Ronda 7
Actualizado con fecha: 17/03/2009 00:34:48
Resultats de la Ronda 7 (15/03/2009)
Divisió Honor
FOMENT 4'5 - 5'5 MONTCADA
SABADELL SCC 7'5 - 2'5 ATENEU COLON
BARBERA 3 - 7 TERRASSA
CERDANYOLA VALLES 5 - 5 SANT ADRIA
UGA 7.5 - 2.5 FIGUERES
EL FIGUERES “A” PERD CLARAMENT AMB LA UGA PER 7’5 –2’5
A la setena ronda de la Divisió d’Honor, el primer equip del C.E. Figueres ha perdut en el seu desplaçament a Barcelona davant la U.G.A. per un clar resultat de 7,5 a 2,5. El conjunt barceloní era superior en ELO en tots els taulers excepte en el primer i no han donat cap opció ni d’empatar, tal i com sí que es va aconseguir la darrera temporada. Cal destacar la victòria de Carles Barrera en el darrer tauler i les taules de Víctor Lillo davant la MI Olga Alexandrova, cosa que fa que es mantingui invicte després de 7 rondes. A la classificació general, el Figueres té un punt en set partits, i continua empatat en els darrers llocs amb l’Ateneu Colon i el Barberà, que justament s’enfronten en la propera jornada. La salvació està més renyida que mai. El Figueres visitarà la propera setmana l’actual lider, el Montcada.
Els resultats individuals han estat:
|
1 |
GONZALEZ , JOSE GM 2568 |
½-½ |
CAMPOS , JAVIER GM 2579 |
1 |
|
2 |
ALSINA , DANIEL MI 2482 |
1-0 |
CUADRAS , JORDI MF 2380 |
2 |
|
3 |
FLUVIÀ , JOAN MI 2513 |
1-0 |
COLLS , EMILI MC 2308 |
3 |
|
4 |
FLUVIÀ , JORDI MI 2467 |
1-0 |
PIJUAN , MANEL MC 2298 |
4 |
|
5 |
VILA , XAVIER MI 2462 |
1-0 |
SERRA , JORDI MC 2278 |
5 |
|
6 |
ALEXANDROVA , OLGA MI 2405 |
½-½ |
LILLO , VICTOR MC 2277 |
6 |
|
7 |
ROSICH , ALFRED MF 2406 |
½-½ |
MANERA , JOSEP 2273 |
7 |
|
8 |
BAÑOS , OSCAR MC 2315 |
1-0 |
MUNDET , JAUME MC 2246 |
8 |
|
9 |
MESTRE , HECTOR MF 2353 |
1-0 |
LILLO , JOSEP Mª 2243
|
9 |
|
10 |
IBAÑEZ , EDUARD MC 2335 |
0-1 |
BARRERA , CARLES 2225 |
10 |
Primera Divisió (I)
SANT ANDREU 7 - 3 TARRAGONA
COMTAL 6 - 4 REUS DEPORTIU
ANDORRA 4 - 5 SANT BOI UNA PARTIDA AL COMITE
GERUNDA 9 - 1 SANT FELIU
BCN-VULCA 5 - 5 TRES PEONS
Primera Divisió (II)
SANT MARTI 5 - 5 OLOT
SITGES 6'5 - 3'5 TORDERA
LLEIDA 8 - 2 CORNELLA
BALAGUER 5 - 5 CONGRES
LIRA 3'5 - 6'5 BARCELONETA
La Lira 3,5-Barceloneta 6,5
El Barceloneta guanya a La Lira
7 ó 8 anys després de la polèmica victòria del Barceloneta
davant La Lira que li va donar l'ascens a segona catalana (allò va acabar al
tribunal català de l'esport...), els dos equips tornaven a enfrontar-se. Però
ara la situació era molt diferent. Aleshores jugàvem per l'ascens a segona
catalana, ara ens enfrontàvem a primera divisió; és a dir, dues categories més
amunt. Un senyal evident que ambdós equips hem millorat des d'aquell llunyà dia
de principis del segle 21.
I una altra diferència ha estat l'esportivitat que hi ha hagut avui.
El Barceloneta ha vingut amb l'equip al complet per primer cop en tota la temporada, senyal inequívoc que sabien de la importància de l'encontre. Nosaltres també n'érem conscients. Malgrat això, no hem pogut comptar amb el nostre primer taulell i això ha comportat pujar tots un taulell amunt. La bona notícia era que això ens donava una configuració d'equip com si jugéssim fora de casa, on hem guanyat tots els encontres. La mala notícia, a banda de l'absència d'un jugador tan important, era que no havíem pogut preparar les partides adequadament ja que ens assabentàvem de la seva absència a les sis de la matinada, quan ja tots havíem preparat la partida amb el color equivocat.
