1. MI Jorge González (2451) - GM Fernando Peralta (2585) 1/2
2. MF Jordi Cuadras (2378) - MI Pablo Lafuente (2489) 0-1
3. CM Emili Colls (2324) - MI Juan Rohl (2416) 1/2
4. MC Jordi Serra (2310) - MF Josep Maria Baron (2421) 0-1
5. MC Manel Pijuan (2298) - MF Juan Carlos Escandell (2345) 1/2
6. MC Jaume Mundet (2259) - MF Antonio Fernández (2290) 0-1
7. Angel Cuevas (2072) - MC Adrian Randazzo (2274) 1/2
8. Rafael Gallego (2022) - MF Gabriel Castellet (2294) 0-1
9. Carles Padrosa (1951) - MC Marc Pascual (2262) 1/2
10. Pere Montilla (1925) - Francesc Lanau (2126) 1-0

Bon resultat final del Cerdanyola, que ha derrotat el Figueres per 6.5-3.5 i ha acabat a la segona plaça. El Figueres ha presentat un equip amb bastants suplents, ja que alguns dels titulars habituals han anat a reforçar filials. De totes formes, mai és fàcil guanyar les partides després d'un desplaçament tan llarg. Nosaltres, tornàvem a anar sense Saldaño. I si la passada setmana el Jaume Guasch va tenir l'oportunitat de jugar al primer equip, avui ha estat en Francesc Lanau. Pels qui no el conegueu, Lanau és un d'aquells socis que hi deu haver a molts clubs: gent que fa moltíssima feina però que mai els és reconeguda. I per això se li continuen donant noves oportunitats perquè jugui amb el primer equip.

Derrota del Figueres “B” davant el Sant Andreu per 3’5 a 6’5 i descens a Segona Divisió catalana.

En la darrera ronda del “Campionat de Catalunya per Equips” el primer equip del C.E. Figueres ha perdut davant el potent Cerdanyola per 3’5 a 6’5, en un matx en el qual hem tingut la baixa del nostre primer tauler el GM Prié a més d’haver alineat a jugadors no habituals en l’equip. Els resultats dels suplents han estat molt bons, doncs Montilla ha vençut un jugador molt superior i Padrosa i Cuevas -aquest amb molta sort-, han entaulat també amb jugadors amb molt més ELO. Per altra banda han estat molt meritòries les taules de l’inconformista MI colombià Jorge Gonzalez, contra el fort GM Peralta, culminant així una excel.lent temporada amb 6 punts de 9 possibles que l’han deixat a les portes de la norma de Gran Mestre. Bones taules també d’Emili Colls davant el MI Rohl. En canvi el MF figuerenc Jordi Cuadras no ha pogut puntuar contra el MI Lafuente i això li ha impedit aconseguir la norma de Mestre Internacional que es mereixia obtenir. Amb 4 punts l’equip, que ja havia salvat la categoria feia dues rondes, ha quedat classificat en setena posició, empatat amb el Sant Adrià en la sisena.

Pel que fa a l’equip del Figueres “B”, que juga al grup I de la 1ª Divisió Catalana, ha perdut davant el tercer classificat, el sòlid Sant Andreu, per 3’5 a 6’5. L’equip sabia que avui era molt complicat derrotar el rival, i a la fi, ni tant sols la victòria li hagués donat la permanència, ja que el Tordera s’ha acabat imposant al Maragall. Però després de l’èxit sense precedents a Girona i gairebé a Catalunya, que va significar l’ascens de l’equip B a Primera la temporada passada, haver estat lluitant aquesta temporada fins a la darrera ronda per a mantenir la categoria, no es pot considerar cap punxada, sinó un nou èxit en la història del club. Hi ha hagut, sense embuts, opcions reals de permanència, però els 2 o 3 matxs claus, s’han perdut per molt poc marge i amb una mica de “mala sort”. Queda clar doncs que l’any vinent el Figueres B tindrà com a objectiu tornar a aconseguir l’ascens a Primera. L’altre equip de Catalunya que també tenia el B a Primera, el Foment, tampoc ha mantingut la categoria. Així, doncs els 2 punts en nou partits no han estat suficients i la classificació final ha estat el 8è lloc.
En quant al matx d’avui, les úniques victòries les han aconseguit Simon Mogro i Victor Lillo. Aquest darrer ha tornat a disputar un brillant campionat, obtenint la Segona norma de Mestre Català – la primera la va obtindre en el per equips de l’any passat -, i amb 7 punts de 9 possibles, ha estat el que ha fet un millor campionat d’entre els jugadors dels 2 primers equips del club.

El Figueres “C” de la Preferent de Girona ha perdut amb el Dotze Castells per 9’5 a 0’5 i amb dos punts en nou partits ha quedat en vuitena posició i jugarà l’any que ve a la mateixa categoria.

A la categoria de Segona Provincial el Figueres “D” ha guanyat al lider i invicte fins aquesta ronda, el Cassà”B”, per 3 a 5 i a la darrera jornada, amb 3,5 punts, ha aconseguit evitar el descens “in extremis”, gràcies també a la derrota del Vilobí a Blanes, i ha acabat en la vuitena posició.

