que molt hàbilment ha castigat la mala coordinació de les peces de Hans, punt pel Sant Adrià. Juli Zamora (tauler 9) ha guanyat un final de peó de més, que ha sabut rematar certerament, i ja torna a estar a tocar dels 2000 punts, com abans de la “debacle” de Montmeló. Antoni Oliva signa taules en el tercer tauler. Resultat del matx: 2 a 2. Jo he jugat poc actiu i les meves peces no trobaven el seu lloc, suposo que no era jo que jugava malament, sinó el meu rival que en sabia mes. Després de canviar el meu alfil bo, en un atac a la meva jugular de Madurga perdo un peó i per evitar el mat perdo un segon peó canviant molt de material, llavors m’ha arribat un suport moral inesperat, i se’m ha aparegut un àngel que m’ha fet pensar en la remuntada de la meva partida, però dos peons i 100 punts d’elo de menys han estat massa, ni amb àngel, ni amb sirena, ni sense, Elias Muratet perd davant Muderga, just després de que en Levan signa la victòria en el primer tauler. Altre cop empatats, ara a 3. En aquell moment he pensat que la meva derrota podia significar que el equip no puntués, tal com estaven les partides que quedaven en joc. Guillem Turrò perd en el últim tauler i Juan F. Campo empata en el 4; Resultat: 3,5 a 4,5, i queden les partides de Sergi Diaz (enfront Tarragó en el tauler 5) i Albert Muratet (en el tauler 2 davant Vazquez). El matx sembla perillar, i perilla, però Sergi es fa amb la victòria culminant un atac per la vuitena filera, (“per darrera, per darrera”, com diu en Marques). I Albert Muratet s’ha refet d’unes ulleres a la sisena fila, d’aquelles que fan mal a la vista, es posiciona molt be i pren avantatge, el final de Dama i 4 peons contra Dama i un peó el juga amb el seu estil habitual, (des que es va incorporar al Banyoles fa tres anys, només una derrota, a Salt davant Marcel Torrentà), com deia, fa gala del seu estil, parsimoniós però seguríssim, i acaba fent aturar el rellotge al rival quan ja tenia dues dames el nostre jugador. A la fi 5,5 a 4,5, però patint molt. Aquest segon punt es molt important per la consecució dels nostres objectius.

Sembla, pel que hem vist fins ara, que tots els equips estem força anivellats i que tot estarà en un mocador ....

La setmana que ve a seguir patint. La història continuarà, i, serà a Cornellà.