La primera partida en acabar ha estat la meva contra Principal, on hem acordat taules. A partir d'aquí s'han anat succeïnt derrotes, taules i victòries vàries que han deixat el marcador en 3-3, però sempre hem anat per darrere. Faltaven per acabar els taulells primer, tercer, sisè i vuitè. Però aviat els dos darrers també han perdut. El nostre vuitè taulell ha patit especialment el problema de no poder preparar la partida adequadament; en canvi, el seu rival duia preparat fins a la jugada 21!
En resum, a la una ens posaven el 5-3 i no semblava que poguéssim guanyar cap de les dues partides que quedaven. I així ha estat, Toni Leiva ha acabat perdent al primer taulell. El seu germà ha aconseguit salvar mig punt en un final inferior. En resum, 3,5-6,5 a favor del Barceloneta. Això els dóna moltes possibilitats de salvar-se ja que la setmana entrant reben l'Olot (ara en llocs de descens) i, tot i perdent, tenen molt millor desempat que nosaltres i el Cornellà. La Lira haurà de continuar lluitant per sumar com a mínim mig punt més, sobretot després de l'empat del Congrés a Balaguer, la qual cosa els deixa amb mig punt d'avantatge respecte nosaltres.
Jaume Franch (La Lira)
SANT MARTI 5 - 5 OLOT
L’any 1993 vaig anar a jugar el meu
primer open internacional que a la vegada eren les meves vacances d’estiu.
L’open triat va ser Olot i sorprenentment quan vaig trucar per apuntar-me em va
dir l’organitzador que m’esperaria amb el cotxe per portar-me a la pensió que
ell mateix m’havia trobat. Aquella persona era el Carles Vicente, que va complir
el que em va dir. I jo pensava que si tractaven així els desconeguts que a més
no eren gaire bons, què farien amb els mestres. Vaig repetir tres anys seguits
fins que el torneig va desaparèixer. Si al tracte magnífic s’unia l’exuberant
natura de la Garrotxa i les excursions que organitzaven pels matins pels foranis,
era quasi impossible no repetir. I avui recordava això perque jugàvem contra
l’Olot. En començar els hi he regalat el nostre llibre de l’aniversari del 2004
per crear bon ambient. Nosaltres teníem millor equip als darrers quatre taulers,
però aquest any ho estem fent exageradament malament tots els jugadors i per
això els equips van tan malament. Han començat fent taules el Marc Sánchez, que
ja és primer tauler virtual, i l’Ezequiel Sánchez, fent el mateix resultat poc
després l’Imar. Més tard ha guanyat el Pau i darrera d’ell el Lluís, perque no
el superi en elo. Ha fet taules també el F. Núñez, després de no jugar cap
partida durant dos anys, en un final de peça de menys per tres peons, fins que
el rival s’ha quedat amb l’alfil però sense peons. Més tard he guanyat jo una
partida on el rival m’ha entregat massa material i no ha aconseguit res a canvi.
La cosa pintava bé ja que anàvem 5-2 i amb unes taules ja guanyàvem el punt,
però hem perdut les tres partides. L’Òscar tenia un peó passat en contra que ha
acabat coronant i el David ha perdut un final de dames amb peó de menys que
semblaven taules. Quedava l’Éric que defensava un final de torre i dos peons
contra dama i peó amb els peons bloquejats. Semblaven taules però el rival ha
demostrat que es podia guanyar i així ho ha fet emportant-se el mig punt cap a
Olot. L’equip B ha jugat amb el líder del grup i ha perdut 7-3. L’equip rival
era molt superior a tots els taulers. Han guanyat pel Sant Martí el Manel Riera,
que han 5 de 7 està pujant 30 punts, el Fernando Poyato, que amb 4 de 7 està
pujant 15, i el Javier Carmona, que amb 5 de 6 està pujant 34 punts, i 35 més
del Escolar. No tothom va malament. L’equip C s’ha complicat la salvació ja que
ha perdut per la mínima amb el Maragall B, a pesar que els rivals portaven 7
jugadors. La propera setmana descansa i caldrà agafar forçes per la darrera
ronda. L’Equip D ha perdut 7 a 1 mentre que el E ha asolit el quart punt que li
dona la salvació pràcticament assegurada. Cal dir que a pesar que el Contal E
estava quasi baixat, car no havia aconseguit puntuar, ha portat un equip
complert sense cap baixa. L’equip F avui descansava.