A Tercera Provincial el Figueres “E” ha perdut 0 a 4 davant el Sta Eugenia”D” i el Figueres”F” ha perdut també 0 a 4 amb Els Palaus”B”, quedant classificats en 7ª i 8ª posició respectivament.

En resum doncs, el club sabia que amb els equips situats molt amunt en les categories, tocaria patir a totes elles, i podem concloure que ha estat una molt bona temporada ja que s’han mantingut l’equip A, el C i el D, i només el B ha tornat a Segona Catalana després d’intentar-ho fins el darrer instant.

Els resultats individuals del Figueres “A” han estat:

FIGUERES 3’5 - CERDANYOLA 6’5

Hem pujat!! Teníem molta pressió el darrer dia ja que estàvem obligats a no fer gaire menys del que fes el Lleida a Balaguer (va guanyar 8 a 2) i ho sabíem. Però tot va acabar bé (per nosaltres).Altres títols possibles d'aquesta crònica (suggerits per en Cristian Cruz amb El seu català cada cop millor) són: "El dia que Orelbis NO va fer tard" o bé "Sabadell té sort , finalment!"

REUS 2,5 SCC SABADELL 7,5

A. KOGAN 0 L. COMAS 1
D. TYOMKIN 0 J. MAGEM 1
TAHL ABERGLEL 0 C. CRUZ 1
JC.MONTELL 0 O. PEREZ 1
J. HERRERO 1 L. PERPINYA 0
T. PLCHNIKOVA 1 R.O.GONZALEZ 0
M FDEZ. ALONSO 1/2 C. ALONSO 1/2
J.M. VELASCO 0 M. FDEZ.-DIAZ 1
J.VELASCO 0 M. MONRABA 1
F. FDEZ. MUIXI 0 I. GRAU 1

Arribem a Reus i ens adonem que l'equip adversari presenta una alineació forta. Amb tres titolats. Un dels meus companys va creure veure un luxós maletí per allà. Ens seiem i comencem a jugar, una mica corpresos.

En Raul Omar va ser el primer a perdre. El pobre va quedar destrossat. Però en Jordi Magem aplicant unes análisis de l'obertura que tenia a rel de la lliga francesa va posar l'empat al Marcador. Però la partida d'en Perpinyà no era gens clara, les de Alonso i Grau pintaven molt igualades, Cristian Cruz estava sotmés a un terrible atac a l'enroc , la de Comas jo no sabia com valorarla (però sembla ser que Kogan duia 20 victòries seguides amb la variant) i la meva... Jo vaig fer una jugada fluixa i en Velasco va sacrificar una peça i el sacrifici era bo. Me la vaig menjar (era forçat) i me'n sacrifica una altra ...i era bona. A la jugada següent me'n sacrifica una altra ... I era boníssima. Total, que jo cada cop tenia més peces però cada cop estava més perdut. Llavors surto al passadís i veig en Cristian que també estava sient durament pressionat. La Sani, la dona d'en Raul Omar ens dóna xocolata per animar-nos. Jo no sé quines propietats miraculoses tindria aquella xocolata però el cas és que tant en Cristian com jo comencem a remuntar i acabem guanyant les nostres partides. També guanya el nostre primer tauler i en Miquel Monrabà imposa la seva excel.lent tècnica a un final. Amb 6,5 a 2,5 ja coneixíem el resultat de Balaguer i esparàvem expectants el desenllaç del desè tauler. Quan l'Isidre Grau signa la victòria que en duia a Divisió d'Honor esclatà l'eufòria.

Volia destacar del nostre equip els 8 punts sobre 9 de Cayetano Alonso , els 8,5 sobre 9 espectaculars de Cristian Cruz als taulers 2 i 3 , la solvència dels nostres dos GM i especialíssimament les decisives victòries amb negres de Lluís Comas als matxs de Lleida i Reus que han permés que la temporada fos exitosa ja que molt em temo que si el primer equip no hagués pujat els altres 4 ascensos aconseguits no haguessin estat valorats com mereixen.

Fa nomes tres anys varem començar a Sabadell un projecte amb la il•lusió de engrescar a tots els clubs de la nostre ciutat.
Al cap de dos anys ja estàvem els tres clubs de la ciutat junts el CE Sabadell, La Societat Coral Colon i el CEAM, cal dir que formen part del nostre projecte la majoria dels jugadors que avien format part del antic Ciervo.

La nostre entitat SCC de Sabadell a aconseguit aquesta tercera temporada ser el club de Catalunya amb mes llicencies federatives, si no m’erro 106. deu equips del SCC de Sabadell han participat el campionat de Catalunya per equips dels quals 5 han estat campions assolint l’ascens de categoria.

L’any que be desfruitarem del nostre primer equip a la màxima categoria nacional, un segon equip a segona divisió, un a preferent, un a primera y dos a segona.

Això nomes s’aconsegueix amb molt treball e il•lusió per part de tots els estaments de l’entitat i vull aprofitar aquest moment encara nerviós per les emocions d’aquest mati per donar les gracies a tothom des de l’ajuntament que tant ens a ajudat a tots els patrocinadors que amb mes o menys mesura ens han donat suport.

També voldria aprofitar per donar ànims a tots els equips que han competit amb nosaltres en especial al Lleida que per quart any consecutiu queda segon, amb la mel als llavis. Espero i desitjo trobar-lo aviat a divisió d’honor.

