El casinet de la Creu alta, seu del S.C. Colon de Sabadell, avui estava aspectant i jo i molts dels companys que vam començar en aquest il•lusionant projecte, nervosos per sobre tot esta a l’alçada.
A partir de les 9 han començat arribar els jugadors de la UGA amb el seu president el Sr Pere Casajuana al front.
Ha estat alliçonador parlar amb el Sr Casajuana quanta experiència i sapiència d’escacs en una sola persona!
El encontre ha estat molt esportiu absolutament cap problema, disputadíssim, el resultat ho diu tot, la ultima partida d’en Cayetano Alonso havia de ser el 5 a 5 tenia un alfil de mes, pero escacs son escacs.
Els dos equips hem alineat el jugador “sorpresa” que evidentment no ha sorprès a ningú, nosaltres esperàvem al Miquel Illescas i la UGA esperava al Evgeni Agrest, realment ha estat un vibrant partida que s’ha tombat a favor dels nostres interessos, encara que no ha estat la primera en acabar, els primers han estat en Raul Omar i l’Alfred Rosich guanyant en Raúl Omar, de seguida ha posat l’empat al marcador la UGA guanyant la Olga Alexandrova al Perpi, taules del Omar Almeida i el Jose González i la victòria ja esmentada del Agrest del Agrest 2,5 a 1,5 el Michael Rahal ha perdut amb el Xavi Vila una partida que els que en saben, no pas jo diuen que com a mínim tenia taules, el gran càpita s’ha oblidat de las taulas i ha guanyat molt be al superlopez, els que entenen d’aquest joc també diuen que el Juanito Mellado ha estat molta estona al fil de la navalla però s’escapà de las urpes del Jordi Fluvià, bones victòries d’en Daniel Alsina i Joan Fluvià sobra Cristian Cruz i Amador Rodríguez això deixava el marcador en un 5 a 4 per la UGA amb la partida d’en Cayetano molt a favor però escacs son escacs i el demes tonteries, nomes taules i un sentiment agredolç, per una banda hem estat molt a prop, el resultat fa justícia al que hem vist, tampoc ves estat injust si ves estat al contrari...... Per altre banda tot i que hem perdut queda molt i segons la veu de la experiència (Casajuana) ningú no farà els nou punts i nosaltres estarem allà esperant .......

Ambient escaquístic de gala a la sala gran de Can Gorgs. Hi teníem els tres equips. El primer equip a Divisió d’Honor ha perdut dignament amb el Cerdanyola en una encontre bastant equilibrat de forces. El resultat: 6.5 pel Cerdanyola, 3.5 pel Barberà. Emoció i boniques partides han estat una tònica del matx. El segon equip a primera provincial, grup V ha guanyat per 7.5 a 0.5 al Terrassa “C” en un partit clarament dominat pels locals que han alineat fins a sis jugadors que han han entrat en formacions de Divisió d’Honor un cop o altre. Finalment l’equip “C” ha estat superat per la mínima 3.5 a 4.5 contra el Caldes de Montbui a segona provincial (grup segon de Barcelona)

Certament esperàvem fer un millor resultat contra el Cerdanyola i havíem presentat un equip força competitiu amb la incorporació del GM cubà Fidel Corrales que en el primer tauler ha signat taules amb el també GM argentí Fernando Peralta. Pels nostres han fet tres punts més en Jonatan Alonso (MI), l’Albert Gómez (MF) i en Francisco Javier García (MF). El Cerdanyola amb un equip compacte ens ha sabut superar. I ja està escrit al títol: ens falta pegada o “punch” com ha dit en terme pugilístic el nostre capità.. Ens falta gol. Ens falta arrencada. Però no ens falta il•lusió. No ens falta coratge ni moral. La primera victòria arribarà segur (tot i que aquest any està costant). Així doncs, des d’aquí, llenço un missatge d’ànim i d’esperança per al primer equip, perquè els escaquistes solem tenir un alt grau d’amor propi i busquem moltes explicacions pels mals resultats i ens mengem molt la mollera cercant raons i motius...Res d’això. El primer que aprèn un competidor d’aquest difícil art dels escacs és que ha de soportar estoicament les derrotes i que són inútils les lamentacions. El millor bàlsam contra les ferides és aixecar el cap i ser optimista. Ja ho hem demostrat moltes vegades. Recordem si més no la quantitat d’anys de lluita que ens va costar de pujar a Divisió d’Honor. I mireu, ara ja és la tercera campanya que hi juguem. A la tercera no ha estat la vençuda però ens hi anem acostant. Pensem que tal com he vist avui al Cerdanyola és un clar aspirant a estar entre les quatre primeres posicions. Per tant ja hem passat tres dels equips més forts d’aquesta edició. Ens costa d’arrencar...però tot arribarà. A la foto l’emocionat duel en el primer tauler ...i un atent espectador.