Ll.
BALAGUER 5-CONGRÉS 5
TRES PEONS C 4-CONGRÉS B 4
EL PRIMER EQUIP ACARONA LA PERMANÈNCIA I EL B S'ALLUNYA DE L'ASCENS EN UNA JORNADA D'EMPATS
Dos empats que deixen un regust molt diferent. El primer equip s'ha desplaçat fins a la localitat lleidatana de Balaguer. Avui era necessari rascar, ja que el grup està molt igualat; veient les formacions d'ambdós conjunts, s'havien de treballar les victòries per sota, com així ha estat, i mirar d'esgarrapar el que bonament es pogués als primers taulers, unes autèntiques màquines dels escacs.
Sadurní, Bielsa i Alonso amb les seves victòries compensaven
les derrotes als primers taulers d'en Llopis, l'Oliver i en Pere Martínez, qui
avui no ha pogut continuar amb la seva ratxa. En Sagués feia taules al setè
tauler, mentre que en Fermí Tejero aconeguia un meritori empat davant d'en Jordi
Coll. Impressionant la solidesa del quart tauler congressista, que altres anys
destacava més per l'espectacularitat en les seves partides i enguany està
assegurant empats contra jugadors potents que són molt útils pel nostre conjunt
compacte, més donat a guanyar els matxos als darrers taulers. Amb el 4-4 en
Salvo ha treballat de valent per aconseguir la victòria, assegurant l'empat.
Restava el mestre; una bona notícia i una dolenta: la bona, tenia posició clara
de taules, segons ell mateix creia; la dolenta, davant hi era el 81è jugador més
fort del món i el fet de tenir 30 segons de rellotge tampoc ajudava. En Delchev
no ho veia clar, el mestre anava a demanar les taules; però no ha gosat, ha
esperat que caiguessin pel seu propi pes; però el que tenia davant en sap una
miqueta de jugar a escacs i de maniobrar en situacions complicades, i ho ha fet,
i l'ha enredat. Una vegada ha assolit un final complicat, però guanyador, ja no
hi ha hagut res a dir. Empat a cinc. Però el fet que el mestre, amb negres, hagi
tingut a tocar de dits l'empat davant d'un jugador tan poderós no ha passat
desaparcebut; és cert que en aquest campionat no està especialment inspirat,
però continuo pensant que pot assolir un ELO força superior al que té ara mateix,
li falta una mica de regularitat. Avui, quan hom esperava que es quedés
embadalit davant la lliçó del GM, com Alkorta després de la "cua de vaca" de
Romário, ha obligat a que fos Messi, al minut 90, qui decidís amb una genialitat.
Encara li queden dues partides contra rivals molt superiors que bé farien de no
despistar-se, doncs el mestre, tot i les derrotes, trepitja fort.
Amb aquest empat la permanència és gairebé un fet; tot i que la resta d'equips
implicats estan mig punt per sota (excepte el Sant Martí, que en té un menys i
el Tordera, que amb un sol punt ja és virtualment equip de Segona), s'han
d'enfrontar entre ells les dues darreres rondes i el que queda clar és que tots
no poden guanyar. El Congrés, ara, rebrà al Lleida abans de visitar al Sitges,
amb l'únic objectiu de minimitzar les golejades, creuant els dits perquè els
enfrontaments directes del rivals certifiquin la salvació.
Els del B em sembla que ens quedarem amb la mel als llavis.
Sabia que el matx d'avui era complicat; el Tres Peons C és un conjunt de
veterans amb el que ja ens hem creuat altres anys i tendim a sortir escaldats.
Avui hem aconseguit empatar, però necessitàvem guanyar.
El primer en acabar ha estat en Viñals, que no ha tingut el seu millor dia i ha
perdut ràpidament; poc després en Moranta signava taules, de la mateixa manera
que en Brufau, al que ja no he vist més en tot el matí; ha desaparegut! Devia
ser que estava força capficat en la meva partida i ni m'he adonat, ves a saber.
He tingut una posició prometedora, però una sèrie d'imprecisions han fet que
derivés en una massa de peons negra que guanyaria terreny ràpidament; com que
l'amenaça és més forta que l'execució, al final han estat les peces pesades les
que han sentenciat al meu monarca.
