1. GM Fernando Peralta (2585) - GM Amador Rodríguez (2521) 1/2
2. MI Pablo Lafuente (2489) - MI Daniel Barria (2356) 1-0
3. MI Horacio Saldaño (2435) - MC Joaquim Gutiérrez (2317) 1/2
4. MI Juan Rohl (2416) - Joan Cubas (2240) 1-0
5. MF Josep Maria Baron (2421) - MC Maurici Tarrago (2287) 1/2
6. MF Juan Carlos Escandell (2345) - MC Raúl Mínguez (2285) 1-0
7. MF Antonio Fernández (2290) - MC Jordi Hueso (2288) 1/2
8. MC Adrian Randazzo (2274) - Enrique Colón (2232) 1/2
9. MF Gabriel Castellet (2294) - Fernando Rodríguez (2224) 1-0
10. MC Marc Pascual (2262) - Juan Antonio Martínez (2217) 1/2

Un partit molt interessant el que s'ha viscut avui a Cerdanyola entre els dos aspirants a ocupar el tercer lloc del podi. Cal dir que ha estat molt igualat i al final hem tingut la sort de que les partides s'han anat decantant cap al nostre bàndol. El primer en acabar ha estat Horacio Saldaño, que ha signat taules ràpidament, igual que Josep Maria Baron. Poc després han acabat signant taules els dos Grans Mestres Peralta i Amador Rodríguez. Una mica abans de les dotze, han arribat també les taules de Marc Pascual.

Les demés partides no semblaven portar un bon signe, i de fet no crèiem que guanyaríem el matx fins que s'ha decidit al final. Lafuente ha fet una bona partida en la que el xilè Barría s'ha anat apurant de temps i Lafuente li ha guanyat dos peons i finalment ha guanyat la partida. Avui se'l veia content, al Pablo, que aconseguia la seva primera victòria. Després Castellet ha guanyat la seva partida, que tenia molta tàctica, i on el "profe" s'ha aconseguit endur el gat a l'aigua després de calcular bé. Juan Rohl, que havia perdut qualitat, ha aprofitat la seva superioritat al flanc de dama per acabar guanyant la partida. Amb tot, ja anàvem 5-2, i la victòria l'hem aconseguit gràcies a Escandell, que amb un truc tàctic guanyava peça. Així, 6-2, i alguns jugadors han aprofitat per anar a presenciar el matx Barberà-UGA, ja que ens queda molt a prop.

Una Gran Actuació de l’equip gracienc s’ha vist avui a Can Gorgs.

Dit això, ara ve allò de: “però realment el resultat ha estat massa escandalós si tenim en compte com han anat les partides...” i és cert: el Barberà no ha merescut aquesta pallissa.
Partim de que el seu elo ens superava globalment i tauler per tauler. D’acord. També en titulació ens passaven al davant. És cert. Però nosaltres hi hem posat lluita i ganes. De tal manera que a mig matí semblava que podiem treure un resultat més ajustat....
Sincerament hem fet mèrits per tal que les coses hagin anat una mica millor de com han anat ( i de cap manera intento ara treure virtuts als nostres rivals d’avui que en tenen moltes i contrastades) Per exemple en Teske ha desaprofitat com a mínim una clara igualtat en un final de dama torre i peons.L’Ana Matnadze tenia igualtat. L’Albert Gómez ha disposat d’un final amb peó de més però no ha estat suficient. En Villa també podia treure més partit de la seva posició. I jo mateix he arribat amb avantatge a un final de torre, alfil i dos peons contra torre, cavall i peó però...no hem passat de quatre taules. Aquesta és la realitat.

Però pensem en positiu. Fa un parell d’anys ningú es podia imaginar que el C E Barberà s’hagués situat com ara està. I mireu ara com estem: lluitant amb els millors a Divisió d’Honor. També un altre punt positiu: amb la UGA hem demostrat el nostre GENS UNA SUMUS perquè la cordialitat ha estat la nota dominant en tot el matx. I en els postmortem també. He pogut gaudir d’una espontània lliçó d’escacs mentre en Teske i González (GM’s els dos) analitzaven la partida de la segona taula amb la col•laborarió del MI Fidel Corrales.
De manera que al final ens hem fet una foto de germanor. S’hi poden veure els jugadors i jugadores dels dos clubs més els dos presidents, el senyor Casajoana i el senyor Pont.

(Les altres fotos corresponen a l’anàlisi mencionat i als quatre primers jugadors del matx: per la UGA Pelletier i López; pel BARBERA Corrales i Teske.)

BARBERÀ 2-8 UGA

1 CORRALES 1/2-1/2 PELLETIER

2 TESKE 0-1 LOPEZ

3 ALONSO 0-1 GONZALEZ

4 MATNADZE 0-1 FELGAER

5 GÓMEZ 1/2-1/2 FLUVIÀ

6 ASENSIO 0-1 ALSINA

7 PELLÚS 0-1 RAHAL

8 VILLA 1/2-1/2 ALEXANDROVA

9 PASCUAL 1/2-1/2 ROSICH

10 RAMIREZ 0-1 IBAÑEZ
 

Finalment la Uga ha pogut guanyar un matx en aquest campionat. I no ha sigut precisament contra el rival més fàcil, però entre que el Barberà no ha pogut alinear a la seva armada alemanya i que l'equip gracienc s'ha presentat amb possiblement l'equip més fort de la seva història, el matx ha quedat molt desequilibrat per elo. Però després s'havia de guanyar, cosa que no havíem fet encara, i avui finalment les coses han sortit bé i fins i tot hem tingut una mica de sort, que pensàvem que ja no existia per nosaltres, que ens ha permès acabar guanyant per golejada un matx que no sempre ha semblat que haguéssim de guanyar tan clarament.
 