EL B ES TORNA A DEIXAR MIG PUNT

Jornada plàcida pel primer equip, que s'ha imposat a Lleida per un contundent 1,5 a 8,5 al Pardinyes, conjunt que haurà de suar molt si es vol mantenir a Segona Divisió. Destaquem la primera victòria d'en Rubén al primer tauler i les terceres taules d'en Llopis, qui es reafirma com el jugador més rocós del club, al haver aconseguit tres taules l'any del seu retorn; l'únic en punxar ha estat en Fermí Tejero. Amb aquesta tercera victòria, el primer equip es posiciona en primera línia de la graella de sortida per afrontar la cursa de l'esperat ascens, sempre plena d'obstacles i dificultats.
Tant de bo poguéssim dir el mateix els del B, però avui no hem estat capaços de fer bo l'empat aconseguit la setmana passada contra el Maragall B i ens hem deixat mig punt més a casa dels nostres veïns del Foment, que ha presentat la seva alineació de gala en un matx a priori (i també a posteriori) molt igualat, ja que pràcticament no existia diferència d'ELO entre tots dos conjunts. Per part nostra remarquem la baixa de darrera hora d'en Julio García, que m'obligà a convocar d'urgència al nostre president, l'Andreu, qui pensava desplaçar-se fins a Lleida a realitzar les tasques de delegat.
Començava la matinal amb la victòria del nostre fitxatge búlgar, en Petar, qui ha emprat la solidesa i el saber fer per acabar amb la resistència del seu rival (0-1), poc després, en Sorribas, reforç de luxe al vuitè escaquer, em preguntava si podia agafar les taules que li havia ofert el seu rival, i amb tot per decidir i un punt al sac, tot el que fos acostar-se als 4,5 era positiu. A partir d'aquest moment s'han anat decidint les partides; el presi no ha pogut puntuar avui davant Fàbregas, qui li ha guanyat la partida des d'inici, mentre que en Jordán al tercer tauler aconseguia entaular un final de cavall contra alfil (2-2). En Bañón tenia una posició superior i a cop de vista diria que ha errat en la seqüència de jugades i no ha pogut passar de les taules, mentre que jo he pogut fer bo el peó de més del que disposava per endur-me el punt (2,5-3,5). Restaven les partides del Sadurní, taules mortes després que el martinenc neutralitzés l'avantatge posicional del congressista i d'en Moranta, força collat en aquells moments. Un cop acabada la partida al segon tauler, amb el 3-4 al marcador, en Moranta ha encadenat una sèrie de jugades que l'han deixat amb bones perspectives, però en el moment clau ha jugat la torre a una casella errònia i tot i que no l'havia deixat anar, amb els nervis del moment, s'ha fet enrere i ha donat la mà al jugador adversari abans d'adonar-se'n que podia haver mogut aquella torre a qualsevol casella (a la setena fila). Després d'un acalorat intercanvi d'opinions ha reconegut la claudicació, signant-se el 4-4 a l'acta. Des d'aquí volem donar ànims al nostre veterà jugador, que de ben segur començarà a reportar punts a l'equip a partir de diumenge que ve vers l'Agustí i aprofitem també per disculpar-nos per si, amb la tensió de la situació (era la partida que decidia l'encontre), s'ha molestat a qualsevol dels jugadors que encara hi havia a la sala jugant.
D'altra banda, el C recupera les opcions d'ascens al imposar-se per la mínima al Peona i Peó C, mentre que l'E també es consolida a la zona alta després del 4-0 que s'ha marcat avui. El quart equip queda ja amb poques possibilitats de lluitar per pujar aquesta temporada.
La setmana que ve el primer equip rep al Terrassa B, un enfrontament directe de cara a l'ascens que el nostre equip afronta amb un punt d'avantatge sobre els egarencs, mentre que nosaltres ens enfrontem, també a casa, a l'Agustí, amb un únic resultat vàlid, la victòria.

El segon equip derrota el filial vendrellec (6,5-3,5)

El Torredembarra va encaixar la segon derrota de la temporada a la Segona Divisió. Va ser al Vendrell contra el primer equip vendrellenc -teòricament superior- i amb força claredat (7,5-2,5), ja que cap dels jugadors torrencs va guanyar la seva partida. Ens els primers taulers, Loehr, Galimany i Blasco van fer taules, igual que Bechini i Nieves en els dos darrers. Vila, Camarasa, Baeza, Caballero i Comes van perdre. El conjunt torrenc porta un punt de tres possibles i encara haurà de suar per assegurar la permanència.

Treballada i potser una mica afortunada victòria del Catalunya davant d'un autèntic os com és el Colón B. Poc ha importat els 100 punts o més de diferència en cadascun dels taulers: fins a quarts de dues hem jugat un matx de tu a tu i els petits detalls ens han donat l triomf.

El primer ensurt de la jornada l'ha donat el president visitant, Albert Sánchez, que ahir feia 30 anyets i avui s'ha adormit (ens fem grans!). La volta que ha hagut de donar per aparcar (Poble Nou és ple de carrers tallats) l'han fet arribar cap allà a dos quarts d'onze...faltaven 10, 20 o 30 segons? o potser en passaven 10, 20 o 30? Ningú no ho podia precisar, el cas és que el jugador local no ha signat res ni aturat el rellotge abans de comparèixer el rival. La partida s'ha jugat i ha acabat en taules, però d'haver estat decisiva hagués anat al comité. Com que no hi ha àrbitre, no hi ha rellotge de l'àrbitre ni ningú que digui amb prou propietat quan és el moment exacte de signar les incompareixences: heus aquí un altre element que resta un xic de rigorositat al per equips.