Amb el 3-1 ho veia pelut. En Jordán i l'Andreu, igualats; en Sorribas amb peó de
menys i en Bañón a punt de signar taules de llibre ja que jugava un final
d'alfils de diferent color. Però de sobte, el presi guanya peça mercès a
l'amenaça d'entrar en xarxa de mat, mentre que en Jordán ha sabut maniobrar per
fer-se amb un peó adversari; més tard amb un altre, tot esquivant el contrajoc
del cavall i la dama rivals per acabar cruspint-se aquesta última durant els
destrets de temps que patien ambdós jugadors; 3 a 3 i en Sorribas recuperant el
peó de desavantatge. En Bañón ha signat el previsible empat, una llàstima
després de la posició que havia arribat a tenir; mentre que en Sorribas també ha
fet taules en un final on no semblava aconsellable forçar, menys encara amb el
rellotge pressionant.
Amb l'empat continuem segons i depenem de nosaltres mateixos, però el Tres Peons
C està mig punt per sota i s'enfronta a l'Once i al Sant Martí D, mentre que
nosaltres hauríem d'extreure un punt i mig (o dos, depenent dels desempats)
entre el Terrassa C i el temible Barberà B, que ens visita la setmana vinent.
Continuant amb els símils futbolístics, és com si l'Espanyol per salvar-se
hagués de guanyar al Barça a casa i al Betis fora, per exemple; amb l'afegit que
als escacs, normalment, els resultats s'ajusten més als pronòstics inicials.
La setmana que ve mirarem de donar la campanada, de totes maneres, passi el que
passi; aquest any hem complert amb les expectatives, ja que com a mínim no hem
patit per mantenir-nos i fins les darreres rondes estem amb opcions, si bé és
cert que, com apunta el presi, poder ens falta donar un saltet qualitatiu per
optar realment a recuperar la categoria perduda fa dues temporades.
El C ha patit una derrota contundent, 1,5-6,5; ja que havíem de reforçar el D; destaquen la victòria d'en Xavier i les taules del temps enrere metiàtic J.J.Fernández.
Per la seva banda el D ha fet bons els reforços i ha esgarrapat un empat que l'aproxima a la salvació; victòries a càrrec d'Ylla, Frare i Climent.
Fins la setmana que ve!
Héctor Hernández
Club d'Escacs Congrés
Segona Divisió (I)
PEONA I PEO 7 - 3 MONTCADA 'B'
FIGUERES 'B' 5'5 - 4'5 ARAGONES
BANYOLES 4 - 6 COLMENA
SANT JOSEP BADALONA 4 - 6 SANTA EUGENIA
SANT ANDREU 'B' 4 - 6 CERDANYOLA MATARO
Banyoles 4 – La Colmena 6.
El equip del Banyoles no ha tingut sort i ha perdut el matx amb el Colmena. Punts als primers taulers i a la zona baixa, però ens han fet un “forat” al mig que ens ha costat el matx.
Cada cop més proper el descens, ja que ara, amb 1,5 punt ens trobem empatats amb el Aragones (que es el nostre proper rival) i el Figueres “B”, tancant la classificació.
El matx del proper diumenge absolutament decisiu per mantenir aspiracions de salvar la categoria enguany.
|
SANT JOSEP |
4 |
SANTA EUGENIA |
6 |
DIF. |
||||
|
1 |
BORRAS, PERE |
2298 |
0-1 |
1 |
BURGOS, CARLOS |
2323 |
-25 |
|
|
2 |
FERNANDEZ, CARLES |
2268 |
½ |
2 |
CASANELLAS, LLUIS |
2281 |
-13 |
|
|
3 |
ORTIZ, JOSEP |
2244 |
½ |
3 |
SABRIA, POL |
2264 |
-20 |
|
|
4 |
LOPEZ, JOSE A |
2225 |
½ |
4 |
SORROCHE, JOSEP M |
2251 |
-26 |
|
|
5 |
FERNANDEZ, PABLO |
2199 |
0-1 |
5 |
VIDAL, ALEX |
2170 |
29 |
|
|
6 |
TRIQUELL, MANEL |
2114 |
½ |
6 |
SUITA, NEMESI |
2154 |
-40 |
|
|
9 |
LORENTE, RAUL |
2033 |
1-0 |
8 |
DIAZ, JORDI |
2105 |
-72 |
|
|
11 |
SANCHEZ, MIGUEL |
2031 |
0-1 |
14 |
BONAVIA, FRANCESC |
1896 |
135 |
|
|
14 |
BARROSO, ANTONIO |
1966 |
½ |
15 |
COLL, DAVID |
1894 |
72 |
|
|
17 |
ROVIRA, ENRIC |
1942 |
½ |
26 |
VIDAL, JORDI |
1779 |
163 |
|
|
PROMIG |
2132 |
PROMIG |
2111,7 |
20,3 |
I ara, resulta, que tenim opcions de pujar
En primer terme, Francesc Bonavia, que avui ha fet de nou, una bona partida.