El Figueres “B” aconsegueix un valuós empat contra el Sant Andreu “B”

En la tercera ronda del “Campionat de Catalunya per Equips” el primer equip del C.E. Figueres ha perdut contra l’equip barceloní del Foment Martinenc per 6 a 4.

Excepte en el primer i l’últim tauler, l’equip del Foment era superior en ELO. Tot i això hi ha hagut algunes opcions de treure quelcom positiu del matx. Només el jove MC Victor Lillo, ha aconseguit la victòria per part del Figueres, i ja són 3 victòries en 3 partides. Per contra, Colls, Mundet i Josep Mª Lillo han hagut d’inclinar el seu rei, essent taules les restants partides. Després de les tres primeres rondes ha quedat demostrada la igualtat que hi ha entre un bon grapat d’equips, i per tant la salvació serà molt complicada i segurament no es decidirà fins a la darrera jornada. Només el Barberà no té encara cap punt, però hi ha 5 equips, entre ells el Figueres, que tenen un punt. La propera jornada visita Figueres el potent SCC Sabadell.

El Figueres “C”, a la Preferent de Girona sembla “abonat” a perdre per la mínima, i ho ha tornat a fer davant el Gerunda “B” per 4’5 a 5’5, en un matx on ha desaprofitat un 4 a 3 a favor.

A la categoria de segona territorial, el Figueres “D” ha obtingut una nova victòria davant  el Gerunda “E” per 5’5 a  2’5. Ha estat un matx on l’equip visitant s’ha presentat a jugar amb nomes sis jugadors (de vuit) i això ha estat decissiu per a aconseguir una còmoda victòria que permet optar a les places d’ascens, doncs ocupa la segona posició empatat amb el Vidreres.

A Tercera territorial, el Figueres “E” ha vençut en el duel empordanès al Dotze Castells”C”, a Llers per 1 a 3.

Els enfrontaments de la propera setmana seran:

Divisió d’Honor =  Figueres – SCC Sabadell

Segona Divisió =  Cerdanyola Mataró - Figueres “B”

Preferent Gironina = Guixolenc - Figueres “C”

Segona Gironina =  Figueres “D” – Olot “C”

Tercera Gironina = Els Palaus - Figueres “E”                                                                                   

CONGRÉS 6,5-TORDERA 3,5
CONGRÉS B 5,5-IDEAL CLAVÉ B 2,5

Avui les coses han sortit de cara; ja que els dos primers equips del club ens hem imposat, amb suficiència, als nostres encontres.
L'A rebia al Tordera en un matx que s'esdevenia vital de cara a la permanència i si la setmana que ve doblega al Cornellà, aquesta quedaria a tocar de dits.
De seguida s'ha encarat el duel, imposant-se la lleugera superioritat que presentàvem a l'alineació. Destaquem la victòria...d'en Llopis! Si la setmana passada trencava la seva estadística (13 taules seguides) amb una derrota, en aquesta ocasió ha pogut assaborir la victòria. En Fermí Tejero sembla que li ha pres el relleu, ja que ha signat l'empat en les tres rondes, mentre que en Sadurní continua puntuant al desè tauler, avui ha afegit mig punt més a la seva conta particular i amb dos punts és un ferm candidat a l'Alekhine. Pel que fa al mestre Rubén, avui no ha pogut puntuar ja que el rellotge no l'ha permès encarar de manera del tot precisa l'aferrissada defensa del potent primer tauler dels del Maresme. Victòria contundent i merescuda del nostre primer equip que cada dia compra més butlletes per jugar una temporada més a Primera Divisió i treure's finalment l'etiqueta d'equip "ascensor".