Al primer tauler els dos Gms estrella han fet taules a partir d'un Marshall agut d'aquests que corren per les partides d'Aronian, Leko i companyia. El Rubén, l'altre GM itinerant que tenim, ha aconseguit avui la seva segona victòria quedant-se molt bé d'obertura, i tot i que ha comès una imprecisió que ha permès a l'Ana Matnadze la possibilitat de complicar molt la partida, de seguida ha redreçat el rumb i s'ha imposat clarament. Després d'una dura derrota en la primera partida que va jugar aquest any contra en Jordi Cuadras, ja estarà més content havent guanyat 2 partides al per equips i havent fet una gran actuació a l'Open de Cannes. Bona victòria de l'Eduard avui al 10è tauler que després de 2 derrotes psicològicament molt dures per ell i per l'equip segur que li reportarà una bona dosi de confiança.
 

També ha guanyat en José Manuel. No ha aconseguit una posició gaire prometedora d'obertura, però en un final igualat en Teske s'ha equivocat i el jugador de la Uga s'ha acabat imposant. Taules d'en Jordi Fluvià, que ha patit una mica per salvar un final amb un cert aventatge pel jugador del barberà Gómez Jurado. Victòria també del cronista: he entregat una peça a l'obertura per una compensació interessant. En un moment he comès un error i he permès al Teodoro Asensio un contraatac en què es quedava lleugerament millor, però ha escollit una altra opció en què la partida s'ha simplificat a un final amb dama contra diverses peces complicat però més còmode pel blanc; després d'un greu error del jugador del Barberà he pogut sumar un punt més al marcador de l'equip gracienc. I la cinquena i sisena victòries han vingut d'en Rahal i d'en González: tots dos han jugat partides molt serioses amb negres i ja des de l'obertura han quedat amb certa iniciativa que han anat desenvolupant fins a endur-se el punt. Les últimes partides en acabar han sigut les del Rosich i de la Olga: el Rosich no ha quedat bé i ha hagut de defensar-se durant molt de temps en un final difícil contra l'altre cronista, l'Àngel Pascual, però finalment ha pogut salvar mig punt. I la Olga tenia clar aventatge posicional al mig joc degut a una expansió impressionant al flanc de dama, però com passa tantes vegades, al final un contraatac al flanc de rei ha acabat canviant el sentit de la partida i al final ha pogut donar gràcies a què el jugador del Barberà Roberto Villa s'hagi conformat amb les taules.

Ara ja ens mirem amb uns altres ulls el torneig, tot i que encara no podem pas assegurar que ens hàgim salvat. Però si les coses surten bé com avui, encara podem aspirar al podi. El proper matx amb el Foment serà clau en aquest sentit.

Una salutació pel Barberà, club germà de la Uga segons la proclamació del meu amic de cròniques, Àngel Pascual :)

El Figueres “B” torna a caure per un ajustat 4 a 6 davant el Balaguer

En la cinquena ronda del “Campionat de Catalunya per Equips” el primer equip del C.E. Figueres ha aconseguit un important empat davant del Terrassa. El Terrassa és un equip molt compensat, i una mica superior en Elo al Figueres a partir del tauler 5 i fins al 10. Malgrat això, el resultat ha estat igualat durant tot el matí, obrint el marcador unes ràpides taules del MC Jordi Serra, a les que l’han seguit les del GM Eric Prie contra el també GM Viktor Moskalenko i les del MC Jaume Mundet enfront el MC Antoni Gonzalez. Després d’aquest 1,5 a 1,5, hi ha hagut la derrota del MC Emili Colls, que ha comés una errada en calcular una entrega que era falsa. Afortunadament la jove promesa Víctor Lillo, que avui tornava al primer equip, ha jugat una siciliana amb negres de manera magistral i ha tret aventatge decissiva a Pere Moles, tornant a igualar el marcador. La igualtat ja no estornaria a desfer ja que la resta de partides han acabat en taules. Amb aquest empat el Figueres es refà de la contundent derrota del diumenge passat al camp del Foment, i constata que ens trobem davant d’una de les temporades més igualades pel que fa a la classificació, amb l’excepció del Montcada, que amb 5 punts de 5 posibles va llançat cap al tercer títol consecutiu.

Els resultats individuals han estat:

FIGUERES 5 - TERRASSA 5

GM Prié 2445 - GM Moskalenko 2591 taules
MI González 2451 - MI Pomés 2433 taules
MF Cuadras 2378 - MF Pablo 2448 taules
MC Colls 2324 - MF Simón 2319 0 a 1
MC Serra 2310 - MC Armengol 2325 taules
MC Pijuan 2298 - MC Canal 2301 taules
MC Mundet 2259 - MC González 2341 taules
Lillo ,JMª 2269 - Dickl 2269 taules
Barrera 2250 - MC Martinez 2266 taules
Lillo, Victor 2206 - Moles 2262 1 a 0

La classificacio despres de la cinquena ronda es: Montcada 5p, Barberà i Cerdanyola 3’5p, St. Adrià 3p, Figueres - Foment - Terrassa i UGA 2p, Sitges i Tres Peons 1p.

El Figueres “B”, en la seva lluita per intentar mantenir la categoria, ha tornat a disputar un matx igualadíssim, tal com va fer diumenge passat a Tordera. Malauradament, la sort li ha tornat a ser adversa i ha perdut per 4 a 6 enfront el Balaguer. Així doncs les possibilitats de salvar-se cada cop són més escasses, però mentre quedin rondes, hi ha esperança. En el matx d’avui, els components del Figueres B sabien que calia guanyar el matx en els darrers taulers, ja que els 6 primers taulers del Balaguer són duríssims, incloent el GM Delchev, el MI Colovic i el MF Lorenzo. I la llegenda ha estat a punt de complir-se al peu de la lletra, però les taules mortes de Carles Trias en el novè tauler feien que calgués recuperar aquest mig punt a la part alta, i certament Jordi Balagué ha estat a punt d’aconseguir-ho contra la gran mestre femenina (GMF) Djingarova, on disposava de peó de menys però compensat per la parella d’alfils i posició més activa. Però una greu errada l’ha conduit a la derrota, de manera que no ha estat necessari saber si Carles Falgueras en el desè tauler, era capaç de guanyar un final de torres amb peó de més – després d’haver anat a remolc bona part del joc -, contra la jove promesa femenina de 13 anys Cristina Coll. Així doncs s’han acabat acordant taules, que segellaven el 4 a 6 definitiu. Són molt destacables les taules d’Albert Negre i Emili Colls, contra Coll i Ramoneda que tenien 150 punts elo més. Bona victòria de Joan Alonso en el tauler 8 i del debutant Yanninck Tisseyre, que ha vençut de manera molt convincent i ràpida en la taula 7.