Pel que fa al matx, a banda d'aquestes taules que mentalment mai no hem sumat, cap a la una del migdia, teníem un 1-3 d'avantatge (victòries del pitxitxi Guerrero, Rubén Martín i meva i derrota de Jordi Ferrer), però moltes partides en desavantatge. En Xavi Serrano perdia contra la Sílvia Folch, que ha demostrat dur a dins més escacs del que marca el seu elo (2-3). Albert Pascual tenia torre a canvi de dos perillosos alfils, però molts més peons; quan els alfils es feien insuportables ha sacrificat qualitat quedant-se amb peça de menys però prou peons per assegurar l'empat. Un altre empat més previsible en la partida Font-Iván Martín posava un 3-4 i Pedro Serrano feia bo el peó de més passat i guanyava Lorda 3-5. Quedava la partida Baeza-Belmonte i el mig punt que potser no seria vàlid. Sort que Baeza ha capgirat la partida en un final de dames, tot i anar amb peons de menys ha pogut canviar dames i obtenir un final amb dos peons separats imparables. 3-6, matx decidit però ens queda la sensació que per guanyar cada punt s'ha de picar pedra.

1. Jaume Guasch (2191) - MC Marc Verdaguer (2300) 1/2
2. Jaume Grau (2158) - Joaquim Oliveras (2199) 1/2
3. George Ritter (2131) - Vladimir Zaiats (2166) 1/2
4. Francesc Lanau (2126) - Josep Algaba (2078) 0-1
5. Carlos Ruiz (2101) - Jordi Bautista (1999) 1-0
6. Erik Martínez (2035) - Eduard Vinyet (1995) 1-0
7. Felipe Díaz (2022) - Josep Tatché (1981) 1/2
8. Lluís Gutiérrez (2020) - Marc Parramon (1899) 0-1
9. Antonio Lozano (2003) - Albert Riera (1896) 1-0
10. Miquel Sierra (1917) - Mario Ros (1730) 1-0

Peona i Peó 7 - 3 UGA "B"

Perez 2235 - Picatoste 2118 1-0

Cabot 2111 - Niemeijer 2094 0-1

Viñas 2033 - Ramal 2092 1-0

Ojeda 1944 - Ferrandiz 2030 0-1

Margareto 1900 - Romero 2030 0-1

Fernández 1860 - Casals 2025 1-0

Miranda 1858 - Gómez 1984 0-1

Rull 1848 - Sosa 1940 1-0

Empate con sabor amargo para el Agustí ante un compacto Sant Andreu "C". Esta vez cumplió la "calderilla" del equipo local, Fernández y Rull vencieron en partidas muy serias. Miranda, quizá por el stress de su labor federativa, sigue sin puntuar. Perez y Viñas ganaron bien a Picatoste y Ramal, Ojeda sucumbió ante Ferrandiz y a Margareto le sigue yendo grande el tablero 5, (Gaby vuelve ya de Brasil, que los carnavales ya han terminado). La clave del matx estuvo en el tablero 2, era la última partida, el Agustí dominaba 4-3 y. a Cabot ya le habían ofrecido las tablas cuando quedaba mucho encuentro, el jugador local iba mejor de tiempo, siempre tuvo el empate a mano, pero su ansia por ganar una partida que tuvo mejor, le llevaron a cometer un grave error al final. Medio punto que no contenta a nadie, al menos al Agustí, que tendrá que seguir luchando en este igualado grupo en el que tras tres jornadas sóla la Uga "C" no ha puntuado.

Desde aquí un abrazo al amigo, presidente del Sant Andreu: Sergi Castellano, que parece no se atrevió a venir a nuestro local y eso que en el Agustí tiene buenos "clientes".