Similar ens ha anat als del B. L'Ideal d'en Clavé presentava un conjunt sensiblement superior al nostre, que està cridat a acabar la temporada lluitant per les posicions d'ascens, tot i que avui, o no han tingut el dia, o nosaltres hem estat força encertats. He experimentat la sensació de ser el primer en acabar; per una banda et treus la pressió del damunt i et pots dedicar a observar la resta de partides, però el neguit es manté present fins que el matx no està matemàticament sentenciat. Poca història ha tingut la meva partida, on el meu adversari s'ha deixat una peça neta, tot sortint de l'obertura, sense cap mena de compensació, havent d'abandonar. És una situació gens agradable que a la gran majoria ens ha tocat experimentar en alguna ocasió. Al meu costat, en Jordán també gaudia de peça d'avantatge des de ben aviat, ja que el rival ha comès un error de càlcul en un intercanvi; la partida ha seguit una bona estona, de fet ha estat de les darreres en acabar, si bé mai hem arribat a patir pel punt. Poc després de la meva victòria, en Sorribas s'imposava amb una bona maniobra d'atac a l'enroc, mentre que el presi ha comès una imprecisió abans d'entrar al final, quan creia que tenia les taules garantides, que li ha costat el punt. 3 a 1, amb en Viñals, que aquest any està imparable, imposant-se contundentment al cinquè tauler, victòria que s'ha confirmat pocs minuts més tard. Quedaven tres partides en joc i el mig punt definitiu ha tardat una mica en caure, si bé mai hem arribat a patir massa. La partida d'en Bañón pintava malament, amb qualitat de menys i sense contrajoc, mentre que en petar duia un peó d'avantatge, després d'un canvi de dames molt prematur. Al sisè tauler en Moranta disposava d'una posició igualada que feia tota la pinta d'acabar en taules. Finalment en Bañón havia d'inclinar el rei; fent esperar una setmana més la seva estrena, mentre que en Petar no ha jugat de la manera més precisa possible i s'ha hagut de conformar amb les taules, que han estat molt ben rebudes per tots nosaltres, tot i que ell no es mostrava gens satisfet ;). Ja amb tot el peix venut, l'Antoni Moranta ha guanyat el final de torres després d'una interessant ruptura pel flanc de dama, sumant la seva segona victòria consecutiva.
Després d'aquesta victòria, la tercera consecutiva, tenim l'obligació de començar a mirar cap amunt, pas a pas, com sempre. Diumenge vinent ens desplacem a Cerdanyola del Vallès per enfrontar-nos a un conjunt jove que pot sorprendre a més d'un.

El C no acaba d'arrencar aquesta temporada; encara bo que els homes d'en Xavier han pogut esgarrapar mig punt vers un rival a qui superaven per ELO; segons el capità de l'equip D, el mediàtic M.A.González, aquests problemes es donen perquè aquesta temporada juguen sense ànima; autoconsiderant-se ell mateix l'ànima en qüestió, avalat per la innumerable quantitat de temporades que portava col.laborant, de manera força exitosa, amb el C.

Hoy el Olot nos ha ganado con claridad y sin traer el teórico equipo titular. Tan solo en algunos instantes ha aparecido -a lo lejos- la posibilidad de empatar; quizás he sido algo optimista al valorar la situación.

La primera partida en acabar ha sido la mía en el tablero 10, con victoria para nosotros.

Poco después Randazzo ha firmado tablas y Jaume Franch ha perdido, dejando las cosas con empate a 1,5. A partir de aquí todo han sido especulaciones cogidas con pinzas ya que nos hacía falta puntos donde quizás no se pudieran sacar.