El Figueres B és vuitè amb 1 punt, seguit del Maragall i la Rubinenca amb 0 punts.

Pel que fa a l’equip Figueres “C” que juga a la Preferent de Girona ha perdut contra un rival superior en el seu desplaçament a Palafrugell per 7 a 3, i haurà de lluitar molt per eludir el descens.

A la categoria de Segona Provincial, primera i important victòria del Figueres “D” enfront el Palafrugell”B” per 2 a 6. Suma el primer punt en cinc encontres.

Fins aviat.

De vuelta hoy con 10 jugadores a jugar contra La Colmena, reencuentro de algunos de nuestros jugadores con su antiguo club. El match ha sido raro porque casi ninguna partida ha terminado tal como parecía. El primero en terminar ha sido Pepo que hoy no ha podido pegar mate ya ha tenido que rendirse. Curiosa la apertura en que Pepo ha jugado solo peones durante las primeras 11 jugadas, al final los huecos han pasado factura. El segundo en terminar ha sido Luis que no ha dado opción a Rojano y sigue acumulando puntos. El tercero un servidor, robando otra vez un poco en un final complicado con ligera ventaja que no parecía ni mucho menos fácil de ganar, he podido imponerme con más facilidad tras una imprecisión de mi rival y pegar una red de mate que he creado sin querer . El tercero en ganar ha sido Tomy frente a Cristóbal Barranco. 1-3. Aoiz se ha complicado en un final de torre y peones y lo que parecía que estaba mejor, ha acabado palmando con Bardera.2-3. El cuarto en terminar ha sido el Killer Almeida y ya lleva 4,5 de 5 en este por equipos de cuarto tablero.
A partir de aquí vienen los robos, tanto robo Principal que cuando firmaba las planillas ni le preguntamos que había hecho porque creíamos que había perdido y no, había hecho tablas tras recuperar dos peones en un final perdido.
Con el 4,5 a 2,5 las partidas nos eran favorables y nadie podía pensar que se nos escaparía la victoria. Denis estaba ganado, Pere también y Mariano peor pero jugable. Y de repente, red de mate en contra de Pere que tiene que entregar pieza, y posteriormente la partida. Mariano palma 4,5 a 4,5. Y Denis se complica y queda en un final con calidad de más que en algún momento tenía perdido. Pero finalmente el rival se lió y se llegaron a un final de tablas teóricas. Aquí llego el único pollo de la jornada, el rival intento forzar tanto que en un momento se ha quedado pensativo mientras los segundos corrían. Entonces el delegado del otro equipo le ha chillado que diera las tablas, el jugador ha extendido la mano para que Denis aceptara y este ha dado la mano sin darse cuenta que el rival tenía la bandera caída. Sin liarla más, se han firmado las tablas que nos dejan lideres una jornada más gracias a los resultados pero con el Colón reforzado pisándonos los talones.

La semana que viene más.

David Ayza

Normalmente no escribo crónicas, porque veo que la gente ve los encuentros totalmente diferente a como son. Tú sin ir más lejos ves calidad de más de Denís cuando es calidad de menos, por cierto, imposible de ganar. Tampoco es verdad que se ha montado un poyo, Denís hábía pedido tablas, nuestro jugador a intentado ganar, cuando ha visto que era imposible prosperar más yle quedaban 5 segundo, ha mirado a Rojano (que no ha chillado porque nunca chilla) y Paco le ha dicho "coge las tablas" se han dado la mano y punto.Denís ni se lo ha pensado, y tú has sido el que ha dicho que la bandera estaba caída, Pepo ha dicho que si se están dando la mano pues se la han dado y ya está acabada la partida, cierto es que nuestro jugador debía haber hecho la jugada primero y así no habría habido nada, pero Denís te recuerdo que te ha dicho que si el da la mano aceptando tablas, luego no dice bandera. Así que creo que sería mejor por tu parte, felicitar a un jugador que es deportivo, ya iría bien más gente así.

Segona Divisió : Banyoles 5,5 – San Josep de Badalona 4,5.

El Sant Josep ha vingut amb pràcticament tots els seus jugadors titulars, però el Banyoles ha fet quelcom de semblant, de fet en el tauler 10 han jugat el número 12 del Banyoles contra el 11 del Sant Josep. Es a dir, els dos equips amb el millor que tenen.

Per desgràcia el jugador núm. 2 del Sant Josep ha avisat a primera hora que no podia venir, i ha malaguanyat la possibilitat de jugar amb un Gran Mestre, fet poc freqüent en la Segona Divisió.

Rainer Buhmann, el nostre 1, ha arribat al aeroport de Girona, amb el vol procedent d’Alemanya bastant passades les 8, i per un moment hem pensat que faria tard, però a la fi hem pogut completar tot l’equip.

La veritat es que ha semblat que seria més fàcil del que ha resultat al final. En el tauler num. 2 el GM. Levan Aroshidze guanya per incompareixença, però és que abans de trasncorreguda la primera hora, la WMI Evgenia Chesovnikova ja havia guanyat en el tauler 4, per tant a les 10.30: Banyoles 2 - Sant Josep de Badalona 0. Germán Naharro es deixa peça (com la setmana passada, ja que el que els “normals “ ho fem d’un en un, ell ho fa de dos en dos, com la bessonada), no te solució i plega; Però el GM Buhmann guanya: 3-1. L’Arlette i Antoni Oliva s’imposen: 5 a 1. Jo guanyo peó, tot sembla dat i beneït... error... en lloc de jugar actiu i mantenir l’avantatge, jugo passiu (una gran lliçó la he rebut del Levan després del matx, de com es guanyava fàcilment la meva posició mantenint l’activitat de les torres, entregant material), jugo passiu, em complico la partida i per acabar-ho d’adobar em deixo peça en una combinació evident... ja no te remei la partida, perdo, i al poc també en Sergi Diaz. 5-3 i queden Juan Fran Campo i l’Albert Muratet. El Juan Fran amb peó de menys i alfils de diferent color, l’Albert amb un final molt difícil: torre i alfil contra torre i 5 peons lligats. Al menys no perdem i tots dos jugadors nostres ens tenen acostumats a fer “màgia”. Juan Fran ho lluita molt be i aconsegueix taules... el matx es nostre i l’Albert pot seguir lluitant amb la tranquil•litat de que el seu punt no afecta al matx. La superioritat de peons contra el alfil acaba imposant-se. Al final Banyoles 5,5 – Sant Josep de Badalona 4,5.