Avantmatx: Avui jugàvem contra segurament els favorits del grup. A sobre hem sofert baixes importants; però cal dir que hem donat la cara en tot moment, i sobretot els debutants a l'equip han tret una nota molt alta. Els rivals ens treien força avantatge en Elo i necessitavem alguna cosa més que "A Kind of Magic"(album avui regalat a un diari de Barcelona) per puntuar.

Matx: Totes les partides han començat força nivellades. Més tard, quasi a la vegada el Joan Rius perdia, però el Rafael Vela conseguia força atac i guanyava. Seguiem empatats i de veritat que el matx semblava igualat. El debutant Pablo Alegre ha causat bona impressió i s'ha anotat un punt que prometia esdevenir important. Però l'altre equip se'ns avançava amb les derrotes de l'Ester, quan ha arribat al final; i també ha perdut l'Oscar que anava aguantant la posició que a mi em semblava més delicada per nosaltres. Perdiem d'un, quedaven tres partides i s'acostava el moment de la veritat.

Moment de la veritat: Amb situacions apurades de temps en les tres partides. El Dani Garcia té peó de més, però finals d'alfils de diferent color, ha acabat en taules. El Carles Moya ha fet una gran partida, anava per guanyar però s'han produït unes curioses taules fotogràfiques influenciades sobretot pels terribles "apuros de temps". La meva partida era la darrera i decissiva, havia de guanyar. Tota la partida havia jugat a la defensiva buscant les taules, però en acostar-se al final era jo el que atacava i per moments pensava que guanyava, però aleshores s'ha defensat correcte i amb úniques. El final de "Queen"(no podia ser d'un altre manera avui precissament) eren taules, tothom ho veia menys jo, que per buscar desesperadament la victòria i l'empat en el matx, he acabat perdent inclús la partida.

A posteriori: Hem estat a prop de la sorpresa. El Collblanc-Aurora pot pujar. Nosaltres ens podem mantenir a la categoria, per tal d'aconseguir-ho es important guanyar la setmana que ve en el desplaçament a Tres Peons. Destacar també que el nostre "A" ha guanyat un matx important contra la Uga "B". L'equip "A" té clares aspiracions de pujar a Segona Divisió després de guanyar a un rival directe.

1. Josep Fernández (2164) - Francesc Peñalver (2005) 1/2
2. Jesús Fernández (2087) - Raúl Tornay (1997) 1-0
3. Jordi Folk (2069) - Goethe Andrade (1934) 0-1
4. Albert Garreta (2060) - Miquel Estapé (1896) 1-0
5. Xavier Fernández (2016) - Carlos Giménez (1915) 1-0
6. Jaume Jiménez (1998) - Alejandro Fernández (1870) 1-0
7. Josep Ribes (1971) - Guillem Payeras (1841) 0-1
8. José Luis Esteban (1797) - Iñaki Orio (1829) 0-1

Avui ha estat l'apoteosi de l'Imserso Team. Josep Peñalver, el líder carismàtic d'aquest equip, el jugador que més vegades ha jugat el Campionat de Catalunya per Equips amb el Cerdanyola, el jugador que ha jugat tots els Oberts de Cerdanyola des de l'any 1983, avui no ha jugat. El motiu, és que estava amb un viatge de l'Imserso. Però els temps van canviant, i com a mostra, tenim el comentari del delegat Miquel Estapé, que li deia a Iñaki Orio: "Llévate en tu coche a los jóvenes (Guillem Payeras, Alejandro Fernández i un servidor), y yo ya me llevaré a los vejestorios". Si comptem a Tornay (uns 30 anys) com vejestorio, jo diria que l'equip ja no és tan Imserso com abans.

Després de que aterréssim sis dels components de l'equip al petit club de l'Hortenc (i una petita excursió, també cal dir-ho), ha començat el matx. Una estona després han arribat els conductors, Orio i Estapé, que han tingut molts problemes per aparcar. Poc després, les partides comencen a bon ritme, i al cap de poca estona, el rival d'Iñaki Orio ha comès un error fatal i això ens ha donat el punt, que segueix fent mossegades a l'elo. La resta de partides han aguantat fins pràcticament les 12, quan el Goethe Andrade sembla que avui ha inventat una obertura bona i ha guanyat amb comoditat la seva partida. Amb això, 2-0 a favor nostre.