Lo siguiente ha sido la victoria de David Rueda, bastante importante para la moral del equipo y la suya ya que ha vuelto a ganar -y a jugar bien- después de 2 partidas poco afortunadas. La partida ha sido en su estilo de siempre, al ataque, y a falta de analizarla solo puedo decir que tanto él como Mónica Vilar han dado espectáculo.

Con 2,5 a 1,5 a nuestro favor seguíamos teniendo el match perdido: había peor varias partidas y solamente en 2 se podía aspirar a ganar.

A continuación han perdido David Leiva, Martín, Jorge Iglesias y Toni Leiva, y ya solo hemos sacado 2 tablas más (Severri y Garcia Riera).

A destacar el espíritu de equipo y muy especialmente hoy el de los que han intentando forzar partidas en posiciones donde dificilmente había algo más: Toni, Garcia y Severri.

La semana que viene nos las vemos con el Tordera en nuestra auténtica liga. Desde aquí ánimo a todo el equipo y a ponerse las pilas para traernos la victoria.

ARAGONES 5 SANTA EUGENIA 5 dif. Elo
1 ARSHAD, FATOLLAH 2472 -+ 1 BURGOS, CARLOS 2323 149
2 GARCIA-CONESA, GREGORI 2279 ½ 2 CASANELLAS, LLUIS 2281 -2
3 MONEDERO, JOSEP 2180 ½ 3 SABRIA, POL 2264 -84
4 VILLARES, JOSEP M 2175 0-1 4 SORROCHE, JOSEP M 2251 -76
5 DOMINGUEZ, CECILI 2170 0-1 5 VIDAL, ALEX 2170 0
8 BATALLA, JOSEP 2159 1-0 6 SUITA, NEMESI 2154 5
9 CATALAN, ENRIC 2144 1-0 7 SERRA, JORDI 2153 -9
10 SERRATE, ANTONI 2134 1-0 8 DIAZ, JORDI 2105 29
11 LOPEZ, ANTONI 2126 1-0 12 GARCIA-CASTANY, GAL.LA 1975 151
12 RUIZ, ANTONI 2097 0-1 14 BONAVIA, FRANCESC 1896 201
2193,6 2157,2 36,4

Mati tranquil al Centre Aragonés de Barcelona. Finalment, ens em quedat cadascun dels dos equips amb mig punt; encara que semblava, durant una bona estona, que es podia donar una victòria visitant; que no s'ha acabat de concretar.

Si ens fixem en els aspectes positius, ens trobem en que tenim un jove de 17 anys, Francesc Bonavia, que a mida que avancem en el per equips; es va trobant millor. Les dos darreres partides, les ha fet amb jugadors que li treuen 200 punts d'elo i no afluixa. Diumenge passat va aconseguir un meritori empat i avui ha plantejat una partida amb molta empenta, i ha trobat fins i tot, molta serenor, per traduïr en victòria l'aventatge que tenia.
Alex Vidal també ha fet una partida molt seriossa. Tenint en compte que duïa les peces negres i jugava davant l'experimentat Cecili Dominguez, ha jugat molt concentrat i ha aconseguit una bona victòria.
Ha estat tota una sorpressa que no vinguès el primer jugador de l'equip local.
Josep M Villares ha fet un plantejament defensiu bastant sòlid, però un parell de jugades dubtoses, han decantat la partida a favor del cronista.
Lluis Casanellas no s'ha pogut resistir a l'oferiment de taules en la jugada 15. Aquesta dita de 'més val un ocell en mà, que ...' és per alguna cosa.
Pol ha fet una bona partida, fins al final. Que no ha pogut trobar el 'cami cap a la victòria'; quan tenia molt a favor.
Que es pot dir dels companys que avui no han puntuat? Doncs, que no sempre es pot guanyar. I no miro a ningu; eh, Jordi? Queden molts diumenges, i ja farà falta que estiguem més entonats en altres ocasions. Avui, crec que la teva preciossa filla que acaba de nèixer, Estel (adjunto la seva foto), no haguès jugat pitjor el final de partida. Aquest tema de cóm jugar les partides que estàn guanyades, però que el teu adversari no abandona; és digne d'estudi.
Jordi Serra ha jugat bastant bé, però l'Enric Catalàn s'ha esforçat en mantenir viva la partida, i al final, ha aconseguit endur-se el punt.
Desprès de tres rondes, tenim la meitat dels punts. Anem bé; però tot està encara per fer. La setmana vinent vindrà a Girona l'equip de Peona i Peó. A veure que fem.
Qui no para de fer coses és la cantera del Santa Eugènia. En els darrers provincials de Girona per edats, s'ha competit en general bé. I diversos companys han aconseguit la classificació per a la final d'edats de Catalunya:
En femeni, Gal.la García-Castany, Cristina Vidal, Maria Vidal i Natàlia Suita poden ser les nostres representants a la final.
En masculi, Alex Vidal serà el nostre representant. Espero no deixar-me ningù.
La setmana que vé, més. Salutacions des de Girona.
Josep M Sorroche