La veritat es que hem patit molt, sort del bon començament i de la nostra força esta en els primers taulers (hem fet 5 punts en els 6 primers taulers). La setmana propera amb el Malgrat, que també te la seva força a davant... A seguir patint, segur.

De totes formes el primer objectiu de no perdre la categoria, amb 4 punts, i un equip força animat, sembla assolit. Ens consta que a la Territorial gironina ens miren amb deteniment, ja que el nostre possible descens (pronosticat a priori per alguns, que deien que ens “esperaven” l’any que ve a Preferent), és poc probable, i això ha d’afavorir que cada cop hi hagi més equips de Girona a les categories nacionals, “ojalà” el potent Santa Eugènia i un altre equip gironí pugin a Segona Divisió. La nostra salvació, també comporta que els “descensos” seran menys “durs” en no estar afectats per que algun equip gironí baixi de Segona Divisió..

La setmana que ve sofriment a Malgrat, abans del “paron” electoral i festiu.

Em penso que sóc el jugador que:

"Per desgràcia el jugador núm. 2 del Sant Josep ha avisat a primera hora que no podia venir, i ha malaguanyat la possibilitat de jugar amb un Gran Mestre, fet poc freqüent en la Segona Divisió"

Tant sols comentar que no he jugat cap ronda d'aquest campionat i no només aquesta, per motius que no venen al cas i que aquest fet s'ha avisat una mica abans de començar aquest matx.

Una altre coseta:

"El Sant Josep ha vingut amb pràcticament tots els seus jugadors titulars, però el Banyoles ha fet quelcom de semblant, de fet en el tauler 10 han jugat el número 12 del Banyoles contra el 11 del Sant Josep. Es a dir, els dos equips amb el millor que tenen"

Tots dos equips amb el millor que tenen, però un d'ells amb nou jugadors!, ... i per cert jugar contra un gran mestre.... en paraules una mica mal sonants "m'importa una ..."

Jordi Domingo

Jornada compromesa la d'avui pels interessos del nostre club. El primer equip s'ha desplaçat fins a Vilafranca del Penedès disposat a sumar un punt que l'aproximés a la Primera Divisió, però finalment només n'ha pogut esgarrapar mig, que pot ser suficient sempre que diumenge vinent es puntui davant el Montmeló, candidat també a la segona plaça; ja que la primera sembla reservada per al poderós Sant Feliu. Destaquem, per no perdre la costum, les cinquenes taules del MC Llopis; així com les derrotes d'en Rubén i d'en Fermí Tejero, el primer s'ha apurat de temps i aquest cop li ha sortit creu en una partida on disposava de clar avantatge; el segon ha perdut incomprensiblement un final amb peça neta de més, demostrant que els mestres també les fan grosses.
Els del B avui hem fet el que hem pogut; ja que si al fet que a priori el matx d'avui era un dels més compromesos, per l'entitat del rival i perquè guanyar-lo suposava poder mirar cap amunt, li afegim que l'hem hagut d'afrontar amb una baixa, determinant en conjunts de vuit taulers; ens trobem que en cap moment hem disposat d'opcions per anotar-nos el punt o la fracció corresponent.
Des d'aquestes línies desitgem la recuperació de la mare d'en Moranta, aprofitant l'avinentesa per recordar al veterà jugador que quan algú no pot jugar, pel motiu que sigui i encara éssent massa tard per reestructurar l'equip, el mínim que pot fer és informar sobre la causa de la seva incompareixença; ja que si bé no ens hi juguem el pa, si que forma part d'un grup de persones que matina un diumenge amb il.lusió per assolir els objectius fixats.
Tornant al matx; avui les primeres partides han tardat en decidir-se. En Sadurní aconseguia taules al segon tauler, després de posar un parany ben detectat pel jugador gracienc, que no ha "picat"; mentre que en Jordán al tercer tauler, s'imposava al seu rival amb les peces negres; victòria que ens ha sorprès ja que semblava defensar una posició compromesa. Aquest punt ens ha animat, ja que amb l'empat a 1'5 encara teníem alguna cosa a dir ja que la resta de partides no estaven gens clares; excepte la del presi, que intentava embolicar la troca amb qualitat de menys, sense èxit (2,5-1,5).
Una estoneta més tard, en Bañón signava taules en una partida on cap dels dos monarques semblava gaire ben protegit, mentre que en Petar, mirant de forçar una posició taulífera pel bé de l'equip, ha comés una errada tàctica que li ha costat la derrota, coneixent avui la cara amarga del nostre joc.
Amb el 4-2, en Sorribas i jo miràvem d'evitar les igualtats als nostres taulers, però quan mirava de forçar la posició el meu rival m'ha sorprès amb una aguda defensa i hem arribat a un final de torre i dama per bàndol amb peó de més pel gracienc, que m'ha ofert les taules per assegurar la victòria de l'equip. No les he pogut rebutjar, ja que guanyar aquella posició era improbable; cinc minuts més tard en Sorribas també s'havia de conformar amb l'empat, establint-se el 5-3 definitiu.
Després d'aquesta derrota hem de fer un gir de 180º i mirar cap avall, ja que s'ha perdut tota opció a pujar i cal de sumar un punt més per no passar dificultats de cara a mantenir la categoria. La setmana que ve rebem al potent Aurora-Collblanc, màxim candidat a l'ascens.
El tercer equip ha salvat mig punt "in extremis" vers al Sant Andreu D, gràcies a la victòria d'en Sapiña a la darrera partida, que ha deixat molt tocada a la seva jove rival; destaquem també els punts aconseguits pels González i en Codina.
El D ha vençut per 3-1 amb triomfs d'en Fraile, l'estrella mediàtica J.J. i el sorprenent Emili López, mentre que l'E no jugava aquesta setmana al haver-hi un equip vacant al seu grup de la Tercera territorial.