Després ha acabat la partida de l'Amarrategui del nostre equip, el Paco Peñalver, que tenia un final on estava clarament millor, però li ha dit al Guillem Payeras: "Estoy mejor en el final, pero le voy a pedir tablas porque tiene 100 puntos de elo más que yo". Segurament, el mig punt que ens ha faltat s'ha perdut aquí. Després, Payeras ha llançat un atac molt fort i ha destrossat el seu rival. Jo tenia la meva partida amb un peó de més, Alejandro Fernández tenia una partida molt complicada, Estapé semblava que podia guanyar i Tornay era una incògnita.

Cadena 2.5 - C.E. Agustí "B" 4,5 + 1

Arbós 2000 - Domenech 1851 tablas

Rojas 1840 - J. Robla 1842 0-1

Javier Fernández 1810 - Jesus 1804 0-1

Delgado 1796 - Cantan 1793 0-1

Carlos Fernández 1784 - Betorz 1782 0-1

Banzo 1743 - Racionero Sr. 1710 1-0

Aragó 1711 - Racionero Jr. 1700 1-0

Vacant - Cordero 1700 -.+

Sensación de equipo. Todas las alabanzas que se han podido escribir y se escribirán de este torneo siempre serán pocas. Es la épica de un deporte individualista transformado a colectivo en lo que lo primordial es el Equipo. Racionero, padre e hijo, tras perder sus partidas, pagaban alegremente un excelente vermut , (las anti primas siguen vigentes en el Agustí), en uno de los otros barrios de Barcelona en los que la máquina del tabaco esta conectada permanentemente y aun existen gimnasios de boxeo.. Ambiente cordial en el apretado local de la asociación de vecinos, (en el centre civic tienen goteras), de un bisoño Cadena, nuevo en la categoría. El matx ya había empezado a las 9.00 horas con una llamada al teléfono federativo de urgencia por un problemilla de alineación de los nuevos fichajes del Agustí que se resolvió de manera bastante diligente, Esto retrasó mi llegada hasta las 9.25, con ya todo el equipo inquieto y con hasta tres perdidas en mi móvil. Julio Cordero, se quedó sin jugar en su debut pero su punto fue la clave del matx. El segundo se lo anotó Jesus con un truquillo ante Javier Fernández, Cantan semiatracaba en una posición en la que Delgado, con ventaja, jugó alegremente y mi partida era claramente favorable tras varias imprecisiones de Rojas. Aún así el 0-4 no parecía definitivo, ya que en las demás, la ventaja era local. Racionero Sr. que la había llevado muy bien empezó a flaquear, el junior tenía calidad de menos, Betorz pieza contra dos peones y Domenech, también inferior pero con apuros de tiempo de su rival, ofreció varias veces las tablas, pero lógicamente Arbós viendo el parcial se las negó. Con el ping-pong del primer control Arbós perdía su ventaja y acabó aceptando el empate. 0.5 - 4.5 y el Agustí saltando de alegría como si hubiera ganado la copa de Europa: La épica a la que me refería. Abandono del senior, el junior jugó algo mas y Betorz que se estrenaba este año, vio como su rival se dejaba la pieza. Final 2.5- 4.5+1 y a seguir disfrutando

En foto adjunta: Arbos - Domenech en el ping - pong decisivo

El primer punto se lo ha llevado Jordi Ponce por "Vacante" del Tres Peons. Así pues, Jordi se ha podido entregar por completo a las labores de delegado, que comparte con Josep Coll

Poco después, Jose Angulo y Josep Coll han ganado sus respectivas partidas, que la verdad no he podido seguir. El siguiente punto lo ha conseguido mi hermano Manuel Vargas, después de quedar mucho peor de apertura con el extravagante gambito Diemer-Doom (1.e4, e6 2.d4, d5 3. c4!?(?))