Queden 2 rondes i aquí està tot encara per decidir.
Peona i Peó (6 punts) és un ferm candidat a pujar directament,
Puja directe qui queda primer de grup. Li queda Figueres B i Banyoles; tots dos
equips, implicats en el descens.
A Cerdanyola Mataró (5 punts) li queden Santa Eugènia i Montcada B.
A La Colmena (5 punts) li queden Sant Josep i Sant Andreu B.
A Sant Josep (4,5 punts) li queden La Colmena i Aragonès.
A nosaltres (4,5 punts), ens queda Sant Andreu B i Cerdanyola Mataró.
Els que tenen més possibilitats de baixar i promocionar cap a
baix són:
A Banyoles (1,5 punts), li queden Aragonès i Peona i Peó.
A Figueres B (1,5 punts), li queden Peona i Peó i Montcada B.
A L’Aragonès (1,5 punts), li queden Banyoles i Sant Josep.
A Montcada B (2,5 punts), li queden Figueres B i Cerdanyola Mataró.
A Sant
Andreu B (3 punts) li queda Santa Eugènia i La Colmena. I no es pot dir que ha
d’estar tranquil; doncs l’A del Sant Andreu té també matxos complicats en la
lluita per pujar a Divisió d’Honor. Va primer amb 7 punts i s’emfronta en les
següents rondes a Reus Deportiu (tercer) i Sant Boi (segon).
De manera que no hi ha cap club que tingui assegurat rès. Ni Peona i Peó, que si juguès contra un reforçat Figueres B (té potencial per això), no té assegurat, ni molt menys, guanyar. I qué dir del Banyoles, que no sé quan veurem als GM. Nomès queden dos rondes. I aquí ningù vol baixar.
Nosaltres, avui, hem arribat quasi 30 minuts tard; imitant al Peona i Peó; en la seva visita a casa nostra. Però, a diferència d’ells; en el dia d’avui, Carlos Burgos i el cronista, ens hem tingut que esperar a la resta de companys, que han tingut problemes logístics; des de Girona. I tots, hem començat tard.
En primer terme, Alex Vidal, ens ha donat la primera alegría del día. Guanyant una partida; que no semblava particularment decidida al seu favor. Alex, està que se surt. Porta 3 victòries consecutives.
En aquestes dues darreres rondes, ens juguem molt. Tot està
per decidir, i ens cal les millors dosis de nosaltres. Tenim dos matxos super-complicats,
per les situacions diferents de Sant Andreu B i Cerdanyola Mataró i ens fa falta
que els nostres companys estiguin super-motivats i concentrats.
Avui he trobat a faltar a un company que havia de ser titular. Hores d’ara, tots
sóm super-valuossos. Estem a un pas de fer un gran campionat. Depèn de nosaltres,
principalment.
La setmana vinent, per celebrar la gran temporada que s’està fent (l’equip A té
assegurada la permanença i el B va cami de pujar a Primera Provincial de
Girona); el nostre company Jordi Diaz convidarà a pernil ibèric i cava.
Salutacions des de Girona,
Josep M Sorr
Primera victòria del Figueres “B”, que permet somiar en la salvació
Pel que fa a l’equip del Figueres “B” que juga al grup I de la 2ª Divisió Catalana, ha aconseguit la primera victòria de la temporada davant el Centre Aragonès de Barcelona per un ajustat 5’5 a 4’5. El matx no s’ha decidit fins a les tres darreres partides quant el resultat era d’empat a 3’5 punts i quedaven les partides de J. Balagué, A. Cuevas i M. Balagué. En aquell moment el contrincant de Cuevas li demana taules, en un final de torres amb peó de menys, i mentre aquest s’ho està pensant, en el desè tauler el rival de Marc Balagué comet una greu errada que li fa perdre la partida. Així doncs es consumen les taules a les altres dues partides, i el primer punt al sarró. Per primera vegada a la temporada podríem dir que el Figueres B ha tingut sort en “girar-se” la partida del tauler nº 10. Amb aquesta victòria, el Figueres B atrapa al Banyoles i l’Aragonès i tots 3 tenen 1,5 punts ocupant les 3 darreres places.