La setmana que ve més

El Vendrell ha conseguido una importante victoria en casa contra el Masdenverge. El equipo local se impuso por un claro 7,5 a 2,5, después de que los visitantes se presentaran con numerosas bajas, Alomà entre las más destacables. El equipo local que jugaba con uno menos de entrada no notó la vacante, ya que del equipo visitante también les faltaba un jugador. 1 a 1 para empezar. Salas era el primero en caer, su posición era muy delicada, 1 a 2. Más tarde empezaban a decantarse las partidas en nuestro a favor, ya que prácticamente eramos superiores por elo en todos los tableros cerca de 100 puntos aproximadamente. Se anotaban el punto Pellicer, Mateos y yo mismo. Con el 5 a 2, las tres partidas que quedaban pintaban bien, y así fue. Otras victorias de Gavril i Montón, que sumadas a las tablas de Saumoy en el primer tablero ponian el 7,5 a 2,5 definitivo. Así pues, buena jornada para el primer equipo.
Desear suerte al Masdenverge, que recordamos que es el club con más socios de toda Catalunya, algo del todo destacable.
Saludos y hasta otra.

Avui se'm fa difícil fer la crònica d'un matx del campionat per equips. L'explicació del resultat és senzilla: El Sant Martí ha vingut amb 7 jugadors de 1700 o poc més, i en tots els taulers la diferència d'elo era de 400 o 500 punts. Segons sembla, entre les baixes i el matx més decisiu que tenia el seu equip C, han optat per tirar aquest matx i simplement complir per no tenir una sanció per incompareixença.

Aquest és un bon exemple que pot servir per al debat que va originar recentment un jugador del Montcada a AjedrezND. És millor deixar jugadors sense equip, com fa el Montcada? O bé deixar equips sense jugadors, com ha passat avui i en la segona ronda amb l Sant Martí B? Està clar que el Montcada va formar equips de manera que mai pogués faltar cap jugador, mentre que el Sant Martí haurà fet equips més justets, però que tothom sempre pugui jugar. Si tenim en compte els resultats, al Sant Martí li sol funcionar l'estratègia d'optimitzar els resultats de tots els equips i acostuma a assolir les permanències o ascensos plantejats. El Montcada, en canvi, jerarquitza els equips de l'A en avall (també és cert que l'A té caire professional). Les dues estatègies semblen correctes a priori.

Al marge del resultat, el que hem vist avui al Casinet ha estat descafeïnat i poc competitiu. En la darrera partida, el jugador dels visitants Malikov (per cert, jugant a un bon nivell) ha esgotat el seu temps. En reclamar-li el Xavi Serrano bandera, el jugador del Sant Martí ha dit que no coneixia aquest ritme de joc i que creia que hi havia control a la jugada 30 (acostumat a jugar a Tercera). Tampoc podem atribuir-li aquesta responsabilitat d'informar a jugadors que salten tres categories cap amunt a un delegat que avui era un sub-14. En fi, eperem que aquests desajustaments en les aliniacions no influeixin en el resultat final del grup, sinó hi haurà equips que poden considerar desvirtuada la competició.

Avui, tampoc. Aquest és el titular que s'ha de posar al nostre enfrontament d'avui. Hem anat al Vallès amb il·lusió, però no n'hi ha prou només d'il·lusió. Cal saber aguantar. El matx ha començat amb 10 minuts de retard per culpa de l'equip local que no tenia rellotges preparats a l'hora oficial, és a dir, a 2/4 de 10. En aquest cas, el Santcugatenca hauria d'haver començat amb 10 minuts de menys en tots els rellotges i no ho han fet, però nosaltres hem preferit jugar sense fer cap reclamació en comptes de perdre 10 minuts més per canviar hora en els rellotges. El primer resultat s'ha produït al cap d'una hora. En Marc Parramon al 9è ha fet desastre en un gambit danès i s'ha emportat una derrota molt contundent en 11 jugades. I és que m'ha dit aquest matí que avui sí s'enrocaria. Doncs, no li ha donat temps... El segon en caure ha estat en Joaquim Oliveras al 2n que ha omès una jugada no gaire difícil del contrincant. En Joaquim necessita un impuls per remuntar el vol. En canvi, en José Algaba al 4t avui sí que ha tingut el dia i ha entregat una peça en la variant Winawer de la francesa, amb la qual cosa ha posat a l'oponent davant d'una alternativa: mat o dama per torre. Per sort, el rival li ha abandonat davant d'aquesta perspectiva. Tot i 2:1 provisional, les coses ja pintaven malament: L'Albert Riera al 10è quedava literalment atropellat en una siciliana que ell ha jugat amb blanques sense cap inspiració. L'Eduard Vinyet ha quedat amb una peça de menys al 6è, i en Josep Tatché estava a punt de ficar-se en el mateix handicap en el 8è. L'Ernest Serrat ha aconseguit un cop tàctic per guanyar la partida al 7è. Aquests pronòstics s'han complert, i hem arribat a un 5:2. Les tres partides restants no tenien aspecte gaire esperançador com per guanyar-les totes. Això m'ha desanimat fins al grau que li he ofert taules (reconec que de forma precipitada) al meu contrincant i d'aquesta manera amb les meves mans he signat la derrota de l'equip. No sé si tenia dret de fer-ho.... Posteriorment, han acabat en taules en Jordi Bautista al 5è i, després de jugar fins a esgotar l'últim cartutx, en Marc Verdaguer al 1r.
Per acabar, vull tornar a insistir - i espero que no serà un crit posat al cel, sinó a la FCE - que amb el ritme de joc que s'aplica en al Campionat per Equips, cada jugador ha de disposar de la possibilitat d'agafar un temps tècnic de 5 minuts quan té menys de 10 min al seu rellotge. Per què en el bàsquet es pot agafar un temps mort i en els escacs, no? O se suposa que la uretra dels escaquistes ho pot aguantar tot? I, fins i tot, si no fos per la uretra, és normal que en una competició esportiva es pugui estar ininterrompudament al tauler d'escacs durant un temps INDETERMINAT?