EL BANYOLES  PUNXA A CASA I  ELS FILIALS HO FAN PROU BE EN ELS DESPLAÇAMENTS.

A SEGONA DIVISIÓ EL PRIMER EQUIP DEL BANYOLES ES VEU IMPOTENT DAVANT DEL SANT JOSEP.

 Segona Divisió:

Banyoles 1,5 – Sant Josep 8,5.

Primera i suada victòria de l'equip de Sants, contra un rival d'elo clarament camuflat en la majoria de taulers, com ja es va demostrar l'any passat, quan va arribar (com nosaltres) al playoff. Fins les 13h, com ve sent habitual, no s'ha decidit el matx. I això que fins llavors en algun moment les coses han pintat lletges per als locals. El dia començava amb 0-1 en la partida Font-Gutiérrez, i al cap de poca estona em trobo amb una petició de taules en un final lleugerament favorable; i una hora d'avantatge al rellotge. Total, que m'he passat quasi una hora rondant a veure si els companys decantaven el matx a favor per acceptar. Però passava el temps (el meu també, clar) i no hi havia encara seguretat de guanyar el matx. Total, que ha tocat seure i jugar. Però a partir d'aquell moment, s'han succeït els punts dels locals: Carlos Vargas decidia en una posició d'atac de les que li agraden, i quasi al mateix temps ho feien Xavi Serrano, Guerrero i Baeza. Un 4-1 que encara no assegurava res. Però Pedro Serrano finalment ha tancat a favor un final que poc abans s'havia complicat. I amb 5 a 1 al marcador, s'han succeït les taules (Manolo Vargas, Rubén Martín, finalment també la meva i Albert Sánchez. Bona jornada doncs per a les parelles de germans Serrano i Vargas (3,5 de 4) i en general per a l'equip, que avui ja s'ha mostrat més fi a l'hora de gestionar el temps, que en les primeres rondes ens va jugar males passades. Queda molt campionat, però la victòria d'avui almenys sembla allunyar fantasmes.

Destacar per últim el caliu creat un cop més al Casinet d'Hostafrancs, amb 10 equips i 68 jugadors, sota la bandera de l'esportivitat (avuí sí). La setmana que ve veurem si el factor Carnaval afecta el rendiment dels jugadors...

Avui, hem tornat a puntuar! I ja portem dos punts! A més a més, al meu germà, al Ezke i a mi no ens ha calgut agafar el metro perquè el pare del Ezke ens ha portat al St. Martí en cotxe. Quan hem arribat ja hi era tothom excepte el Campderrós que ha trigat una mica més a venir. L’Enric ha cantat la nostra alineació (en el bon sentit de la paraula), hem anat ocupant els nostres llocs a mesura que ens cantava i el seu delegat ha anat pitjant els rellotges.

El Dani ha estat el primer en acabar, vencent mitjançant un Axh7+ poc després d’haver completat el seu desenvolupament.