Segona Divisió : Banyoles 3,5 – Sant Andreu “B” 6,5.

Sense estrangers, hem “aguantat” a davant i hem perdut a darrera. Del sis primers taulers el resultat final ha estat de 3 a 3, dels darrers quatre taulers, on tots els nostres jugadors s’estrenaven amb el primer equip, només mig punt de 4.

Be, per ser el primer any a Segona Divisió hem acabat patint menys del esperat per la permanència, i encarem la nostra segona temporada en aquesta divisió nacional amb l’esperança de fer-ho millor i consolidar-nos-hi.

Avui només una victòria, en el tauler 2, la de l’Arlette Van Weersel davant del patriarca Travesset, amb un final molt treballat per la nostra jugadora. Taules d’Albert Muratet (en el tauler 1), de Juan F. Campo (en el 3), Elias Muratet (en el 5), Hans Van Arkel (en el 6) i Albert Serra (en el 8).

TOT VA BÉ SI ACABA BÉ...

Haureu observat que avui refereixo també al resultat del tercer equip, molt necessari perquè poguem valorar la jornada com exitosa.
I és que els del B haurem de marcar-nos un arrosset, com a mínim, pels Codina, MA, Sandra, Gomez, Muñoz, Sapiña, Lucas, Javi... en fi, tot aquell qui hagi contribuït a l'ascens del tercer equip.
Us explico; finalment el segon equip mantindrà la categoria mercès a que el C ha quedat segon del seu grup de segona provincial, aconseguint l'ascens a la primera categoria, d'on caiem els del B; d'aquesta manera, es produirà una permuta de categories entre el B i el C, i tots dos filials es mantindran. Ens toca agrair l'esforç i demanar disculpes als qui cada diumenge han anat a jugar amb una il.lusió que ara es veu trencada per la nostra mala campanya, una llàstima que no poguem mantenir al B i al C a primera.

Avui hem portat l'equip més fort possible per buscar el vuitè lloc i tenir alguna opció de salvar-nos, però el Sant Andreu ha presentat un equipàs, especialment als primers taulers, ja que encara havien d'acabar de lligar la permanència; tot i així s'ha plantat cara i a punt hem estat d'endur-nos l'empat, que segurament no hagués servit de gran cosa.

En Jordán ha estat el primer en finalitzar la seva partida, al deixar-se peça a l'obertura i abandonar poc després, aprofitem aquestes línies per donar ànims al congressista, que com la majoria de nosaltres ha completat una temporada irregular, però cada setmana ha estat a disposició per jugar, fet que l'equip i jo particularment com a delegat, agraïm.
Amb l'1 a 0 i la resta de partides encara incertes, el meu rival m'ha proposat taules, després de valorar-ho, he decidit seguir jugant ja que avui era obligat guanyar i crec que tenia cert avantatge posicional; poc després, en Javi s'imposava amb contundència al seu jove rival i retornava la igualtat al marcador (1-1).
Cap al migdia, en Bañón ha acceptat una oferta de taules, prèvia consulta, davant l'Albert Ferrándiz; en aquests moments semblava que podíem puntuar; en Brufau disposava d'un final lleugerament superior, en Sorribas estava pressionat però lluitant, en Sadurní jugava una posició igualada, en Viñals disposava d'avantatge i jo continuava amb lleugerament millor que el meu adversari. Malauradament a la partida d'en Viñals s'ha girat la truita, aprofitant el seu rival un parell de peons laterals passats per crear confusió sobre els plans congressistes; poc després, jo he signat les taules al arribar a un final de torres amb peó de més on la millor posició del monarca rival evitava la materialització del meu avantatge, després de simplificar, la igualtat era clara, mentre que en Sadurní ha tingut la sort de cara, després de comentar-me que perdia en poques (en efecte la seva posició no era gaire prometedora), el seu rival ha tocat el rei durant els apurs i la única jugada que podia efectuar era castigada amb escac i mat; destaquem l'esportivitat del delegat i primer tauler santandreuenc, admetent l'error i la pèrdua de la partida, allà on molts jugadors haguessin entrat en discussions banals.
Amb el 3 a 3 a l'acta en Brufau, reforç de luxe al novè tauler, signava taules en un final sense alternatives per cap dels dos bàndols, quedant la partida d'en Sorribas, que defensava un final de cavalls amb peó de menys on, després d'oferir resistència, poder li ha mancat un xiquet d'agressivitat per lluitar pel mig punt.
L'enhorabona pel conjunt del Palomar que manté un tercer equip a primera territorial amb força solvència, fita gens senzilla, la veritat.
Pel que fa a nosaltres, caldria realitzar una mica d'autocrítica, no tant pel rendiment (tot i que molts de nosaltres hem aportat menys punts dels que caldria esperar) ja que no som professionals, com per l'actitud vers l'equip, que no ha estat la desitjable per part d'alguns integrants amb qui comptàvem a l'inici de la temporada, aquí sí que les persones que es donin per al.ludides han de compendre que cada diumenge hi ha una il.lusió col.lectiva per aconseguir un objectiu. Jo mateix com a delegat, si repeteixo l'any vinent, miraré d'organitzar millor que enguany els recursos de l'equip (crec que els tenim) de cara a aconseguir recuperar la categoria perduda l'any passat.