1. Jaume Guasch (2191) - Ricard Morros (2253) 0-1
2. Jaume Grau (2158) - Josep Maria Ramon (2253) 1-0
3. Francesc Lanau (2126) - Francesc Fernández (2186) 1/2
4. Erik Martínez (2035) - Jordi Piña (2098) 1-0
5. Felip Díaz (2022) - David Muñoz (2053) 0-1
6. Lluís Gutiérrez (2020) - Gerard Gaona (2046) 1-0
7. Ana Benito (2024) - Jordi Bals (2046) 1/2
8. Joaquim Borges (2003) - Javier Morais (2036) 0-1
9. "Ningú" (0) - Josep Pinilla (2023) -+
10. "Ningú" (0) - Antoni Pous (1986) -+

Amb vuit jugadors, s'ha estat a punt de donar la sorpresa. Les baixes de Ritter i Carlos Ruiz ens feien afrontar aquest partit amb només vuit jugadors, i això ja ha donat dos punts a l'equip rival. Després hem remuntat el partit, ja que primer ha guanyat l'Erik Martínez, en una partida bastant ben jugada amb cops tàctics, i també han gaunyat Guti i el Presi. Especialment divertida la partida del Guti, que no sé com s'ho ha fet, però ha arribat a tenir la dama negra acorralada a h8 sense poder-la moure. Al final, ha guanyat per temps. També per temps ha guanyat el presi, en una partida que semblava igualada.

Segueix el bon joc

C.E. Agustí 4-4 Maragall "B"

Miedo a perder + miedo a no ganar = a miedo resuelto en empate. Puede que esta inecuación abra una nueva vía a los matemáticos, pero en ajedrez de competición suele ser bastante común. En este grupo habrá "hostias" para no bajar y es que tres descensos en un grupo de diez siempre es un poco lotería y no te permite mas de dos fallos. El Foment "C" es colista con medio punto, pero ya sabemos como las gastan los filiales de los grandes. La Uga "C" suma ya dos puntos tras dos victorias consecutivas El Tres Peons "D" de Cristina Bosch que se creian deshauciados, (te vas ha arruinar de pagar copas Cristina) ha encadenado también tres victorias seguidas, En el Peona i Peo "B", su delegado Enric García piensa en presentar la dimisión tras sumar solo un punto en cinco jornadas. Sin ir mas lejos el Agustí presentó ayer su equipo titular y con 2.5 estan "cagaos" y el Sant Andreu "C", repleto de dosmiles está con dos puntos, tampoco lo ven claro en el Congrés "B" que tiene 2.5. Algo mejor lo tiene el Maragall de "Figo" Carrey con 3. En fin solo pueden respirar tranquilos, el dominador del grupo Collblanc-Aurora con 4.5 y el siempre sólido La Lira "B" con 4.

A casa també hem perdut. Ja no perdem només els desplaçaments. La Lira ha demostrat ser un equip molt organitzat, els seus jugadors seguien l'evolució del matx molt atentament.

El Pablo Alegre ha tornat a jugar amb el "B" i ha tornat a guanyar; però hem perdut també un punt ràpid. El José, que normalment juga amb l'"A", avui ha jugat amb nosaltres i ha fet una notable partida defensiva; el resultat ha estat taules. Aleshores amb empat a 1'5 jo he perdut. Després hem perdut un altre punt amb blanques en un final de torres. L'esperança ha aparegut quan el Dani Garcia (en molt bona forma darrerament) ha guanyat jugant precís en una interessant posició. Quedaven dues partides i hi havia emoció.

Moments d'intensa emoció: Quedaven dues partides i haviem de fer 1 punt i mig. L'Oscar ha fet una molt bona partida i semblava que tenia opcions, però el rival ha jugat molt bé els moments decissius i ha aconseguit el punt de la victòria. La darrera partida, ja intranscendent també l'hem perdut.

La Lira "B" encara té opcions de pujar, fan impressió de jugar molt en equip. Nosaltres estem en una situació molt crítica. Jo com a delegat també. Potser els que manen al club otorguen la carpeta a un altre, i fins i tot em fan jugar a l'equip "A".

Esta semana el Prat nos ha barrido, nos ha endosado una caja de donuts entera, 0-8. Cuando hemos visto la aliniación ya esperabamos eso, y aunque nos hemos resistido no han tenido piedad, y nos ha ganado como no podia ser menos.

Miguel Angel Murillo.

1. Jordi Candela (2158) - Francesc Peñalver (2005) 0-1
2. Juan Antonio Rodríguez (2123) - Josep Peñalver (2029) 1-0
3. Joan Manel Losada (2085) - Antonio Lozano (2003) 1-0
4. Josep Maria Casas (2016) - Goethe Andrade (1934) 1-0
5. Lionel Gusi (1975) - Miquel Sierra (1917) 1-0
6. Joan Serra (1880) - Miquel Estapé (1896) 1-0
7. Ferran Cazador (1831) - Guillem Payeras (1841) 0-1
8. Raul Rivas (1700) - Iñaki Orio (1829) 0-1

No ha pogut ser. Tot i que avui presentàvem un bon equip, la desfeta ha estat força important. Avui ha guanyat el Francesc Peñalver contra tot pronòstic (jo que em pensava que faria taules...), i també el mallorquí Payeras, que segueix jugant a un nivell bastant alt. Després Estapé i Sierra han perdut relativament ràpid, i Andrade ha començat jugant bé, però s'ha obert molt, com sempre, i l'han matxugat per darrere.