Uns cinc minuts després, el Rafa Vela ha fet unes taules, amb la seva impressionant i ja molt habitual velocitat de joc, en un final d’alfils on ell tenia el dolent i el rival el bo, però que els entesos de la sala han dit que era de taules. La cosa tenia bon aspecte, perquè l’Ezke tenia peó de més en un final i el Campderrós estava ‘’guanyat’’ (però això mai no es pot dir fins que no es signa), a l’Enric se’l veia bé i l’Aníbal estava igualat. En aquest moment, el Sergi, rival de l’Ezke, li ha demanat taules i l’Enric en veure que l’Ezke li deia alguna cosa, s’ha aixecat com una exhalació, ha mirat la partida del Campderrós i amb el seu providencial criteri ha dit ‘’No!’’, perquè havia vist que el rival del Campderrós havia trobat un recurs. I és que ‘’El retorn del delegat’’ (frase del Frederic) és molt cert.

L’Oriol ha perdut contra el jugador temut per l’Enric, el Carmona, un excel•lent jugador segons el que m’ha dit després al metro de tornada cap al club.

L’Ezke, per la seva banda, tampoc no ha decebut en el seu debut amb el ‘’B’’, ha acabat resolent el seu final lleugerament millor amb molt d’ofici, sempre mirant de reüll les altres partides.

Quant al Campderrós, un altre debutant en l’equip, ha tingut la mala sort que el contrincant ha vist el recurs tàctic i ha arribat, al cap d’unes jugades, a un final d’alfil i tres peons contra torre i tres peons (els peons en les mateixes columnes i lligats, suposo que ja m’enteneu), on no està clar si amb un joc precís s’haguessin pogut forçar les taules. Finalment, la torre ha estat canviada per un alfil i un peó i la partida ha caigut en favor del St. Martí.

Abans que acabés aquesta partida, ha passat una altra cosa transcendental. El meu rival Edu tenia una posició en què jo no tenia més recursos que repetir jugades i comptava, des de feia estona, amb trenta i pico segons al rellotge, mentre que ell tenia més d’una hora. Però, com que anàvem 2’5 a 2’5, l’Enric tenia qualitat de més i el José conservava una posició molt igualada, el meu rival no podia fer taules, necessitava la victòria. Aleshores, després de molt dubtar i que el José fes taules, l’Edu ha decidit no repetir i anar a per una jugada (que jo tenia prevista) i he mogut ràpidament. Però immediatament després, ha fet un sacrifici de cavall que m’ha provocat un fort ‘’shock’’. Tan és així, que a la següent jugada m’he quedat amb un segon al rellotge i he mogut quasi sense temps per calcular res. La partida del nostre delegat, ha desembocat en un final de torre contra cavall que Enricanovic ha resolt amb una magnífica tècnica, anotant-se la victòria. Amb la meva partida, he patit molt (amb el meu temps pròxim a esgotar-se, incomptables vegades) però he acabat vencent.

D’aquest matx cal destacar, sobretot, la actitud lluitadora del Sr. Edu Arilla, molt digne rival i delegat del St. Martí que ha mirat pel benefici del equip i ha anat per una línia bastant desesperada, però que apunt ha estat d’enxampar-me. També, com no, l’altre heroi d’avui, l’Enric, que amb la seva decisió i la seva lluita fins al final, ens ha permès sumar la nostra segona victòria.

Posteriorment, hem anat al club a fer un pica pica, amb els nous fitxatges recén arribats de Georgia inclosos, que jugaven a l’ ‘’A’’, gent molt agradable i divertida. Però això, suposo que formarà part de la crònica de l’equip A escrita pel company del club Marc López.

"GRAN JORNADA AJEDRECISTICA EN CAN PANTIQUET"