El primer equip anava a Sant Feliu a jugar-se la primera posició, però no ha pogut ser i ha caigut per la mínima, completant de totes maneres una temporada esplèndida que els situa al play-off per pujar a primera, com a segons de grup.

Avui el mestre ha tret mig punt vers el potent MC Montilla, mentre que en Llopis no ha faltat a la seva cita amb la X (9 de 9!!!), fent mèrits per la crear i adjudicar-se el trofeu Tigran Petrosian; al jugador més sòlid.
L'enhorabona als integrants de l'A així com al club del Baix Llobregat, que s'adjudica l'ascens directe de manera merescuda.

L'última referència en clau positiva se l'endú el cinquè conjunt, qui amb el compromís, ronda darrere ronda, d'en Climent, el mediàtic José Juan Fernández, en Cristian i en Fraile, sota la delegació d'aquest últim; aconsegueixen classificar-se com a primers del seu grup de la tercera territorial, assolint la segona categoria per l'any vinent, amb mig punt d'avantatge sobre el favorit, el Diagonal Mar, que aquest matí s'ha quedat amb la mel als llavis ja que cap a mig matí els integrans d'aquest conjunt, que avui descansaven, s'han presentat a les instal.lacions congressistes a veure què passava; finalment han hagut de felicitar al "frare" i companyia pel merescut ascens; segurament l'any vinent pugin.

Éssent l'última ronda no em vull oblidar ningú, destacant també els màxims realitzadors del B, Sadurní, amb 6,5 punts; C, Codina, amb 7,5 (després d'una aferrissada pugna amb l'MA, que finalment completa un gran campionat amb 6,5) i E, Climent amb 8 punts; tot i que caldrà esperar a la sentència en relació a la impugnació que ha presentat Carlos Fraile, amparant-se en les incompareixences de les que s'ha beneficiat el seu company.

Amb tot això, pleguem veles pel que fa al Per Equips 2008, restant a l'espera dels encontres de play-off del primer equip.

Fins ben aviat

1. Albert Real (2221) - Jaume Guasch (2191) 0-1
2. Alfons Ruiz (2152) - Jaume Grau (2158) 0-1
3. Federico Dios (2115) - George Ritter (2131) 1/2
4. Jaume Ríos (2085) - Carlos Ruiz (2101) 1-0
5. Ignasi Arcusa (2066) - Erik Martínez (2035) 0-1
6. Carles Torres (2006) - Lluís Gutiérrez (2020) 0-1
7. Jesús Piñera (1773) - Ana Benito (2024) 0-1
8. Joan Manel Rius (1705) - Joaquim Borges (2003) 0-1
9. Martin Gerss (1700) - Miquel Sierra (1917) 1-0
10. Anna Torres (1700) - Ignasi Vallès (1818) 0-1

Havíem reforçat el segon equip del Barberà  per intentar que conservés la categoria. Si haguéssim guanyat aleshores el Llinars baixava. De fet els llinassencs ja en tenien prou amb un empat. Per això nosaltres havíem col·locat en els cinc primers taulers jugadors que han jugat a Divisió d’Honor aquesta temporada. Però, tot i així, no ho em aconseguit. El cara o creu de l’última jornada ha estat pel Llinars. En la meitat alta de l’equip hem guanyat tres a dos però en la meitat baixa hem perdut un a quatre. Justament en aquesta zona presentava el Llinars els jugadors més joves. Ells han tingut un dia rodó i els nostres jugadors han acusat més les responsabilitats. Contra aquest fenòmen negatiu poc s’hi pot fer. Esportivament hem acceptat els fets i hem felicitat els rivals pel seu èxit. Fins aquí el tema competició.

Em sembla just parlar una mica del club d’escacs Llinars. He vist coses que m’han agradat i molt. Com per exemple que no esperava trobar-me amb unes instal·lacions tant espaioses i acollidores. Com per exemple la combinació d’experiència i joventut. Un exponent de veterania és el mestre català Lluís Coll, primer tauler del Llinars, jugador de llarguíssima trajectòria, (proposo des d’aquí als responsables del nostre Butlletí Català que entrevistin a jugadors com ell per tal que les actuals genenracions de joves no es perdin els fets, anècdotes i, en general, la riquesa històrica dels escacs catalans) que ha format part de la selecció Catalana de veterans que juga a Europa. Com per exemple l’empenta que demostra aquest club (Llinars, 8.851 habitants) organitzant un obert anual, en la segona edició enguany, al seu local “La Sala”. De tots aquests esforços me n’han  parlat en Lluis Coll i el president del club, en Joan Antoni Pérez.

Fixeu-vos-hi: que demostra tot això? Doncs allò que tots sabem i que ja s’ha dit altres vegades, però que a mi no m’importa repetir: el potencial escaquístic de Catalunya reposa en l’esforç de molts militans de clubs que amb una dedicació apasionada fan rutllat el nostre joc-ciència. Aquí rau la mare dels ous. En aquella dedicació sorda i constant, cercant monitors per entrenar la mainada al club o a les escoles, envaïnt els dominis d’internet amb tota mena d’iniciatives per fer més proper l’ensenyament dels escacs, cercant portals on els MI i GM’s poden penjar les seves lliçons (aquí un mèrit important de la FCE), buscant patrocinadors per poder fer un petit esforç econòmic més, creant, en definitiva, un entramat on podem sentirnos els afeccionats com peixos a l’aigua.