Ateneu Barcelonés "B" 1.5 - 6.5 C. E. Agustí "B"

Serra 1890 - Miranda 1858 tablas

Montané 1882 - Robla, Ferran 1855 0-1

Montoliu 1881 - Domenech 1851 0-1

Sanchez 1873 - Rull 1848 0-1

Teixidó 1826 - Robla, Javier 1842 0-1

Galvet 1798 - Jesus 1804 0-1

García 1738 - Cantan 1793 1-0

Guimerá 1700 - Cordero 1700 0-1

Presentaba por una vez el Agustí "B" su equipo cuasititular, reforzado por el último fichaje el submarino Julio Cordero. Así cualquiera con este ocho no tendríamos problemas para la permanencia aunque será difícil de repetir. Ferran Robla (que se saltó por un día la preparación de la maratón de Barcelona, ojo que es la semana que viene y seguro que algún despistado quedará atrapado ), era el primero en terminar tras infringir una miniatura a Montané. Rull también dio pronto buena cuenta de Sánchez Viana y Teixidó me regalaba la partida, más preocupado en abrir el bar del Ateneu que regenta, que en el juego mismo. Con 0-3 recibíamos la visita del equipo A, que había empatado su matx ante el Maragall "B" y sin duda estaban sorprendidos por nuestra eficacia. Aún quedaba mucho matx, Cantan ´sufría un duro ataque de M. Angel García que le tenía perdido, en el tablero 1 Serra y Miranda disputaban una partida muy tablista, pero que el delegado del Ateneu con lógico criterio, no le dejó empatar a su jugador. Domenech, (el Stoikov del Agustí como lo bautizó Jesus) tenía posición complicada ante Montoliu, el propio Jesus tampoco tenía ventaja y Cordero aunque siempre superior ante el veterano Mateu Guimerá se estaba liando. Cantan acabó abandonando y Cordero encontró el plan ganador.Con 1-4 se entabló en el primer tablero, Domenech acabó con la paciencia de Montoliu y Jesus logró ventaja decisiva. Paridisiaco local el del Ateneu Barcelones, donde se han fraguado decisiones trascendentales de la burguesía catalana y que sigue manteniendo su esplendor, eso sí muy serio todo, demasiado para el Agustí que acabamos como "guiris" (clavada incluida) tomando el aperitivo en una terraza de la vecina plaza Villa de Madrid.

En foto adjunta Julio Cordero-Mateu Guimerá, un ejemplo del hoy-mañana y el ayer-hoy del ajedrez catalán.

La jornada de hoy la verdad es que ha sido como si nos hubieran hechao un mal de ojo. Un servidor que después de pegarse un madrugón y de sacrificarse para no salir de fiesta... y ser puntual, llega a tiempo con los del club y todos a Vic, concretamente al Casino de Vic, donde se hallaba el club. Toda una ruta turistica para variar, porque Lozano estaba en su mundo y en vez de escoger la via rápida, se da toda la vuelta por los alrededores hasta llegar a un parking a la quinta ostia con un coche tuneao que estaba aparcado en medio de una de las entradas a la zona de aparcamiento. El dueño del tuning deberia ser todo un pokero en ciernes. Después de pegarnos también la pateada monumental por todo el barrio antiguo de Vic llegamos a nuestro destino, y puestos en marcha me encuentro con que gano por incomparecencia, vamos. Por otra parte los sacrificados hoy eran Segura y el "Jaguer", que no asistieron al final. 2-1 en contra. A mi se me ha quedado una cara de pelele, que me he ido a una sala anexa del bar donde había un sofá y me pegao una siestecilla de un poco más de media hora, para descansar y que no se me hiciera tan eterna la mañana. Después de ello me paso por la sala allá sobre las 11 y pico... Me he fijado en la sala y habían varias fotos de hace unas décadas en el que salia un jove prometedor que ganó el mundial infantil en Argentina 1984;me refiero al actual GM catalán Lluis Comas, el cual se inició en este ambientado "club osonenc". Viendo a mis compañeros, Lozano en medio de un berenjenal se ha dejado pieza. Más tarde los Garcia estaban también metidos en berenjales peores que explicaré con más detalle: Victor podia partir con una ventaja posicional en la Siciliana sobre la casilla d5 pero que había que saber tratar con cuidado, y Jesús andaba metido con negras en el fregao del Fegatello, en la embarulladora entrega de caballo en f7, después de un rato me he encontrado con posiciones desesperadas, Victor estaba con pieza de menos y a Jesús le estaban crucificando en el tablero con el rey en el centro. Al final los García palmaron. 4-1 en contra. Ahora venía el fichaje estrella y mi rival al trofeo "pichichón" Juanma Bouzas y ganaba por tiempo contra un rival que hacía años que no competia y se notó esa ausencia, traducida en un gravisimo apuro de tiempo. (5 minutos para casi 20 jugadas en el primer control). Más tarde analizando las partidas se vivió un duelo intenso y teorico sobre el Cxf7 del Fegatello en el cual estuve implicado analizando variantes con los demás, almenos ya podía hacer algo que me estaba aburriendo un montón xDD (Los que sepan de la variante sabrán muy bien que el blanco entrega una pieza a cambio de atar al rey negro en el centro y hacer valer el gran desarrollo). Personalmente a mi me ha ido bien para resfrescar un poco la memoria en esas variantes, que junto a otras de estilo similar la mejor referencia son las partidas postales o por correspondencia, que son las más recomendables a mi parecer, para poder dar una valoración concreta a una linia especifica. Volviendo al tema, Lozano se arrastra en un final perdidisimo hasta que abandona. Y por ultimo el descosido de Guisado en sus batallas carnales "pasando la pelota", en la apertura la pifia, para más tarde el rival entrega una pieza tontamente... luego Guisado sacrifica su torre y pasan a un final de Torre vs 2 Piezas Menores, para más tarde quedarse con calidad de menos y arrascar algo, pero le quedaba menos de 1 minuto y se deja el caballo. Hasta última hora nos hemos quedado y pero poco se podia hacer.