Segona Divisió (II)
MARAGALL 7 - 3 CATALONIA
TERRASSA 'B' 0.5 - 9.5 ESCOLA ESCACS DE BCN
MONTMELO 4'5 - 5'5 VILAFRANCA
GAVA 4'5 - 5'5 BERGUEDA
FOMENT 'B' 2 - 8 COLON SABADELL 'B'
A un punto del ascenso
Un domingo más una contundente victoria por 0,5 a 9,5, la víctima un Terrassa B
algo mermado.
Un encuentro de nuevo sin mucha historia, pero con partidas interesantes, como
el finalito de Moskalenko contra Dickl con torres y alfiles de diferente color
(toda una lección de GM). Otra posición interesante pero muy compleja fue la de
“Velezov” contra Canadell en la cual el jugador local tenía pieza por tres
peones, finalmente pactaron tablas. Vigo que últimamente se había convertido en
Billy el atracador, volvió por sus fueros y de nuevo fue el primero en terminar
(volvió Billy el rápido!!!)
El Presi ganó sin despeinarse por incomparecencia (no sabe nada no!!) i Vehi
creo que acabó atracando un poco a su rival en los apuros de tiempo, pero ya se
sabe, por algo es un MI. Por cierto, nos hemos dado cuenta que Vehi es casi tan
omnipresente como Dios, club que vamos club que hay una foto de Victor en la
pared.
La sorpresa fue la victoria de Herminio (algunos ya auguraban lo peor) y es que
un 2-5 del Madrid levanta el ánimo a los madrileños.
La semana que viene podemos ser ya equipo de primera y empezar a pensar en la
final de segunda División, a poder ser contra el Peona i Peo, al cual algunos le
tienen ganas por la victoria que consiguieron el pasado año en la final de
preferente.
Iván Marina
Segona Divisió (III)
LIRA VENDRELLENCA 9 - 1 VILA-SECA
ESCACS REUS 6.5 - 3.5 GRAN PENYA
RUBINENCA 3'5 - 6'5 PEO VUIT
JAKE 6 - 4 MASDENVERGE
TARRAGONA 'B' 5 - 5 TARREGA
Preferent BCN (I)
TRES PEONS 'B' 5.5 - 4.5 ATENEU COLON 'B'
MASNOU 6 - 4 LIRA 'B'
COMTAL 'B' 2'5 - 7'5 MATARO
SANT ADRIA 'B' 6'5 - 3'5 MALGRAT
CIRERA 8 - 2 BADALONA
Preferent BCN (II)
COLON SABADELL 'C' 7 - 3 SANT MARTI 'B'
SANTCUGATENCA 10 - 0 COMTAL 'C'
CERDANYOLA VALLES 'B' 7 - 3 TARADELL-CENTELLES
LLINARS 5.5 - 4.5 GRANOLLERS-CANOVELLES
MOLLET 7'5 - 2'5 VIC
SCC SABADELL “C” – SAN MARTÍ “B” (7-3)
Ronda 7. De nuevo toca jugar en casa y eso también ayuda. Realmente este año
hemos tenido bastante suerte con los desplazamientos, todos ellos bastante
cercanos.
Nos enfrentamos al Sant Martí “B”, que muy posiblemente venga subido de moral
después de haber arañado medio punto al poderoso Mollet (candidato al ascenso).
Sabemos que el encuentro es crítico, pero no contamos con refuerzos. Nuestras
mejores chances pasan por la necesidad que pueda tener nuestro rival de reforzar
su equipo principal.
A
priori, tablero a tablero, la ronda se presenta favorable. Más aún, ya que
vienen con un jugador de menos, con lo que empezamos con un 1-0, pero nos ponen
las pilas, al empatar con cierta rapidez.
Miguel Ángel, se impone en la mesa diez sin despeinarse. (Vacante 1-0).
En la mesa dos, que defiende Albert Cánovas, nos meten el primer torpedo en la
línea de flotación. Tras un despiste de nuestro jugador, que mantenía cierta
ventaja, ésta se desvanece al entrar en red de mate. Tocado y hundido. Manel
Riera, empata para el Sant Martí (1-1).
Teo, con buena posición desde la apertura, tras sacar peón de ventaja, entra en
sucesivos cambios de piezas, que favorecen sus intereses, frente a los de J.