Avui en l’última jornada només hem queda felicitar a tots els que som de la família (Gens una sumus) a tots i cadascun dels clubs de la nostra Catalunya que han produït aquest Campionat per Equips 2008.

Salut, escacs catalans!

Àngel Pascual Sauch

Ascens invictes

Aquest diumenge ja érem primers de grup a menys que perdéssim 10-0, cosa virtualment impossible, però que impedia que ens sentíssim matemàticament ascendits. Amb ganes de celebrar ja la primera posició, vaig proposar taules ràpides, que van ser acceptades pel meu rival. Ja estava, a partir d'aquí la lluita era només per guanyar el matx i entrar a la nova categoria per la porta gran. El Guillem feia taules poc després, i encara es mantindria l'empat amb la victòria de la Sopiko i la derrota del Marc López. Cal destacar que la Sopiko ha fet 8 punts de les 8 rondes que ha jugat. Aquest 2-2 es mantindria una bona estona, fins que el Marc Capellades guanyava i ens avançava al marcador. Era un matx emocionant, però el fet que ja no ens juguéssim res ha fet que no el visquéssim amb l'emoció que es mereixia. Hauríem patit després que la Carla fes taules en una partida que tenia perfectament guanyada, i el Poblet perdés la seva primera partida al per equips. 3.5 a 3.5, però ningú s'immutava. L'Hèctor guanyava de qualitat, i la Mariam de 2 peons. La Keti, en canvi, tenia 2 peons de menys. L'Hèctor i la Mariam no van fallar, i el matx ja estava. La Keti no podia acabar el campionat perdent, i amb una qualitat de campiona del món arriba a un final de torres amb 2 peons de menys, però de torre i àlfil, que són taules si es juga correctament. I sí senyor, totes les fines fins a firmar les planilles i acabar amb 4-6 a favor.

S'han jugat 9 rondes a un nivell excel·lent, és cert que les jugadores georgianes han estat la clau de totes les victòries, i que sense elles no hauríem aconseguit l'ascens, però el mèrit ha estat de tot l'equip i de tots els jugadors del club, des dels que han lluitat cada setmana fins als nens i nenes que vénen a entrenar cada dia, tot el club ha participat en aquest ascens històric, per això m'agradaria felicitar a tothom per haver ajudat a fer realitat aquesta gran temporada.

Avantmatx: Era difícil però podiem intentar salvar-se. La combinació era guanyar al Foment "C" i el Tres Peons "D" havia de perdre contra la Uga "C". La Uga i el Foment no es jugaven res en aquests matxos. En principi no teniem les baixes de la setmana anterior i podiem afrontar el matí amb garanties.

Matx: El Foment ha arribat amb alguns ex companys meus d'equip al Foment com l'Andreu Gimeno, el David Palau o el Carles Fortea que han fet tots molt bones partides.

Durant les dues primeres hores de matí les coses han començat de manera perfecta per nosaltres. El Xavi Villa i el Joan Rius han guanyat molt ràpid; jo contra el Carles Fortea tenia peça d'avantatge per dos peons i cert atac per ell. 2 a 0 de parcial.

També molt ràpidament ha guanyat el Dani Garcia. A la meva partida he hagut de tornar la peça perque se'm complicava la posició amb els seus peons passats centrals, i el final era molt taulífer. Veient el 3 a 0 de parcial, he firmat les taules preveient que el matx estava completament decidit i puc assegurar que se m'ha passat pel cap desplaçar-me a veure el Tres Peons, al final he canviat d'opinió i m'he quedat. Anavem 3'5 a 0'5.

Aleshores ve un dels moments crítics del matx. Un jugador dels nostres que ha puntuat moltíssim aquest any i que tenia peó de més s'ha deixat dama neta contra un nen del Foment d'Elo 1700 i poc que m'ha donat una molt bona impressió de seguretat en el seu joc (em sembla que promet i segur aviat pujarà el seu ranking). A partir d'aquell moment tot creu per nosaltres, tots perdien els que quedaven menys el Joan Girona que ha fet taules amb peó de menys contra el David Palau del Foment Martinenc. Al final 4 a 4.

Amb aquest resultat no ens salvem. Baixem a Segona. De totes maneres penso que cada equip ha de jugar a on li correspon per joc o per motivació. Si estem més segurs a Segona, benvinguda sigui la categoria. L'anècdota final es que a les quatre del migdia m'ha sonat el mòbil i em trucava un jugador del Tres Peons "D" que esperaven amb ànsia sens dubte el nostre resultat, ja que ells acabaven feia poc de perdre. Doncs felicitats perque s'han salvat igualment i s'ho mereixen perque té molt de mèrit que un "D" estigui jugant a 1ªProvincial, es increïble.