Al final el equipo "colista" puntua a costa nuestra, con paliza incluida. El cuarto rosco consecutivo que llevamos y sin decir que la próxima jornada visitamos a Les Franqueses, con poderosos tableros (+2400, +2300, +2100, +2000) y con la coincidencia de las finales escolares en el Maresme, lo cual el numero de bajas nos va a perjudicar mas. Bueno, la próxima semana más, y aún nos queda luego pelear contra Terrassa "D", Granollers-Canovellas "C" y el nuevo "colista que aun no ha puntuado, el Llinars "B". El agujero negro empieza a crecer y quien se irá con el? Después de todo siempre es agradable poderse hechar unas partidas en este tradicional campeonato, y a pasar el rato sobretodo. =)

1. Antoni Segura (1933) - Carlos Giménez (1915) 1/2
2. Salvador Panosa (1861) - Didac Castellet (1885) 1/2
3. Josep Lluís Gallardo (1852) - Alejandro Fernández (1870) 1/2
4. Isabel Cayuela (1838) - Dani de Haro (1803) 1/2
5. Nestor Pellicer (1816) - "Ningú" (0) +-
6. Angel Cidranes (1767) - "Ningú" (0) +-
7. Laura Cuellar (1746) - "Ningú" (0) +-
8. Estanislau Plantada (1700) - "Ningú" (0) +-

2º Provincial Grupo VIII
Sant Esteve 1,5-6,5 Sant Joan Despi B

Lluis Casanellas és pichichi de l’quip amb 5 de 5. Se li ha de reconèixer que no perd mai la fe en la victoria; fins i tot en posicions en les que és difícil puntuar, si el jugador rival te un mínim d’encert.

Pol Sabrià, a mida que avança la partida, es va trobant més cómode. Sens dubte, consumeix més temps del raonable en la fase d’obertura; encara que crec que és normal, en un jugador que no vol que se li escapi la partida.

Nemesi Suita ha igualat ràpid.

Jordi Diaz no ha fet avui una gran partida.

Jordi Serra ha acabat ràpid, a l’igual que Alex Vidal . Jordi Serra està jugant molt cómode en aquests darrers taulers de l’equip. Alex Vidal, en el torneig obert de Santa Eugènia és líder amb 7 de 7. Si segueix a aquest ritme, ben aviat tindrem a Alex entre els primers jugadors del club.

Llorens Criado i Joan Gallart han igualat també aviat.

Palafolls 3 - Banyoles “B” 5

El nostre B s’ha endut la victòria en el complicat camp del Palafolls. Per Elo ells eren superiors a davant i nosaltres a darrera, per tant, una bona part de la victòria es deu als bons resultats a davant, doncs els nostres 4 primers han puntuat.

L’ordre del punts aconseguits ha estat:

Taules en el tauler 3 de Guillem Turrò, enfront del local JJ Duran.
Juli Zamora també fa taules en el tauler núm. 2 amb JC López.
La veritat es que el delegat ha decidit que agafessin les taules ja que el matx semblava victoriós, però s’ha complicat...

La tercera en acabar, la victòria plàcida de Alexandra Muratet (tauler 7) enfront de Joan A. Perez.
Poc després Elias Muratet (jr) venç en el tauler 4 el President del Palafolls David Alenyà. Final de torres i 4 peons contra torre i 2 peons. Elias n’entrega un per garantir la coronació d’un altre.

Gerard Martin (tauler 6) es complica la partida entregant 3 peons per coronar dama, amb una combinació aconsegueix deslligar els peons rivals i s’endu el punt, això ens assegurava no perdre (Palafolls 1 – Banyoles B 4).

La Jùlia Muratet que portava la partida molt ben encarada des del principi on havia “destrossat” la defensa de Joaquim Farreres, s’ha confiat, i en prendre torre del rival, ha permès que entres en escac continu, i al intentar evitar-lo s’ha deixat entrar en xarxa de mat imparable. ( 2 a 4)

Quedavan Jordi Muratet (en el tauler 5) i Hans Van Arkel (en el tauler 1 contra Adam Alenyà amb un Elo de 2085) i ens calia sumar mig punt més. Hans tenia torre, cavall i 5 peons, contra torre, cavall i 6, Jordi Muratet tenien Dama, cavall, alfil i 5 peons cadascú, però amb avantatge de peó passat per Pere Matas.

El peó passat de Matas “mata” al Jordi, punt pel Palafolls, que empatava un matx anant de menys a més.

Hans Van Arkel ha fet valer la seva experiència, en la Segona Divisió, i ha portat la partida a un final de peons passats per cada banda i a la fi ha aconseguit punt sencer pel Banyoles B, i amb això el matx es nostre.

Banyoles “C” 2 – Cassà “B” 6.

No ha pogut ser, el Banyoles C ha tingut al seu abast un resultat molt millor, fins i tot guanyar. Josep Bartis i Manel Humet han vençut. El jovent Isaac Fusellas i Vidal Ribugent han jugat massa precipitadament i quan han apaivagat el seu joc ja estaven en franca inferioirtat. Jordi Ponsi no ha pogut amb l’escomesa de JC Capilla, i Dani Marqués ha acabat perdent amb Francesc Xavier Morales una partida amb alternatives.

El resultat era de 2 a 4 , però amb avantatge clar pels nostres jugadors Marti Figueras i Manel Compte, però ... tots dos apurats de temps. Això en una categoria que es juga sense increment es molt perillós i tant ho ha estat que tots dos han acabat perdent partides que tenien molt millor.

Però el temps també juga.

Era una bona ocasió per puntuar, i aquesta derrota pot condenar-nos al descens. Ens tocarà lluita fins al darrer alé.

La crònica feta pel Ferran Veciana (pare) protagonista d’excepció:

Els Blanes ha presentat un equip “amb Elo” contra la nostra super-mainada, tots en el seu primer any en el campionat per equips.

No hi ha hagut possibilitats de puntuar, però seguim aprenent i anem a més, com va quedar palès en el escolars d’ahir.

Martina Majó, Laura Sofia Moreno, Mariana Londoño i Jordi Sureda han fet el que han pogut, però a la fi, cap punt pel Banyoles.

Fins la setmana que ve.