Con 4 a 0 Jordi Ponce me ha sugerido que ofresiese tablas en mi partida, pero ya estaba muy superior y he seguido. Poco después he ganado gracias a un "peon moto". Mientras tanto, a Pedro Palacios le ha sonado el movil ( Pedrito, hay que estar mas al loro! :-)), y así se ha hecho constar en acta. Se que en torneos individuales es la pérdida automática del punto, pero en el por equipos no se que sanción hay.

Con la victoria ya en el bolsillo Clemens Bieg ha rematado un brillante y complejo ataque iniciado con el gambito Fromm (1.f4, e5!?).

Ya con 6-0 he decidido marchar con mi hermano a tomar unas bravas ( el mejor momento del por equipos :-P) e ir para casa. Las partidas que quedaban era la de Eduard Roche, que estaba muy inferior, y la de Pedro Palacios, que tras salvarse de un fuerte ataque parecia que habia entrado en un final de torres tablífero.

Por tanto, el resultado final probable es de 6.5 a 1.5. Siento de verdad no contar con los nombres y ELOS de los jugadores del Tres Peons, pero se han merecido un resultado no tan abultado visto su gran espíritu de lucha. Veo que el club dirigido por el buen jugador y mejor persona Josep Maria Tey, va viento en popa ( El Tres Peons A no olvidemos que esta jugando en division de honor!)

Saludos cordiales:

"LAS CRONICAS... CRONICAS SON, Y SI SON CACHONDAS PUES MUCHO MEJOR"

Disculpad a los que leen mis parrafadas, pero la semana pasada no pude redactar la crónica de la segunda jornada, pues una siesta imilitada me privó de ello, jejejeje soy un marmota xDDD Bueno, hoy la cosa pintaba como anteriores ocasiones, aunque esta vez parecia ser que David Raya se unia a la fiesta del "Por Equipos", pero él iba por su cuenta. La mañana comenzaba pues no muy bien, la fiesta nocturna en Bora Bora en Sabadell pues me dejó en las mil maravillas, tirado en la cama y bajo los atronadores y desafinados sonidos del despertador, ante los gritos como "¡DESPIERTA!", "¡VENGA, ARRIBA!"... Un servidor se levantaba con una resaca ahí, y muy empanado... mira el despertador y la cara de acojonamiento es tan grande o más como la vuestra al ver la cara del Exorcista, PÁNICO!!!!! Eran las 8:50 y llegaba tarde a la quedada con los del club y claro, iba hecho un fiera.... y entre que me llaman al movil y todo, y esas tareas matutinas como ducharme, vestirme y desayunar pero por la calle ahí con el zumo y las galletas en toda la boca corriendo que parecia que iba a apagar el fuego, pero el fuego de mis compañeros que estaban que trinaban y me planto a las 9:10 y todos ahi diciendome que me diera más caña, y yo ahi que no daba pa más, necesitaba despertarme y soy muy lento pa eso xDDD

Todos hacia Sabadell a toda y a mala ostia, con una agresividad al volante de "Lozanus" y su espeso "GPS" que no paraba de decir que giraramos a la izquierda, luego a la derecha, arriba y abajo, vamos... FOLLOW THE LEADER!! xDDD

Llegamos al local con retraso, nos plantamos en el Bingo Colón y Guisado con su chispa ya empieza a decir al que estaba esperandonos en la puerta que solo quedaba este casino por revisar, que ya habiamos mirado todos los que habia por allí... claro, se gasta la pasta y así si no invita si perdia en la jornada de hoy! Que pillin... xDDD