1. Francesc Peñalver (2005) - Germán Rodríguez (2131) 1/2
2. Josep Peñalver (2029) - Joan Sánchez-Cozar (2086) 1/2
3. Raúl Tornay (1957) - Joaquim Golobardes (2021) 1/2
4. Goethe Andrade (1934) - Rolando Sánchez (1988) 1/2
5. Miquel Estapé (1896) - Alvar Gomila (1967) 0-1
6. Jaime Jiménez (1760) - Josep Arias (1963) 1/2
7. Edgar Grande (1700) - Carles Icart (1962) 0-1
8. Pol Sánchez (1700) - Jaume Radigales (1933) 0-1

Avui, el nostre equip tenia poca cosa de veterà. Donades les baixes (Lozano, Lourdes Hernando), hem tirat de cantera. Així, han debutat amb el Cerdanyola C dos nens que no seran reconeguts per guanyar copes, però sí pel seu esforç, la seva constància i el seu interès, com són l'Edgar Grande i el Pol Sánchez. Avui, els ha faltat experiència, però han aguantat força les seves partides tot i que han acabat perdent. Després, acabaria el Jaime Jiménez, que ha fet taules en un final d'alfils de diferent color.

Domenech 1851 - Tomás Lorda 2032 1-0
J. Robla 1842 - Jesús Martínez 2027 0-1
Cantan 1793 - Joan Lorda 1963 tablas
Racionero Sr. 1710 - Ramón Rebull 1866 0-1
Pal 1702 - Ramon Cases 1821 1-0
Racionero Jr. 1700 - Albert Agea 1814 tablas
Cordero 1700 - Jordi Martínez 1700 1-0
Riba 1700 - Lluis Tico 1700 -.+

A las 9:25 estábamos todos en la calle, locales y visitantes hechando el último cigarrito antes de empezar, ¿Jugamos en la calle?, pregunté , vaya pandilla de fumanchús, la barredendero que pasó a media mañana exclamaba ¡Cuantas colillas! y es que en este barrio no podemos dejar ni un cenicero fuera que nos lo "sirlan". Ambiente cordial de buena mañana, ninguno de los equipos nos jugábamos nada pero si que había ganas de tocar "plástico", (por madera como sabiamente me anotó Galcerán la semana pasada), ya que hasta cerca de las 14 horas no terminó el matx con las tablas en los tableros 3 y 6. El primer punto se lo anotó Ticó, ya que el debutante Riba no llegó. El siempre sorprendente Pal volvía a ganar y colocaba el empate a uno que poco después deshacía Jesús Martínez tras jugar preciso una tirada de la moto por mi parte. Otro recién llegado, Cordero remataba un excelente torneo (con 6 de7) y colocaba el 2-2, empate que poco duró ya que Rebull se impuso Racionero Sr. poco después. Domenech que volvió a llegar al control con solo 20 segundos, hacía buena una italiana por fin y volvía a igualar 3-3. Racionero Jr. se dejaba una calidad ante un apurado de tiempo Agea y Cantan pareciá poder ganar a Joan Lorda. La alternativa dio paso a la coherencia firmando un empate que satisfacía a ambos contendientes.
Excelente segunda vuelta del Agustí "B" que acaba en sexto lugar, cumpliendo objetivos y creciendo. Quien diría hace unos años que tendríamos dos equipos: uno en 1ª bcn y otro en 2ª, 26 jugadores federados, alguno en lista de espera y hasta quizá absorbamos a otro club de Barcelona, Absorber, que no fusionar como bien dice nuestro delegado Jordi Cantan.
Un placer hasta el año que viene

Un saludo J. Robla.

en adjunto fotos: Agea - Racionero Tortosa y Jesús Martínez observa la partida Cantan - Joan Lorda, al fondo su hermano Tomas contra Domenech.

"EL ÚLTIMO MATCH, EL ÚLTIMO ALIENTO, EL ÚLTIMO GUERRERO"