Martínez. (2-1).
Trescastro, mesa seis, después de una partida muy luchada, como todas las suyas,
frente a Rodríguez, no se ve favorecido por la suerte y acaba perdiendo (2-2).
Marc Campos, parecía perdido en la mesa uno, frente a Andrés Rojas. A pesar de
eso, quizá por los apuros de tiempo de las negras, consigue liar a su adversario
y anotar (3-2).
Erik vs Jordi Sabater, en la mesa tres, llevan una partida muy pareja,
prácticamente de libro hasta la jugada 20. Jordi pide tablas, pero dada la
igualdad o peores posiciones de
otros tableros, Erik debe rechazar, no sin dudas, dada la impecable Caro-Kan
desarrollada por el negro. A las pocas jugadas, el negro sigue un plan
equivocado, que entregan la partida y el punto de nuestro lado (4-2).
Se aclaraba el panorama. La llegada de Ríos de la Santcugatenca, parecía haber
sido “talismán”.
Mejor suerte tiene Francesc Muriel, en la mesa cinco, con blancas y apertura
inglesa, domina desde el principio. Aunque la posición muy cerrada del rival
Lluís Casas, le ha obligado a emplearse a fondo con el “abrelatas”. Final de
torres y peones que Lluís ha luchado hasta el final (5-2).
Pere Arasa, en la mesa cuatro y “pichichi” hasta hoy, pierde su partida frente a
Fdo. Poyato, en un final complicado, donde los peones y caballo de Fernando, se
imponen a la defensiva torre de Arasa. Partida muy interesante y final muy
trabajado (5-3).
Quedaban dos partidas en liza y el Sant Martí, aún no había tirado la toalla (y
con jugador de menos).
En la mesa ocho, Francesc López, enfrentaba a Faustino, que tras una entrega de
calidad y conseguir cierto ataque, no resulta suficiente. Punto para casa, no
sin que Faustino agotara todas las posibilidades, siendo el penúltimo en acabar
(6-3), casi a la par que en la mesa de al lado.
Con el Match ya decidido, en la mesa siete, J. Espau enfrentaba a Rodríguez, en
una larga partida. Final de alfiles y peones que con picardía, Espau, consigue
rematar con victoria, unas aparentes tablas (7-3)
Buena mañana, en la que hemos disfrutado de nuestro deporte favorito, y de la
agradable compañía de los jugadores rivales. Nuevamente, resultado engañoso.
La semana que viene nos toca nuestro rival directo al ascenso, en lo que promete
ser una final anticipada.
Acta del encuentro:
http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=3827
Preferent BCN (III)
OLESA 2'5 - 7'5 MARTORELL
MANRESA 1 - 8 CASTELLET
CORNELLA 'B' 1'5 - 8'5 CALAF
MOLINS DE REI 4'5 - 5'5 CARDONA
SANTPEDOR 5.5 - 4.5 IGUALADA
Preferent BCN (IV)
CATALUNYA 5'5 - 4'5 ESPIGA
UGA 'B' 7.5 - 2.5 CASTELLDEFELS
SITGES 'B' 4 - 6 COLLBLANC-AURORA
IDEAL CLAVE 8'5 - 1'5 ATENEU BARCELONES
JAKE 'B' 2 - 8 BELLVITGE ENTITAT
CATALUNYA 5,5 - ESPIGA 4,5
Agònica victòria dels de Sants contra els nostres veïns de
les Corts, que amb nou jugadors i uns elos força inferiors han tingut durant
molta estona el matx de cara. Però com ja ve sent habitual, es demostra que els
equips que tenen sobretot "jugadors de per equips" acostumem a estar bastant
inflats en aquest sentit.