Empieza el match y todos ahí colocados y volvemos a repetir equipo, los mismos 6 de siempre, más Raya que tenia que aparecer... pero no apareció, este no necesita un despertador, necesita que la casa se le caiga encima, y no lo digo como metafora! Pasada 1 hora nos plantamos con 2-0 en contra debido a la ausencia de Raya y la vacante de nuestro último tablero. Y las partidas se siguen jugando... luchando, y el tiempo va corriendo... Empiezan a definirse las primeras partidas, los Garcia, que comenzaron con posiciones muy aceptables, poco a poco fueron aflojando contra rivales que no perdonaron y les castigaron sin piedad. Un 4-0 en contra sobre las 11 y pico... y aún no se acaba todo; "Lozanus" tras el angustioso fin de semana que ha pasado, con nuestros peques en las territoriales, más algún problema de salud le afectaron en la partida ya que no rindió para nada bien, hizo todo lo que pudo pero no pudo ser, su rival desenfundó y barrida por el tablero. Y lo más bueno es que dicho oponente aún se acuerda del atraco que le hice el año pasado con aquella entrega de dama, auqello era para no dormir en toda la noche, espero no haber levantado malos recuerdos xDDD A pesar de todo, el buen rollo en la sala y entre los jugadores se hacía destacar, con muchas conversaciones y partidas para observar como el duelo "SCC SABADELL "B" vs. CARDEDEU", en la que nuestros coleguitas del Vallés Oriental perdieron, pero algunos de ellos dieron mucha guerra. Quedan 3 partidas todavia; Juan Manuel Bouzas que partia con algunos peones de más en un final de alfiles de distinto color quería intentar ir a ganar, pero tras la derrota de Lozano se conformó con las tablas, tampoco tenía ganas de pensar, y pactó la paz con su adversario. Antonio Guisado se quitaba la espina de sus dos derrotas anteriores y se alzaba con la victoria con su buen estilo, di que si! Que alegría la suya, volteando toda la sala jejeje y no es para menos, ya está de vuelta el Guisado de siempre, y que nos dure todo el campeonato! Por último quedaba la partida más díficil, la más complicada, la más incierta, la más cizañera, mi duelo contra mi adversario y amigo Lluis Alcazar, con el que he coincido en varios torneos y muchas conversaciones, y esta partida prometia mucho. Tras una apertura cerrada, medio juego cerrado y muy posicional, poco a poco, tras jugadas muy complicadas y intentando sobrevivir con mi rey en el centro ante toda la artilleria enemiga, me limito a jugar para defender casillas clave, piezas colocadas en sitios oportunos por si se abre la posición para contraatacar y etc... tras jugadas con algún truco y retruco del almendruco mi rival que no veía nada claro, porque no sabía que "guarrada" como dice Guisado, le podría hacer y a causa de esto no se lanza al ataque, y realiza una secuencia que alivia mi apretada posición considerablemente y se llega a una posición de tablas evidentes ya que nadie tendria ganas de arriesgarse, y ante la miradas y murmuros de los varios espectadores que miraban el final que se avecinaba. Nada es lo que parece a veces, tras el cambio de un par de torres mi rival dominaba la única columna abierta que había en el tablero, y los murmuros diciendo que eran "TABLAS" y hasta algún jugador de mi club se me quedaba mirando como diciendo que intentaba hacer, que eso ran tablas... Bouzas y Lozan se dieron cuenta de cual eran mis intenciones, me disputé la columma no solo logrando esa igualdad, si no que ahora la ventaja estaba de mi parte, y tras el cambio de torres llegué a un final de peones ganador, con el gran tema de crear un peón pasado, pero con una posición brutal. Todo el mundo atónito y que no se lo acababan de creer, hasta mi rival se quedó pensando un rato y abandonó y me felicitó, ante tan bello remate. Un maravilloso final para una partida tan entretenida e inquietante.