Hoy la última jornada daba para mucho, pues el LLINARS "B" necesitaba ganar a toda costa ya que el otro match de los colistas entre el PALAU-SOLITA y el VIC "B" podria suceder cualquier cosa y los desempates darian un disgusto a cualquiera (inclusive a nosotros). Confesar sinceramente que los obejtivos del equipo no se han cumplido tal y como se esperaba, ya que nos hemos encontrado con unos rivales muy entonados y que han jugado bien, a parte de nuestras típicas bajas por parte de David Raya y Antonio Manchón, que al parecer ser no se han podido pasar al final, ya que ambos tenian un fin de semana más ajetreado de la cuenta, y los compromisos familiares a veces son muy importantes. También destacó la baja del ultimo tablero del Llinars debido a que se encontraba indispuesto para venir a jugar, desde aqui desearle que haya sido leve. Curioso que el equipo ha empezado unos 20 minutos tarde debido a que solo estaban Bouzas, Lozanus y Mugrosín o Mugreman... queria decir el Guisado (Te has ganado el mote!) y con 3 no se podia empezar... hasta que pasado un ratillo aparecian los Garcia, parecia que no eran los únicos en llegar tarde... Un servidor después de pegarse un festival este noche llega a casa casi a las 7 y se hecha una cabezadita... pero no me puse solo un despertados.. me puse 2 despertadores, la alarma del movil, y el campanario al lado xDDDDD, pero debido a la resaca que llevaba me lo puse a las 9.30 h, osea.... me pongo el despertador a la hora del inicio de las partidas, esto era el colmo... xD. Me doy prisa comiendo mi brazo gitano, mi batido de fresa... y con la esencia fiestera voy pitando para el club en plan Stampida, un poco más y no me llevo a algunos montornesinos por delante... y me planto allí sobre las 10 y algo... y veo que me toca contra el pequeño Marc Pozanco, me quedé a cuadros... después de mi sufrida victoria contra él varios meses atrás, algo me decia que lo iba a pasar mal. Y esta vez no decidí meterme en su Alekhine y me metí de nuevo con 1.f4! y a jugar... me planto con una buena posición en el medio juego pero empiezo a estar muy apretado de tiempo... Por entonces Bouzas al final ganaba en una partida sin muchas complicaciones, y Jesús hacia tablas en una partida igualada. Vuelvo a mi partida cuando empiezo a estar contra las cuerdas y tan solo me quedan 2 minutos y varios segundos para hacer 10 o 11 jugadas... y empezaba a sentirme entre en medio de la espada y la pared, y lanzé mi ofensiva contra el enroque blanco con Axh7, ya que tenia mínimo tablas si me queria plantar pero mi joven oponente no se come el alfil, con una idea muy buena... ya que tenia que entregar calidad forzosamente, pero la entrega fue más mortifera que de costumbre, y todo ello debido a la patetica coordinación de las piezas negras, y trás un error garrafal tenái mate en 3... que no desaproveché para llevarme mi sufrida victoria. Analizando después parecia que después del sacrificio de calidad, no habia ninguna variante buena para el negro, todas perdian debido a numerosos temas tácticos. Sin lugar a dudas mi nivel ha mejorado muchisimo y hace un par de años no tendría el valor de lanzarme de semejante manera y ahora entrego a como de lugar... Y ahora venian las idas de olla de Lozanus y Guisado, que no estaban algo entonados y los apuros les han jugado una mala pasada, pero a Lozanus se le fue la olla en plena apertura, dejandose un valioso peón que después pagaría con la derrota. Al final el ambiente respirado en el match ha sido muy agradable y sinceramente ha estado bien, pese el resultado. Sin duda después de hoy me queda claro que Marc Pozanco dentro de unos años llegará muy lejos, talento y inventiva no le faltan, mira si es díficil combatir con alguien del mismo estilo que tú y encima si juega más fuerte de lo normal. Otro aspecto fue el premio pichichi que me lo he llevado yo nuevamente imbatido (La temporada pasada fue Lozanus).

Bueno, después de tanto sufrir, el segundo equipo del Llinars parece que logra salvarse del descenso a costa nuestra, a la espera del resultado de los colistas antes mencionados, y esperar un desempate favorable. Al final todo acabó con un apretón de manos entre todos y ahora toca hacer maletas, esto se acabó! Después de más de 25 años el CE Montornés pone punto y final a un ciclo desde los inicios de la entidad con el Sr. Zamora, narrados por Pedro Mellado, hasta el paso de otros jugadores, y en especial a Joan Turón, a quien agradezco muchisimo que me haya enseñado un poco de su ajedrez, sus consejos y todo, que aunque parezca mentira me han servido de mucho, desde que empecé en este mundillo hace ya 9 años... y sigo igual que siempre jejeje. Recuerdo aquellos dias como si fuera ayer. Para acabar la mañana de hoy volvimos a ir los de siempre al Camionero a tomar algo acompañado de unas tapas y Lozanus daba lugar a un brindis con la frase que viene a continuacion: "Por todos estos años con vosotros, y por los buenos momentos"; Yo también me sumo a esta frase, porque es la pura verdad, han sido grandiosos todos estos años al lado de mis compañeros de club y sobretodo porque nunca me habia sentido tan orgulloso de defender los colores de mi club, por seguir estando con los mios, que cada ronda siempre saliamos con las risas, con los tipicos cabreos después de perder alguna partida, las florecitas que me lanzaba después de amasacrar a mis rivales, las frases celebres de Guisado, la impuntualidad de algunos que adoraban más su almohada que el ajedrez, y también los miticos POST-MORTEM SHOWS del retirado Estradivsky (GM?) y su inconfundible "TE VOY A DAR CEPILLAO!", las tardes con Manchón, Mellado, Lozanus y compañia jugando muchisimas partidas... entre muchas otras anecdotas que han hecho de este club en el cual yo he crecido y me he formado sea la ostia!!!! Numerosas partidas, larguisimas charlas, momentos muy divertidos, y muchas locuras que se han respirado en ese humilde club, y ahora quedan ahi guardadas bajo llave. Ahora tan solo quedan los recuerdos, los grandes momentos vividos, y un grupito de amigos, que siempre quedarán para hecharse una partida, y pasar un buen rato. Y como en todas las historias, hay que poner un punto y final, pero con la cabeza bien alta. (A ver si me voy a emocionar ahora, snif snif xD)

Y ahora cada uno le tocará decidir por su cuenta, si seguir o no este largo y apasionante camino del mundo del ajedrez... ¡¡POR MIS COMPAÑEROS Y POR TODOS LOS BUENOS MOMENTOS... VIVA MONTORNÉS!!