Empezaba la mañana con unos atronadores ruidos del despertador y llamadas telefonicas que me advertian que no tenia tiempo ni para desayunar tranquilamente, si te duermes 5 minutos más de la cuentas... ¡Zas en toda la boca! xDDDD Un vaso de leche bien caliente y hechando fuego camino a Mollet junto a Juanma Bouzas con destinación Can Pantiquet... Correspondencia con el Granollers-Canovelles "A",nuestros filiales "D" y "E", y ningún bar o pasteleria en condiciones para pegarse un buen desayuno... En el centro civico de Can Pantiquet se llegaron a disputar 4 matches, debido a que dos equipos locales tenian descanso gracias a Mister Vacante!! El primer equipo volvió a ganar con autoridad e imponiendo su superioridad en todos los tableros, aunque alguno ha sufrido bastante. El primer punto cayó de la mano de Josep Maria Salvans que tras una apertura poco clara acabó imponiendose gracias a la actividad de sus piezas. Un servidor cosechó una victoria explosiva en modo posicional, debido a una apertura deficiente de mi oponente del cual no pudo levantar cabeza. Más tarde Joaquin Navajas lograba un tercer punto pero con más faena, para evitar algunas trampas. El cuarto puntó lo hizo Joan Turón, castigando las imprecisiones de su rival, que quedó estrategicamente perdido. Guillem Garcia fue el gran sufridor de la jornada ante un oponente que le fue cambiando las piezas y llegar a un final de torres que no pintaba para ganar, aunque jugó con los peones retrasados y logró tener un peón de más, que decidió a nuestro favor. Es más, según él hizo un "ataque de minorias", replicando mi "ataque de mayorias" o "stampida attack" cosechado en la primera jornada. Juanma Bouzas era el sexto punto en una partida con igualdad pero un fallo desastroso dejó al rival con dos peones de menos, y luchó para volver a la partida, en vano. Pasado el mediodia aun quedaban dos partidas... y regresaron el equipo "C" con victoria total a domicilio, contra el SCC Sabadell "J". Mientras tanto el sector "nos encanta jugar y tirarnos 5 horas para dar mas emoción" luchaba en partidas favorables pero que aun no se decidieron hasta al cabo de una hora, con las correspondientes victorias de Cristina Pérez en una partida de ataque (Atacar o atracar? Esa es la cuestión) y el final de torres eterno de David Raya con varios peones de más que acabó ganando después de rellenar casi las 90 jugadas de la planilla. El equipo "D" acabó empatando 2-2 contra el Mollet "F" con victorias de Oscar Barroso y Enric Folch, mientras que el equipo "E" perdió 3-1 contra el Mollet "E", destacando la única victoria del veterano Angel Boixader.

Una gran mañana la de hoy, en la que no faltaron partidas interesantes, emocionantes, sufridas, unas buenas risas y una buena piña de gente que nos acabamos reuniendo, esperando impaciente los resultados de las últimas partidas. Al acabar aprovechar para hacer una foto de familia de todos los equipos, a falta de los integrantes del equipo "B" que fueron a batallar a tierras montañosas, dónde les esperaba el Sant Llorenç de Savall...¿que pasó?

Otra victoria más, otro paso más hacia el ascenso. El próximo domingo jugamos en casa contra vecinos del Bigues i Riells, quienes no se han estrenado en el marcador... El segundo equipo se las verá contra el SCC Sabadell "F", con la necesidad "urgente" de puntuar, si no se quieren ver en zona de descenso. Según ciertos rumores y jocosas apuestas puede haber carnaval!!! Carnavalera, baila pa' olvidar tus penas con mi trompeta... lalalala xDDDDD

Están que salen los gracienses este año. En todas las categorías que juegan tienen posibilidades de ascenso y en división de honor con los fichajes de la familia Illescas de ganar el título. Hoy nos han dado un severo repaso, pero normal si atendemos a la lógica del elo: un par de dosmiles, otro de pseudos, dos albóndigas, un sub-14 en progresión y cerrando con un submarino nuclear. Poco podía aspirar el modesto Agustí "B" y efectivamente, un punto para salvar el honor y gracias. Menos mal que hemos coincidido con el ruidoso y pintoresco equipo del Barceloneta "B" (que también se ha llevado un rapapolvo) y las penas con sonrisas son menos penas. Esmerado servicio de Bar con la Sra. Magda y local en excelentes condiciones para competir, piezas de madera, calefacción y sala de análisis: Un campo cinco estrellas.

Un saludo J. Robla.

Foto 1: tablero 4, 5 y 6.

Guixolenc 2 - Banyoles “B” 6.

EL BANYOLES “B” ES SITUA EN LLOCS DE PRIVILEGI.

El Banyoles “B”, que, con diem cada setmana, enguany és un equip molt compacte i compensat, no ha tingut dificultats per imposar-se a un vulnerable Guixolenc “B”, candidat a perdre la categoria.