Otro rosco que nos llevamos, a Guisado le hemos hecho un monumento y un servidor aún se está echando flores encima después del final. Mucha suerte para el Sabadell porque tienen un equipazo de la ostia! Y también saludos a Pere Zapata! (El titular te lo dedico a ti!) La próxima jornada jugamos en casa contra el Lliça-Ronçana, que han empezado muy flojitos... y como siempre nos va a tocar recibir otra vez, esto no es serio... eso si, a ver cual es la gran hazaña, guarrada, caña o atraco que se presenta en el tablero xDDDD

1. Alexandre Cutura (1781) - Ivan Montenys (1800) 1/2
2. Antonio Fernández (1740) - Yolanda Guerrero (1767) 0-1
3. Josep Farrell (1715) - Hector Grande (1700) +-
4. Miguel Cruz (1712) - Melissa Guerrero (1700) 1-0

Les baixes del primer equip han repercutit en tots els filials, en el equip “B” ens treien més de 50 punts d’elo a tots els taulers, això, unit al fet de que en Marques no ha aparegut a la cita, complicava el matx al màxim.

Extraordinari el resultat de Jordi Muratet fent taules en el tauler 1 amb el potent jugador gerundenc (o guerundenc, com diria ell) Josep Serra, i encara més valuosos els punts obtinguts per les victòries de Gerard Martin sobre Kim Mundet, a qui “les males llengües” el persegueixen, i de Jordi Chalmeta sobre Josep Pont. La resta de partides perdudes, però ja es veia que el Gerunda es “poderós” en aquesta categoria, i en tots els seus filials.

De ben segur que la setmana que ve, el nostre “B” millorarà el seu promig d’Elo.

Banyoles “C” 0 – Blanes 8

Si el equip “B” s’ha ressentit de les baixes, en el “C” el tema ha estat dramàtic, ja que s’hi afegit les baixes del “B”. El Blanes no ens ha guanyat ... ens ha passat per sobre !!!

Amb un equip molt competitiu, i amb regust a candidat a campió de la categoria, i on ens treien entre 150 i 300 punts d’elo a gairebé tots els taulers, no teníem res a fer, i això que tant Manel Humet com Manel Compte han presentat batalla fins ben avançat el horari, també Jordi Ponsi ha estat esgarrapant el tauler, però a la fi tot derrotes.

Be, cal agafar-ho amb tranquil•litat, i pensar que tal dia farà un any.

Gerunda “F” 2 - Banyoles “D” 2.

Des de el punt de vista del Club, el resultat obtingut pel nostre equip a Girona ha estat un èxit de ressò. Sempre dic, i es cert, que els equips D i E els tenim per que es vagin “bregant”, i no és important el resultat, sinó que es gaudeixi del joc i s’aprengui, però quan anant de visitants aconsegueixen “fer-se amb l’Acta” i portar-la cap a casa, estem de celebració grossa (i a sobre, en un dels locals més inexpugnables, com es el “feudo” del Gerunda, on el primer equip del Banyoles va caure el primer dia, i on avui mateix perdia el Banyoles “B”). Avui el pare i fill Veciana han guanyat en els taulers 1 i 2, jugant en els mateixos locals en que el Banyoles “B” lluitava enfront del Gerunda “C”, i com deia abans, tots els filials del Gerunda tenen un poder important. Felicitats a TOT l’equip i esperem que segueixin gaudint i aprenent, amb el temps els resultat vindran sols (de fet, ja van venint).

També cal celebrar “por todo lo alto” el punt assolit pel equip “E”, on tot son mainada de entre 8 i 9 anys, que avui s’han tingut que enfrontar als veterans del Salt, que podrien ser els seus “iaios”, i ho dic amb tot el carinyo, però tant Benet Figueiras, com Rogeli Bota, com el “presi” del Salt i Girona Jaume Garcia Navarra, tenien més d’elo que els nostres jugadors, però d’anys de més .... (ui!)... Jordi Sureda, en el tauler 4 ha aconseguit una victòria que enceta en nostre caseller a la classificació del grup. Com deia abans pel equip “D”, lo important ara com ara, més que els resultats, és que es consolidi el joc de les nostres “promeses”, i que gaudeixin d’un esport tan apassionant com ho son els escacs.

Resultat Final : Salt i Girona “C” 3 – Banyoles “E” 1.

Fins la setmana que ve.