1. Carlos Giménez (1915) - Pau Gisbert (1992) 1-0
2. Esteban Peñalver (1884) - Josep Portoles (1975) 0-1
3. Alejandro Fernández (1870) - Alejandro López (1973) 1/2
4. Guillem Payeras (1841) - Josep Maria Duch (1968) 1-0
5. Iñaki Orio (1829) - Jordi Corretja (1919) 1-0
6. Ivan Montenys (1800) - Manel Andrés (1898) 0-1
7. Andrea Norte (1813) - Julián del Amo (1843) 1-0
8. Dani de Haro (1803) - Pau Boix (1840) 0-1

O caixa o faixa. Havíem d'evitar la derrota, o sinó baixàvem. Si empatàvem o guanyàvem, salvats. I el Sant Cugat B, amb el millor equip possible per intentar l'ascens. Nosaltres, amb els de sempre, intentant donar guerra per salvar la categoria. Tots els ingredients perquè hi hagués un matx intens. Com a anècdota, destacar les altres tecnologies d'algun jugador del Sant Cugat, no recordo quin, que portava uns regles de fusta amb les lletres i els números del tauler, per poder apuntar.

Després de la primera hora i mitja, el match era molt igualat, i sabíem que no seria gens fàcil. Jo mateix anava amb peó de menys, l'Esteban amb dos peons de menys, i les demés partides semblaven igualades. Després, el meu rival s'ha deixat caçar una torre, m'he quedat amb qualitat de més, i després he acabat aconseguint la victòria, 1-0. Després d'esmorzar un bon entrepà al Bar Grau, he tornat i havia perdut l'Esteban Peñalver, 1-1. En aquest moment, han començat a arribar alguns jugadors del Cerdanyola B i també del primer equip del Sant Cugat per animar el seu equip. L'Andrea, poc després, ha guanyat molt bé la seva partida (6 de 6!), i ens posàvem altre cop per davant, 2-1. Però l'Ivan Montenys, que semblava tenir guanyada la seva partida, s'ha complicat, ha canviat les peces, i ha quedat en un final perdut. Una llàstima, però imagino que era perquè quedessin tots els ingredients preparats per un matx emocionant.

De Haro s'ha acabat deixant uns peons, i finalment ha perdut la seva partida. Amb això, ens posàvem per darrere del marcador a les 13:30, i les partides que quedaven no pintaven gens bé. L'Iñaki Orio s'havia complicat la seva partida i semblava perdut, el Guillem Payeras tenia una partida que semblava que no anava a perdre, i l'Alejandro Fernández tenia un final de taules. Després de les taules de l'Alejandro, cap a les dues, quedaven només dues partides, els jugadors començaven a estar apurats de temps, i encara tot el resultat d'una temporada per decidir. I finalment l'Iñaki ha tornat a demostrar perquè li deien l'Atracador. Ha guanyat la seva partida, i deixava el partit amb empat al marcador, 3.5-3.5. Però el rival del Guillem Payeras ha perdut per temps, i hem aconseguit la victòria final. En fi, hem tingut molta mala sort en molts partits aquest any, que hem perdut per la mínima però podríem haver guanyat per tonteries. Però afortunadament, tota aquesta mala sort s'ha compensat en el moment que més ho necessitàvem, en la partida de l'Iñaki Orio.

1. Daniel Villodres (1831) - Blanca Rius (1700) 1-0
2. Alex Mata (1812) - Jaume Fargas (1700) 1-0
3. Cora Castellet (1774) - Joan Pomares (1700) 1-0
4. Adrián Jiménez (1728) - Armand Pairó (1700) 0-1

El Pont 6 – Banyoles “B” 2.

Malgrat “reforçar” el nostre “B”, que encara tenia possibilitats de pujar a Preferent, no ha estat possible sorprendre als experimentats jugadors de Pedret. Només en Jordi Muratet i la seva filla Alexandra han vençut, la resta punts pels locals.

Felicitar-nos de que el segon equip del Banyoles, que en principi sortia “a patir” en la categoria, ha estat lluitant per l’ascens fins la darrera ronda.

BLANES 6 VILOBÍ 2

Del Banyoles “C” No s’ha pogut confegir l’equip.

Banyoles “C”: No compareix – Dotze Castells “B” guanya.

Sant Gregori “B” 3 – Banyoles D 0.

Només tres jugadors per equip i tots els punts pels locals, i això que l’Adrià Reyes ha tingut a l’abast el mat “de la coz”. Be, el que importa es que el jovent gaudeixi del joc i vagin agafant experiència.

La temporada ha estat enriquidora en experiències i esperem que en el futur els nostres joves jugadors vagin aprenent, i ja coneixem la dita que sentencia que és amb les derrotes com més s’aprèn ....

Santa Eugènia “C” 4 – Banyoles E 0.

Pel Banyoles E podem repetir tot el que dèiem del D, però cal afegir un fet molt i molt rellevant: els quatre joveníssims jugadors, tots ells recent incorporats enguany al club, i que son : Martina Majó, Laura Sofia Moreno, Mariana Londoño i Jordi Sureda, han jugat tots els encontres, fet que posa de relleu, entre d’altres, dos circumstàncies molt valorades pel club: en primer lloc el sentiment d’equip que han aconseguit forjar, i en segon lloc la maduresa de tots ells en assolir el compromís de jugar tota la temporada sense cap absència. Punts no n’han sumat gaires, però segons com, han donat una lliçó a alguns dels grans.

Sort i felicitat a tots.