El punt a favor per incompareixença ha estat contrarrestat
per les dues derrotes de Baeza i un servidor, als quals la posició ens ha fet
aïgues abans de les 12h. El nostre "hindú" Xavier Guerrero (tres setmanes a
l'Índia, on potser ha après tècnica nova) posava l'empat a 2 aprofitant els
forats de l'enroc enemic. Amb 2-2 cinc de les sis partides restants estaven amb
igualtat o avantatge visitant, però afortunadament no totes han acomplert el
pronòstic. Després de donar moltes voltes, les partides P.Serrano-Trabalon i
C.Vargas-Jiménez acabaven en taules (3-3). Rubén Martín trobava un detall
guanyador en la seva partida i el feia valer (4-3), mentre que Jordi Ferrer
assegurava l'únic punt que durant tot el matí semblava que se sumaria sencer
(5-3). Però les dues partides restants pintaven bastos: Xavi Serrano duia peça
de menys per alguns peons, però l'únic peó rival era prou fort i Manolo Vargas
tenia un final de torres amb dos peons de menys. Al cap d'una estona, Xavi
Serrano inclinava el seu rei, però Manolo Vargas recuperava un peó i ja feia
estona que marejava el seu rival amb una torre prou activa. Finalment, Vargas ha
pogut aconseguir l'empat que dóna un punt molt suat. Entrar en possibilitats de
playoff o d'ascens depèn encara de caramboles a quatre bandes, però almenys avui
al Casinet tots els equips hem certificat la permanència. Tenint en compte els
dos ascensos de l'any passat, és com per estar satisfets.
La nota entranyable del dia l'ha posat el MN Ramon Trias, que
jugava amb el Jake C contra el Catalunya B. Camí dels 97 anys, el senyor Trias
encara disfruta d'aquest esport i segueix sent un jugador prou sòlid. Per no
perdre la tradició, avui ha fet taules en poc més de 10 jugades amb negres.
Jordi Morcillo (Catalunya E.C.)
Primera Prov BCN (I)
AGUSTI 6 - 2 PINEDA
SANT JOSEP BADALONA 'B' 2'5 - 5'5 ARENYS DE MUNT
CERDANYOLA MATARO 'B' 8 - 0 Vacant
MARAGALL 'B' 4'5 - 3'5 SANT MARTI 'C'
VILASSANES 4 - 4 SANT ANDREU 'C'
1 Prov. Bcn Grup I C.E. Agustí 3+3 - Pineda 2
http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=3963
Solo bajaron cinco a "Can Fanga", el resto en la playa supongo. Fácil para el
equipo titular del Agustí, una derrota de Vera tras alegre entrega de pieza,
victorias de Viñas y Ojeda y empate de Cabot y Pérez. Éste, muy dormido, en semiatraco.
Un saludo J. Robla.
Primera Prov BCN (II)
CALLDETENES 8 - 0 Vacant
SANT BOI LLUÇANES 6.5 - 1.5 TERRASSA 'D'
BARAD 4 - 4 SANT PERE TORELLO
CARDEDEU 2 - 6 CASTELLAR
MOLLET 'B' 2'5 - 5'5 COLON SABADELL 'D'
Primera Prov BCN (III)
SANT JOAN 5 - 3 CATALONIA 'B'
CALAF 'B' - AVINYO
PIERA 6 - 2 SANTPEDOR 'B'
PASSIO 6 - 2 CAPELLADES
SALLENT 5 - 3 SANT SADURNI
Primera Prov BCN (IV)
SANT FELIU 'C' 0'5 - 7'5 ESPLUGUES
INCRESA 3.5 - 4.5 PADRO
MOLI NOU 4'5 - 3'5 CORNELLA 'C'
COLONIA GÜELL 6 - 2 PRAT
CATALUNYA 'B' 5'5 - 2'5 JAKE 'C'
Primera Prov BCN (V)
BARBERA 'B' 4 - 4 CERDANYOLA VALLES 'C'
TERRASSA 'C' 4 - 4 IDEAL CLAVE 'B'
BADIA 3 - 5 PEONA I PEO 'B'
SANT MARTI 'D' 1 - 7 ONCE BCN
TRES PEONS 'C' 4 - 4 CONGRES 'B'
BADIA - PEONA I PEÓ ‘’B’’ 3-5
El pare de l’Ezke ens ha portat al Pau, a l’Ezke, el meu germà i jo cap a Badia del Vallès.
Com sempre passa, hi havia debutants en els tres últims taulers, el Pau, el Paulino i el Del Cid, que només arribar s’ha trobat amb què no tenia rival, després del llarg viatge que m’ha explicat l’Enric que han tingut. També esperàvem que el primer tauler no vingués, ja que ha arribat 45 minuts tard.
El Paulino ha estat el següent en acabar la seva partida, ha perdut després d’un fort atac del seu rival
La resta de partides han durat una bona estona i s’ha de dir que el matx, tal i com molt bé ha dit el Pau ha estat molt igualat fins al final.
L’Ezke ha culminat una excel•lent partida, que semblava força igualada. Però, l’Ezke és molt Ezke i ja porta 6 de 7!! I sempre acaba relativament ràpid, a més!