En el tauler 1 Juli Zamora ha guanyat a Saül Domenech; en el tauler 2 Guillem Turró, amb una apertura defectuosa, ha perdut en front de Andreu Marti, Jordi Muratet en el 3 s’ha imposat a Jordi Valladares; en el 4 Josep Bartis ha guanyat a Manel Romera; en el tauler 5 Alexandra Muratet s’ha imposat a Sergi Gravalosa; en el 6 Jordi Chalmeta s’ha imposat a David Gallego; en el tauler 7 Júlia Muratet guanya a Rodrigo Iglesias i en el darrer tauler Olga Carmona perd davant de David Iglesias.

MOLTES BAIXES I RESULTATS ESPERANÇADORS.

Grup I:
Banyoles “C” 1 - Els Palaus “B” 3
Olot “D” 2 - Banyoles “E” 2

Grup II
Salt i Girona “C” 2 - Banyoles “D” 2

El Banyoles “C” ha jugat a casa amb nomes 3 jugadors. Manel Compte en el primer tauler ha tingut una partida amb alternatives, i que al final ha acabat perdent. En el tauler 2 absència de Oriol Capdeviula, que finalment no ha pogut venir. En el tauler 3 Jordi Ponsi ha acabat signant taules quan en tot el matx ha anat per davant. Finalment, en el darrer tauler taules molt meritòries de la N. Masó, “la Sireneta”, que avui s’estrenava defensant els nostres colors, a més a més, signades davant del experimentat Francesc Soler a qui m’ha complagut especialment saludar.

El Banyoles “E” amb només dos jugadors (pare i fill Veciana) ha marxat cap a Olot, per enfrontar-se amb el Olot “D , per tant el resultat de 2 a 2 esdevé excel•lent en funció de la situació. Felicitats als “Veciana” que s’han imposat a Ferran Pagès i Pau Romero.

En el segon grup de Tercera, el Banyoles “D” ha estat composat per tres jugadors. Derrota de Isaac Fusellas en el primer tauler a mans de Lluís Victòria i victòries de Vidal Ribugent davant del veterà Artur Antunes i el jove Dani Perez també s’ha imposat a Bernat Rodriguez. Al final un 2 a 2 amb regust a victòria.

Fins la setmana que ve.

Josep Gonzalez 1880- Luis del Barrio 1788 1-0
Marçal Morell 1824- José Romero 1764 1-0
Jordi Johé 1821- Angel Pablo Claver 1700 1-0
Razvan Arisanu 1816- Marcelino Palmero 1-0

Bon resultat altre cop contra un rocós Blanes, que ens acosta una mica més, encara que n´estem molt lluny, a l’ascens. Cal ser prudents però, perquè hi ha d’altres equips amb ganes i fàcilment podem tenir un “susto”. Avui però ha anat bé. Hi havia a priori molta diferencia d´elo, que només s’ha vist a primera vista, en la victòria en 11 moviments d’en Jordi. Així amb un punt des de molt aviat, semblava que els problemes vindrien pel 2on i 4art taulell, doncs al primer en Gonzalez després d’una caòtica sortida comptava amb avantatge de torre. De totes maneres tot i semblar igualades en un principi, en Raz i en Marçal han acabat guanyant, i amb cert espectacle: sacrificant dama per dos torres i posició guanyada en Razvan, i canvi de torre per alfil i mat en poc, en Marçal. Ha valgut la pena seguir les dos partides i veure la seva evolució a base de comentaris i discussions. Mentrestant, tot i la torre d’avantatge en Josep es complicava (o li complicaven) la vida. Al final ha pogut escapar-se de la pressió d’en Luis i fer valer la fitxa de més.

VILOBÍ “B” 2,5 – GERUNDA “F” 1,5

Alberto Garrancho 1700- Alex Pelaez 1713 1-0
Guillem Navarro 1700- Eudald Planella 1713 1-0
Joan Vinyoles 1700- Pol Ros 1700 1-0
Ester Mató 1700- Joan Cornellà 1-0